Pautes per a la teleatenció d'una persona amb ideació suïcida

El COPC publica una infografia per orientar l’actuació dels professionals que estiguin en comunicació no presencial
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Teleatención ideacion suicida

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha elaborat una infografia orientada a guiar l’acció dels professionals en psicologia que estiguin en comunicació no presencial amb una persona en el moment en què vol dur a terme el suïcidi. Un recurs que pot ser útil per tenir presents i accessibles tots els recursos i les tècniques disponibles.

Segons aquesta entitat professional, l'arribada de la pandèmia va posar en marxa mecanismes de teleatenció que, aquests dos anys, han passat a ser una opció més d'atenció, per la qual cosa molts professionals poden trobar-se en situació de gestionar un moment tan crític com la petició d’ajuda de la persona amb idea suïcida.

La infografia, disponible en català, recull les preguntes clau que cal fer per determinar el risc de suïcidi i els passos o accions a dur a terme en cas positiu. També s'indiquen alguns aspectes que cal considerar que són de rellevància en aquests casos. Pel seu grau d’interès, reproduïm el contingut d’aquesta infografia elaborada per la Secció d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Pautes per orientar l’acció del psicòleg o psicòloga que està en comunicació no presencial amb una persona amb ideació suïcida

  • Preguntar obertament: has pensat que seria millor morir-te o has desitjat estar mort/a?
  • Aleshores preguntar: has pensat en el suïcidi? Has pensat recentment en el mètode per fer-ho?

Si la resposta és afirmativa, és important gestionar l’ajuda mèdica Com?

  1. Aconsegueix la localització.
  2. Saber si hi ha algú més amb la persona (familiars a casa, amistats)
  3. Davant del dubte de risc, prioritzar la necessitat d’atenció mèdica immediata. Valorar si activem el servei d'emergències o si enviem a urgències de l'hospital més proper. En tots dos casos, la persona ha d'estar acompanyada per una persona significant.
    Activem els serveis d'emergència quan la persona està sola o tancada a algun espai on els familiars no hi tenen accés. Informem la persona que farem la trucada, que sabem que està patint molt i que l’ajudareu. Aconseguir el compromís perquè obri la porta quan arribin els serveis d'emergència. Mantenir la trucada i obtenir el màxim d’informació possible.
    En cas d’enviar la persona al servei d'urgències acompanyada, ha d’anar acompanyada i ens assegurem que es queda amb la persona de referència.
  4. Mantenir la conversa, escoltar, validar i no jutjar sabent que el temps corre a favor nostre (com més temps, menys impulsivitat).
  5. Expressar i valorar positivament que hagi demanat ajut.
  6. No fer promeses que no es puguin complir.
  7. Limitar l'entorn de possibles facilitadors (pots retirar-te de la ventada, pots sortir de la cuina, pots seure a terra si us plau...).
  8. Si la persona està acompanyada, demaneu parlar amb ella.
  9. No talleu la comunicació fins que arribi el recurs assistencial o es parli amb la persona acompanyant.

Aspectes a considerar:

  • No subestimar mai el risc de la temptativa.
  • L'objectiu d'urgència no s'adreça a modificar la ideació sinó a posposar la decisió.
  • Explorar 4 àrees: quan, com, on i perquè.
  • En cas que s'hagi fet una ingesta medicamentosa: esbrinar la direcció i activar el servei d'emergència, demanar que obri la porta de casa, que avisi un veí o una veïna.
  • No penjar ni abandonar la trucada en cap moment (presència continuada).
  • El pas del temps juga a favor
  • Important la comunicació no verbal (veu tranquil·litzadora, to, entonació i articulació adequada). La teva calma és contagiosa.
  • Validar el patiment, validar emocions. Detectar l'emoció dominant.
  • Donar retorn al que ens diu la persona: M'estàs dient que… (i repetir el que explica).
  • Buscar ancoratges (amistats, fills, aficions...) i fer-los parlar sobre aquests.
  • Si la persona es mostra emocionalment desbordada, fer preguntes cognitives: descripció del que hi ha al seu voltant, què ha fet durant el dia fins al moment...
  • La nostra intervenció no acaba fins que hem realitzat la vinculació de la persona amb els recursos assistencials adequats si escau.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de juliol de 2022
Darrera modificació 1 de juliol de 2022