www.som360.org/ca

Xarxes de suport entre dones per empoderar-se i sortir de l’aïllament

Les dones amb experiència pròpia en salut mental s’uneixen per liderar el seu propi procés de recuperació
Laura Pellisé Capell
Laura Pellisé Capell
Coordinadora de l’àrea de participació, voluntariat i gènere
Federació Salut Mental Catalunya

Ser dona és un factor de risc per tenir un problema de salut mental. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gènere afecta de manera fonamental la salut mental en determinar una posició de desigualtat social i econòmica i en dificulta la seva atenció i recuperació. De fet, les dones tenim tres vegades més risc desenvolupar depressió, el problema de salut mental més freqüent i que serà la principal causa de discapacitat en el món al 2030. 

El biaix de gènere, a més, influeix en el diagnòstic i el tractament, i pot originar sobremedicació, problemes de salut i empitjorament de la qualitat de vida.

Les dones amb experiència pròpia en salut mental experimenten encara més discriminació que els homes amb problemes de salut mental i que la resta de dones. Així, autoestigma i estigma afecten per igual a aquest col·lectiu de dones.

Els prejudicis i estereotips existents moltes vegades presenten les dones amb problemes de salut mental com a éssers asexuats o hipersexuals, infantilitzades, incapaces de ser mares, de mantenir una relació de parella o de sostenir arguments veraços. Catalogacions com a «boges», «histèriques», «depressives» o males mares donen raó de la visió que es té encara, avui en dia, del col·lectiu (Red Estatal de Mujeres de SME, 2020), i provoquen la distorsió de la imatge que tenen de si mateixes i de la seva percepció com a ciutadanes de ple dret.

Les dones amb trastorn mental són objecte de múltiples discriminacions: pel fet de ser dones, amb una discapacitat i un problema de salut mental, entre altres factors que poden entrecreuar-se, com l’orientació sexual o l’ètnia, per posar alguns exemples, i que poden agreujar la seva situació.

Tot plegat comporta que, en molts casos, les dones amb un diagnòstic en salut mental no reconeguin que estan vivint una situació de vulneració dels seus drets o, fins i tot, de violència, i sovint, tot i reconèixer la gravetat de la situació, ignoren els mitjans i la manera de fer valer els seus drets. 

Les xifres ens confirmen que, aproximadament el 42% de les dones amb experiència pròpia en salut mental no reconeixen ser víctimes de violència, i que aquelles que sí que ho fan i denuncien la situació, no se’ls hi dona credibilitat, posant en dubte el seu relat, en gran mesura, a causa de l’estigma associat al trastorn mental que tenen (Fedeafes, 2017).

Davant aquest context, les dones amb experiència pròpia en salut mental de la xarxa associativa de Salut Mental Catalunya han decidit fer un pas endavant i unir-se per crear un espai propi dins el moviment associatiu en salut mental. L’objectiu d’aquesta unió és  donar-se suport, reflexionar conjuntament sobre les seves necessitats i treballar la millora de la qualitat de vida del col·lectiu. Perquè, qui millor que elles per fer-ho?

Per què unir-se en grups de dones?

El treball grupal s’ha demostrat eficaç per iniciar el camí cap a l’empoderament. Els espais grupals de dones ajuden a connectar-se les unes amb les altres, sortir de l’aïllament i participar d’un espai d’escolta, on compartir experiències vitals (situacions que viuen pel fet de ser dones), percepcions, idees i sentiments, sentir-se compreses i prendre consciència de la seva situació (Migallón i Galvez, 1999).

En definitiva, els grups de dones faciliten que les participants esdevinguin agents de salut del seu propi procés de recuperació, impulsen la participació activa en primera persona, promouen la sororitat i la creació de vincles significatius entre les participants.  (Caballero et al., 2012).

I sobretot, perquè treballar en grups les fa ser conscients i adonar-se que moltes qüestions que els han fet sentir com a individuals i intrapsíquiques són comunes a moltes dones, marcades pel gènere, la cultura i el fet de tenir una problemàtica de salut mental (Nogueiras et al., 2005); i afavoreix l’exposició a models alternatius de pensar, sentir i actuar.

Les xarxes de suport entre iguals

Les xarxes socials es defineixen com la col·lecció de vincles interpersonals que les persones mantenen i que les proveeix de diferents suports, recursos i serveis. Les xarxes de suport social són el subsistema que ofereix reforç emocional, orientació cognitiva i assistència pràctica, i faciliten i impulsen el creixement personal, els hàbits saludables i el benestar (Litwin, 2020).

Les xarxes de suport social en salut mental representen a la vegada l’entorn social de la persona. Totes les persones necessitem un entorn afectiu que ens proveeix d’estima, acompanyament i suport pel propi benestar, especialment en els moments difícils. En el cas de les persones amb problemes de salut mental, tenir un entorn social i afectiu és un element cabdal per al procés de recuperació i, més encara per les dones en primera persona, donada la situació que viu el col·lectiu.

Per tant, les xarxes de suport entre dones són una alternativa per a la promoció i la prevenció de la salut mental.

Des del programa Dona i Salut Mental de Salut Mental Catalunya, oferim suport i recursos a la creació, consolidació i creixement de grups de dones, o el que és el mateix, a les xarxes de suport entre dones, ja sigui en format de grups autogestionats (grups d’ajuda mútua presencials i virtuals) o en grups de dones dinamitzats per una professional. L’objectiu és la promoció de xarxes de suport entre dones en primera persona.

Aquestes xarxes de suport entre dones són especialment clau per aquelles que viuen en àmbits rurals, on els grups de dones i grups d’ajuda mútua de dones presencials o virtuals són una oportunitat per la ruptura de l’aïllament i la creació de vincles i d’una xarxa de suport relacional, en poblacions, on la seva situació encara és més complexa, ja sigui pel context o la geografia pròpia del territori.

Els grups de dones són també impulsors d’activistes que, a través de la seva participació i acció, porten a terme la defensa dels drets del col·lectiu en primera persona.

Les principals reivindicacions del col·lectiu són: la seva visibilització i respecte a la seva capacitat de decisió, educació, treball i vida dignes, drets sexuals i reproductius, maternitat i criança, l’atenció a la salut mental amb perspectiva de gènere, la lluita contra la violència masclista, l’ús de llenguatge inclusiu i, en últim terme, la recuperació i l’empoderament de les dones amb problemes de salut mental.

El programa Dona i Salut Mental de Salut Mental Catalunya és un programa participatiu, creat amb i per les dones amb experiència pròpia en salut mental d’arreu del territori, al qual donem la benvinguda i acollim qualsevol dona o grup de dones amb experiència en salut mental amb ganes de participar-hi i de fer xarxa. Com diu Lourdes Da Costa, una de les seves impulsores: «A les dones que pensen que estan soles, els diria que no esteu soles. Veniu amb nosaltres, hi ha una xarxa, on totes tenim un espai. I sí, la vida és dura, però si les penes són compartides, normalment, per malament que estiguis, sempre te’n vas amb un somriure».

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de setembre de 2022
Darrera modificació 8 de setembre de 2022

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.

Laura Pellisé Capell

Laura Pellisé Capell

Coordinadora de l’àrea de participació, voluntariat i gènere
Federació Salut Mental Catalunya
Bibliografía
Salut Mental España (08/03/2020). Manifiesto 8M de la Red Estatal de Mujeres de Salud Mental España (SME) https://consaludmental.org/sala-prensa/actualidad/manifiesto-8m-mujeres-salud-mental/
Garcia Santos, A. (07/05/2017). Guía de la investigación de la violencia contra las mujeres con enfermedad mental. FEDEAFES http://www.fedeafes.org/wp-content/uploads/2017/06/GUIA_Fedeafes_estudio-violencia-genero-mujeres-con-enfermedad-mental_guia_web.pdf
Migallón, P. y Gálvez, B. (2012). Los grupos de mujeres, metodología y contenido para el trabajo grupal de la auto¬estima. (6ª). Madrid: Instituto de la Mujer.
Donoso, T. (coord) , Caballero Pérez, I. & Vales Hidalgo, A. (2012). Apoyo psicosocial y prevención de la violencia de género en mujeres con discapacidad. Barcelona: Obra Social “la Caixa”.
Nogueiras García, B. , Blanc Prieto, P. & Pliego Cid, P. (2005). Los talleres y grupos de reflexión entre mujeres como prevención de la violencia. Una experiencia en una Concejalía de Mujer.. Cuadernos de Trabajo Social , 18 , 351-360. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0505110351A
Castellanos-Torres, E. & Caballero, I. (2020). La violencia contra las mujeres con discapacidad en tiempos de COVID-19 y experiencias grupales de sororidad online. Revista Española de Discapacidad , 8(2) , 211-221. https://www.cedid.es/redis/index.php/redis/article/view/715