www.som360.org/ca

Com evitar obsessionar-se per tenir un cos musculós

El desig obsessiu d’estar musculat pot dur al desenvolupament d’un trastorn
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Carulla-Roig
Marta Carulla-Roig
Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
vigorexia

El culte al cos i la constant pressió que senten moltes persones per assolir els estàndards de bellesa transmesos pels mitjans de comunicació i les xarxes socials estan disparant el desenvolupament de diversos trastorns de salut mental relacionats amb els hàbits d’alimentació, l’autoimatge i l’autoestima. Un dels trastorns que recentment està agafant volada és el conegut com a complex d’Adonis, que apareix quan s’abusa de l’exercici físic compulsiu combinat amb dieta amb l’objectiu d’aconseguir cada cop més musculació. Aquesta obsessió, especialment present en homes, acaba provocant una alteració en com percebem el nostre cos, en aquest cas, subestimant-lo.

Aquest trastorn pot comportar greus problemes per a la salut mental, física, i alteracions de la conducta social derivats de la constant insatisfacció sobre el seu cos, la dependència a realitzar exercici físic i els canvis en els hàbits alimentaris. Les persones afectades acostumen a seguir una dieta baixa en greixos i alta en hidrats de carboni i proteïnes per tal d’aconseguir augmentar la massa muscular. La dieta que es segueix es molt estricte pel que fa a les quantitats i tipus d’aliments, fet que afavoreix l’obsessió per a seguir-la sense permetre’s un canvi. Sovint, a més s’acaben consumint substàncies perjudicials per l’organisme com, per exemple, els esteroides anabolitzants. Aquestes substàncies poden provocar efectes adversos com: problemes d’impotència, creixement desproporcionat de les glàndules mamàries, acne, caiguda de cabell, depressió, eufòria, irritabilitat i problemes de cor i fetge.

Però, com pots evitar caure en l’obsessió si vols estar en forma?

  • T’aconsellem realitzar exercici físic en grup i, majoritàriament, de forma lúdica.
  • Si realitzes activitat física en un gimnàs, com per exemple, aixecament de peses, es recomana que sempre sigui amb la supervisió d’un entrenador professional.
  • Adapta els exercicis físics a les teves necessitats i capacitats.
  • Evita les activitats que requereixin sobreesforços innecessaris.
  • Para l’exercici en el moment en el que el teu cos presenti fatiga, cansament o dolor muscular excessiu.
  • Tingues sentit crític amb el contingut que puguis trobar a internet i a les xarxes socials, que no sempre és cert, ni saludable ni creïble pel que fa a promeses de resultats espectaculars en poc temps en relació a l’estat físic.
  • Evita comparar-te amb altres persones.

Hi ha persones que poden estar més en risc de tenir un complex d’Adonis donat que s’alimenta de les inseguretats emocionals i la baixa autoestima i les personalitats obsessives i perfeccionistes.

Si t’identifiques amb alguns d’aquests factors cal anar especialment en compte:

  • Tenir baixa autoestima.
  • Tenir un alt nivell d’autoexigència i un comportament poc flexible.
  • Tenir una personalitat obsessiva amb un mateix.
  • Tenir problemes emocionals en les relacions personals i professionals.
  • Antecedents de sobrepès o obesitat durant la infància.
  • Haver patit assetjament escolar per l’aspecte físic durant la infància.

Com saber si tens un complex d’Adonis?

Sol passar que les persones amb una dismòrfia muscular tenen una visió distorsionada d’ells mateixos i, per tant, al no ser conscients el problema, no demanen ajuda.

Alguns dels símptomes que podem observar en nosaltres mateixos o persones properes són:

  • Excés d’exercici físic: dedicació de moltes hores al dia a realitzar exercici físic i no se salten la seva rutina d’entrenament. Fins i tot en el temps lliure, poden dedicar-lo a fer exercici físic. Quan no poden realitzar-lo poden arribar a sentir ansietat.
  • Dietes restrictives: consum d’un alt consum de proteïnes i hidrats de carboni, i un consum molt baix de greixos.
  • Percepció corporal distorsionada: no acceptació ni estima pel propi cos, ja es percep amb  moltes deficiències degut a l’obsessió per tenir un cos musculós.
  • Consum de substàncies perjudicials: consum d’esteroides anabolitzants per arribar a la idealització corporal.
  • Depressió i pensaments suïcides: es pot arribar a tenir una frustració constant, ansietat i estrès pel fet de no poder arribar al cos perfecte ideat. En alguns casos, aquest tipus de pensaments poden comportar depressió i pensaments suïcides.
  • Amagar el cos: de vegades el sentiment de rebuig al propi cos pot ser tan gran que es vol amagar-lo.
  • Aïllament social: moltes menys activitats i relacions social com a conseqüència de sentir-se malament amb el propi cos i pel fet de realitzar exercici físic.

En el moment en que es reconeix el trastorn i la persona es posa en mans de professionals de la salut mental, l’objectiu és proporcionar teràpies psicològiques que permetin modificar la conducta i la perspectiva que té la persona sobre el seu cos. L’entorn més proper té una funció molt important en la recuperació, ja el seu suport és fonamental quan intenten disminuir l’exercici físic desmesurat per rutines més raonables. També és clau reduir l’entusiasme i l’ansietat per l’exercici físic intens, aconseguint que s’interessin per altres activitat menys perjudicials pel seu cos. Pel que fa a la teràpia psicològica es centra en la imatge corporal i les conductes de risc (tant alimentàries com esportives). Altres aspectes del tractament importants són reforçar l’autoestima, combatre el perfeccionisme, millorar les relacions socials, vèncer les obsessions i equilibrar l’estat d’ànim.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 7 de octubre de 2022
Darrera modificació 7 de octubre de 2022

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.

Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Carulla-Roig

Marta Carulla-Roig

Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona