Lluita contra l'estigma de la salut mental en el lloc de treball

L'estigmatització és una de les preocupacions més importants en matèria de salut mental, i hauríem de considerar-la una crisi sanitària. Les persones que tenen trastorns de salut mental pateixen estigmatització a causa del seu diagnòstic i amb freqüència descriuen els efectes de l'estigma com a pitjors que els del propi trastorn (Vigo, D, 2016).

L'estigmatització i la discriminació poden provocar desavantatges en molts aspectes de la vida, com en les relacions personals, l'educació i el treball (Thornicroft, G. et al., 2016). Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'estigma és una de les principals causes de discriminació i exclusió. Dificulta la prevenció dels trastorns de salut mental, la promoció del benestar mental i la prestació de tractament i atenció. A més, afecta l'autoestima de les persones, pertorba les relacions familiars i limita la seva capacitat per socialitzar i obtenir ocupació.

Les persones que pateixen estigmatització i discriminació tenen més probabilitats d'experimentar l'indicat a continuació (adaptat de Very well Mind, 2020):

• Reticència a buscar tractament
• Retard en el tractament
• Rebuig, distanciament i aïllament social
• Pitjor benestar psicològic
• Manca d'entesa entre amics i familiars
• Assetjament, violència o intimidació
• Mala qualitat de vida i major càrrega socioeconòmica
• Augment dels sentiments de vergonya i dubte de si mateix

Podem descriure l'estigma de la salut mental com la deshonra, la desaprovació o el descrèdit socials de les persones que tenen un problema de salut mental (Subu, M. A., et al., 2021). Hi ha diverses definicions i models d'estigma, ja que la investigació sobre el tema ha augmentat en les últimes dècades.

Segons Corrigan, P. W. et al. (2012), l'estigma inclou els estereotips (creences negatives sobre els grups estigmatitzats), el prejudici (aprovació dels estereotips que condueix a respostes emocionals) i la discriminació (el resultat conductual del prejudici, com, per exemple, l'exclusió d'oportunitats socials). Link i Phelan (2001) descriuen l'estigma com la concurrència de l'etiquetatge, la separació («nosaltres» d'«ells»), la consciència dels estereotips, l'aprovació d'estereotips, els prejudicis i la discriminació en un context en què el poder social, econòmic o polític s'exerceix en detriment dels membres d'un grup social.

Tipus d'estigma

A més, podem parlar de diferents tipus d'estigma:

• L'estigma públic implica les actituds negatives que els altres tenen sobre els problemes de salut mental. Per exemple, la creença que les persones amb problemes de salut mental són més perilloses o que la causa dels trastorns mentals són els «mals gens».
• L'autoestigma es produeix quan les persones amb trastorns mentals accepten estereotips, aproven les creences prejudicioses i perden autoestima i autoeficàcia.
• L'estigma estructural (inclòs l'estigma laboral) és més sistèmic. Es refereix a les polítiques que limiten les oportunitats de les persones amb problemes de salut mental, com l'accés limitat al treball o la pèrdua d'oportunitats d'ascens.

Segons Corrigan, P. W. et al. (2014), l'estigma interfereix en les decisions i conductes de recerca de cures personals, especialment quan l'estigma públic provoca que s'eviti l'etiquetatge. Les persones intenten evitar la injusta pèrdua d'oportunitats derivada de l'etiquetatge estigmatitzador (per exemple, quan no acudeixen a professionals de la salut mental perquè se'ls associa amb prejudicis).

La següent matriu il·lustra els diferents components de l'estigma i com aquest pot afectar la persona amb problemes de salut mental:

El treball, l'àmbit on l'estigma té un impacte més significatiu

Segons l'Informe de referència en matèria de salut mental (2017) de l'Organització Internacional del Treball (OIT), l'estigmatització i la discriminació figuren entre els reptes més importants en matèria de salut mental. A més, tot i que són diversos els trastorns que provoquen estigmatització i discriminació, els trastorns mentals ocupen el segon lloc després del VIH (virus d'immunodeficiència humana) i la SIDA (síndrome d'immunodeficiència adquirida).

• Tot i que l'estigma de la salut mental afecta molts aspectes de la vida d'una persona, és en el treball on té un impacte més significatiu i s'experimenta en tots els aspectes del procés d'ocupació.
• Molts empresaris creuen que les persones amb problemes de salut mental són pitjors en la seva feina o incompetents.
• En comparació amb els empleats físicament malalts, els treballadors que es reincorporin a la feina després d'una baixa per problemes de salut mental tenen més probabilitats de ser interrogats, degradats o supervisats, o fins i tot acomiadats.

Segons informa l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), en una enquesta nacional recent (Comunicat de premsa de l'APA, 2019), aproximadament la meitat dels empleats temien parlar de problemes de salut mental a la feina. A més, a més d'un de cada tres li inquietaven les conseqüències de buscar atenció sanitària mental, entre les quals figurava l'acomiadament.

És fonamental lluitar contra l'estigmatització i sensibilitzar sobre la salut mental en el lloc de treball. Els empresaris han de reconèixer la importància d'abordar l'estigma al voltant de la salut mental i posar en marxa campanyes de sensibilització i contra l'estigma.

Estratègies per reduir l'estigma

L'APA suggereix diferents estratègies per reduir l'estigma de la salut mental, tant a nivell individual com d'organització. En primer lloc, seguir les recomanacions de l'Aliança Nacional de Malalties Mentals (NAMI) per fer front a l'estigma com a individus:

• Parlar obertament de salut mental.
• Educar-se a si mateix i als altres.
• Ser conscient del llenguatge.
• Fomentar la igualtat entre malalties físiques i els trastorns de salut mentals.
• Mostrar compassió.
• Elegir l'empoderament en lloc de la vergonya.
• Parlar amb el tractament.
• Avisar els mitjans de comunicació quan estigmatitzen.
• No autoestigmatitzar-se.

En segon lloc, els empresaris i les organitzacions poden recórrer a The Working Well Toolkit (APA Center for Workplace Mental Health, 2016), que ofereix als professionals de recursos humans i als líders empresarials estratègies per abordar l'estigma, entre altres recursos. Per exemple:

• Adaptar els programes i enfocaments a la cultura i els punts forts de l'empresa.
• Esmentar el compromís de liderar un lloc de treball conductualment saludable cada vegada que es parli del compromís de l'organització amb la seva cultura general de salut, la captació i retenció del millor talent, i la valoració dels empleats.
• Ajudar els directius a identificar el malestar emocional i remetre' ls a recursos de salut mental.
• Proporcionar un temps de vacances adequat.
• Establir un model de conciliació de la vida laboral i familiar. Prestar atenció a la càrrega de treball.
• Formar els gerents/directius perquè responguin adequadament i comprenguin el seu paper de suport als empleats.

El Toolkit també descriu diferents programes que els empresaris poden implementar per reduir l'estigma i iniciar una conversa sobre salut mental.

D'altra banda, la Xarxa Mundial d'Empreses i Discapacitat de l'OIT (Salut mental en el treball) també ofereix recursos que els empresaris poden utilitzar per combatre l'estigma i sensibilitzar sobre la salut mental.

Article cedit per Empower. Autoria Kerry Rodríguez McGreevy