Iniciatives legislatives i de diàleg social per protegir la salut mental de les persones treballadores europees

El 5 de juliol de 2022, la sessió plenària del Parlament Europeu va aprovar una Resolució en la qual es demanava a la Comissió Europea que proposés una directiva destinada a abordar la qüestió de la prevenció dels riscos psicosocials en el lloc de treball.

La votació al ple va seguir a una votació preliminar a la Comissió d'Ocupació i Afers Socials (EMPL) del Parlament, que va aprovar l'Informe sobre la salut mental en el món laboral digital.

L'informe descriu la situació actual de la salut mental dels treballadors europeus, centrant-se especialment en els treballadors per compte d'altri i per compte propi dels sectors sanitari i de cures de llarga durada. El seu principal objectiu, però, és demanar a la Comissió que proposi un marc legislatiu per adoptar iniciatives que salvaguardin la salut mental dels treballadors en un món cada vegada més digitalitzat. Per exemple, l'informe assenyala la importància d'establir requisits mínims per al teletreball a tota la Unió i preveu, en general, un enfocament proactiu de la digitalització, com el reforç de les competències digitals en l'espai de treball o la possibilitat de negociar horaris flexibles entre empresaris i representants dels treballadors.

Cal assenyalar que aquesta és la segona vegada que el Parlament Europeu demana a la Comissió Europea que prengui mesures contra els riscos per a la salut mental dels treballadors europeus: el març del 2022, els eurodiputats (membres del Parlament Europeu) van aprovar un altre informe parlamentari: Informe sobre un nou marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat en el treball posterior al 2020, que subratlla les noves necessitats dels treballadors europeus en el marc de l'EU-OSHA (Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball), incloses la protecció i la prevenció contra els riscos psicosocials en el lloc de treball.

Poca conscienciació encara sobre la importància de la salut mental en les organitzacions

Tenint en compte els elements anteriorment esmentats, sembla que la protecció de la salut mental en el lloc de treball és un tema al qual es presta cada vegada més atenció en els anys posteriors a la pandèmia. Segons les dades recollides a través d'enquestes i investigacions realitzades per institucions nacionals i internacionals, sembla que la Unió Europea es troba actualment enmig d'una «epidèmia de salut mental» i que la normativa vigent de l'EU-OSHA a escala europea i nacional és inadequada per fer front a aquesta crisi.

No obstant això, durant els últims 20 anys han anat sorgint progressivament problemes relacionats amb la salut mental, també entre els treballadors europeus. Segons l'Enquesta Europea d'opinió en matèria de seguretat i salut en el treball, realitzada el maig del 2013 per l'EU-OSHA, més de la meitat dels treballadors de la UE (51%) afirmen que l'estrès laboral és habitual en el seu lloc de treball; estadístiques encara més antigues, que es remunten a l'any 2000, indiquen que el 60% de les jornades laborals perdudes poden atribuir-se a l'estrès laboral i als riscos psicosocials. Cal assenyalar que els problemes de salut mental també tenen importants efectes en l'economia europea. Segons una estimació realitzada el 2013, el cost de la depressió laboral a Europa equival a 617.000 milions d'euros a l'any.

Quant a la normativa, cal assenyalar que el 89% dels empresaris afirma que el seu principal motiu per a gestionar la salut i la seguretat en el treball en els seus establiments és el compliment de la legislació en matèria de SST. Aquestes dades, alhora que indiquen una important manca de conscienciació pel que fa a la importància del tema, també cal combinar-les amb el fet que només uns pocs Estats membres disposen d'un cos legislatiu clar i complet sobre els riscos psicosocials; per tant, és fàcil suposar com les iniciatives destinades a protegir la salut mental dels treballadors continuen sent extremadament limitades.

Una iniciativa per a la prevenció dels riscos psicosocials

Tenint en compte els elements esmentats, els interlocutors socials han tractat d' impulsar accions específiques relacionades amb aquest assumpte. Un exemple d'aquests esforços és el llançat per Eurocadres, la veu sindical de gairebé sis milions de professionals i directius, en cooperació amb la CES (Confederació Europea de Sindicats), el 17 d'octubre de 2019. Aquesta iniciativa es denomina Endstress.eu i consisteix en una plataforma de campanya a favor d'una directiva en matèria de prevenció dels riscos psicosocials en el lloc de treball, que s'hauria de fonamentar en cinc pilars:

• La participació dels treballadors i els seus representants en la concepció i aplicació de mesures de protecció de la salut mental en el treball.
• L'obligació dels empresaris d'avaluar i mitigar sistemàticament els factors de risc psicosocial.
• L'obligació dels empresaris de fixar metes i objectius socials per reduir l'estrès laboral a través del diàleg amb els empleats.
• La garantia d'accés a formació per a tots els treballadors per tal de prevenir els riscos psicosocials en el treball.
• L'absència de repercussions per als empleats que plantegin les seves inquietuds en relació amb els riscos psicosocials a la feina.

A més dels seus organitzadors, van participar en la campanya unes 40 associacions representants de les persones treballadores a escala europea. La campanya ha tingut un impacte significatiu en les iniciatives dutes a terme pels eurodiputats esmentades a l'inici d'aquest article.

Les dades en què es basa la plataforma Endstress.eu, posada en marxa per l'associació europea de representants de directius, indiquen en quina mesura es veuen afectats els equips directius pels riscos psicosocials en el lloc de treball. De fet, la sisena Enquesta europea sobre les condicions de treball, realitzada per Eurofound el 2017, revela que el 20% de totes les persones directives experimenten ansietat, el percentatge més alt d'entre tots els llocs de treball. Segons la mateixa font, les persones directives són també la categoria de persones treballadores que experimenta el major nivell de conflictes de conciliació de la vida laboral i familiar i que s' enfronta a una major intensitat de treball i a les jornades laborals més llargues. No obstant això, cal assenyalar que, tot i que 4 de cada 5 directius manifesten la seva preocupació per l'estrès laboral, el 42% d'ells considera més difícil abordar els riscos psicosocials que altres qüestions de salut i seguretat en el treball.

Les dades abans esmentades revelen que, a banda d'una legislació específica destinada a obligar el sector empresarial a actuar contra l'onada de problemes psicosocials en el lloc de treball, el que sembla necessari són, en primer lloc, algunes mesures «orientatives» que puguin ajudar els equips directius i altres treballadors a autoavaluar el seu nivell de salut mental i assessorar-los sobre les mesures que podrien prendre al respecte.

En conclusió, es pot afirmar que la millor manera de protegir eficaçment la salut mental de les persones treballadores europees en un lloc de treball digitalitzat és mitjançant un esforç conjunt de les persones legisladores nacionals, els interlocutors socials i els equips de recerca que participen en projectes innovadors com EMPOWER, la Plataforma Europea per promoure el benestar i la salut en el lloc de treball) les principals finalitats de la qual són abordar la necessitat de reduir l'estigma, augmentar el comportament de recerca d'ajuda, conscienciar sobre els riscos psicosocials i minimitzar-los, millorar les estratègies d'autogestió de la malaltia, considerar les comorbilitats mentals i físiques i, en general, promoure un estil de vida saludable.

Article cedit per Empower. Autoria Diletta Porcheddu.