Convivint amb el trauma

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS,) gairebé un 4% de la població mundial presenta un trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). El TEPT és un trastorn de salut mental derivat de la vivència d'un esdeveniment que ha desbordat la nostra capacitat d'afrontament i els nostres recursos, com, per exemple, viure o ser testimoni d'una catàstrofe natural, un accident greu, una guerra o una agressió. El suport social és una peça clau en el pronòstic i la recuperació del TEPT. Per això, és important tenir en compte algunes claus i recursos que ens poden ajudar a fer costat una persona propera que estigui vivint aquest trastorn. 

En primer lloc, hem d'informar-nos bé sobre què implica una reacció traumàtica. Podem començar per conèixer les àrees bàsiques d'afectació del trastorn d'estrès posttraumàtic:

Reexperimentació

La persona reviu el que va succeir o alguna part. No és que ho recordi, sinó que torna a experimentar-ho com si estigués passant. Pot tornar a veure l'escena, sentir-ne l'olor o els sons, tant de dia com a la nit,  en forma de malsons angoixants. Tot això passa de manera involuntària i inesperada, resulta intrusiu per a la persona i, a més, no deixa de repetir-se.

Evitació

Per intentar fer desaparèixer aquestes reexperimentacions (que generen molt malestar), la persona intenta evitar costi el que costi tot el que pensa que pot desencadenar-les. Malgrat que pot semblar assenyat, acaba sent molt disfuncional i li impedeix reajustar el seu cervell i convèncer-la que el perill ja ha passat. A llarg termini, hi ha persones que deixen de fer alguna cosa durant anys o que han anat incrementant les coses que no fan (o a les quals s'exposen), un fet que limita molt la seva vida.

El TEPT és un trastorn de salut mental derivat de la vivència d'un esdeveniment que ha desbordat la nostra capacitat d'afrontament i els nostres recursos, com, per exemple, viure o ser testimoni d'una catàstrofe natural, un accident greu, una guerra o una agressió.

Hiperalerta

És normal que la persona es vegi alterada per tot el que està sentint i el que li està passant. Així que, sovint, està més irritable, té arravataments de fúria (sense justificació), pot presentar comportaments de risc o imprudents, està vigilant, se sobresalta amb massa facilitat, li costa concentrar-se o té problemes en alguna fase del son.

Alteracions de pensament i de l'estat d'ànim

És freqüent no poder accedir a la memòria del que va passar completament o a aspectes rellevants del succés, la qual cosa fa que la persona pugui començar a dubtar d'ella mateixa o a pensar que no pot confiar en ningú o que no pren bones decisions mai. Fins i tot pot ser que alteri l'explicació del succeït, per exemple, sovint es culpen elles mateixes que altres els hagin fet mal. Evidentment, tot això pot fer que la persona no se senti bé, que estigui gairebé sempre de mal humor, espantada, enfadada o que senti constantment vergonya o culpa. També pot fer que acabi perdent l'interès per les coses que abans la il·lusionaven i que això la porti a un cert sentiment d'aïllament. Li pot costar molt experimentar emocions que la facin sentir bé, sobretot si estan associades a les relacions personals.

Què puc fer si una persona propera té idees suïcides?

Llegeix més

És important que aprenguem què implica viure un esdeveniment potencialment traumàtic per comprendre els canvis que pot experimentar la persona i els canvis també en la nostra relació amb ella. Conèixer el trastorn ens fa ser conscients que la persona afectada pot experimentar canvis en la seva manera de funcionar, per exemple:

• S'enfada més ràpidament.
• Sensació que té menys paciència.
• Es molesta a la mínima.
• Es torna més controladora.
• Mostra certa dependència que abans no tenia o, al revés, rebutja la nostra ajuda i companyia.
• Té baixades després d'uns dies en què semblava que estava més bé.
• Fins i tot pot ser que no li vingui de gust o que no vulgui fer les coses que abans fèieu junts. 

A vegades la persona altera sense voler l'explicació del que va passar i pot estar de mal humor, espantada, enfadada o sentir constantment vergonya o culpa.

Aquesta situació pot propiciar que ens espantem o que ens sentim frustrats, sobretot si s'allarga en el temps. En el fons, volem que la persona que tenim al costat no pateixi i estigui bé al més aviat possible. A més, cal no oblidar que potser nosaltres també estem impactats amb el que ha passat, així que haurem de bregar amb la nostra pròpia recuperació. No podem salvar algú d'ofegar-se si nosaltres també ens estem enfonsant i no sabem nedar.

Com podem ajudar una persona amb TEPT?

És habitual tenir la sensació d'impotència o inutilitat enfront al que li està passant a l'altra persona i sentir que no l'estem ajudant, però hem de recordar que la majoria d'afectats expliquen que el que més els ajuda és simplement que les persones properes estiguin al seu costat. 

Una de les coses més importants que hem d'aprendre a fer és aguantar els silencis. El silenci no és dolent, ens dona espai per recompondre'ns i, molt sovint, el necessitem. Quan ens passa una cosa desagradable és freqüent que l'entorn no pari d'oferir-nos coses, solucions o de compartir les seves experiències, en lloc de simplement acompanyar en silenci. Això normalment passa perquè l'ansietat i la necessitat que la persona estigui bé pren el control de la situció.

Pautes per practicar l'escolta empàtica

Llegeix més

En canvi, podem dir-li a la persona que som aquí per escoltar-la si en algun moment li ve de gust parlar. Quan tinguem l'oportunitat, alguns consells a l'hora d'escoltar són:

• No contradir o interrompre (encara que no ens convenci el que sentim).
• Repetir el que ens ha dit, amb les nostres paraules, i fer preguntes concretes.
• Comunicar-nos de manera clara, directa i positiva.
• Ser clars sobre els nostres sentiments, identificar-los i verbalitzar-los, no pretendre que l'altre els endevini.
• No donar consells (tret que ens ho demanin directament), ni molt menys lliçons.

A part d'estar allà amb ella i escoltar-la de manera empàtica, altres maneres d'ajudar la persona poden ser:

• Oferir-nos a acompanyar-la a les visites mèdiques.
• Proposar alguna activitat setmanal amb ella (anar a sopar o sortir a fer esport).
• Animar-la a seguir en contacte amb tota la seva xarxa social.
• No mostrar-nos intrusius i evitar que tingui la sensació que estem sempre damunt d'ella. Hem d'intentar respectar el seu espai i el seu temps per no generar sensacions d'aclaparament o opressió.

Aquesta situació, amb el pas de les setmanes o els mesos, ens pot passar factura, i pot ser que ens sentim cansats, culpables o fins i tot enfadats. Quan notem que estem reaccionant de manera irada, que comencem a perdre la paciència o que tenim pensaments negatius sobre el procés de l'altra persona, és el moment de prendre'ns un temps per a nosaltres i, fins i tot, de recórrer a l'ajuda d'un professional.