www.som360.org/ca

L’aliança terapèutica en la psicoteràpia en línia

Una eina de canvi en la millora de l’atenció a les persones
Arnau Carmona
Arnau Carmona Feliu
Psicòleg i investigador en addiccions comportamentals i a substàncies
FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull

L'aliança terapèutica és la sensació de comoditat que experimenten les persones en sentir-se acollides quan són ateses. La creació de l’aliança està lligada, d'una banda, a l'existència d’un vincle positiu entre totes dues parts i, de l'altra, a la negociació i acceptació de les tasques i objectius que marcaran el transcurs del procés terapèutic (Corbella & Botella, 2003). Des de fa anys, és ben conegut que la construcció d’una bona aliança terapèutica és un element essencial perquè la persona atesa tingui més adhesió a la psicoteràpia i, com a conseqüència, resultats més positius (Baier et al., 2020).

Generalment, per assolir una bona aliança terapèutica, és necessari que la persona atesa percebi que la teràpia és un espai de confiança on pot compartir les seves vivències de manera segura (Okamoto et al., 2019). Però, és possible que aquesta aliança es pugui crear en un context de teràpia en línia? Per respondre a aquesta pregunta, cal que primer indaguem una mica en aquesta «nova» modalitat.

La psicoteràpia en línia: accessibilitat, proximitat i flexibilitat

La psicoteràpia en línia és una eina que, avui dia, és molt present en el dia a dia dels professionals de la salut mental. I, tot i que la quarantena provocada per la pandèmia de la Covid-19 va incrementar el nombre de professionals que treballaven per videotrucada (Probst et al., 2021), ja feia anys que aquest tipus de psicoteràpies estaven en tendència creixent (Muriel, 2012). Aquest increment en el nombre de professionals que la utilitzem com un recurs més del nostre dia a dia, es deu al fet que és una eina amb la qual els professionals ens sentim còmodes, però també les persones ateses, que senten que els dona més accessibilitat i proximitat envers la persona professional, i més flexibilitat i adequació de les sessions al seu horari setmanal (Machluf, et al., 2022).

La construcció d’una bona aliança terapèutica és un element essencial perquè la persona atesa tingui més adhesió a la psicoteràpia i, com a conseqüència, resultats més positius.

Als professionals que estan menys habituats a fer ús de la psicoteràpia en línia, és possible que els sorgeixi el dubte sobre si és igual d’efectiva que la psicoteràpia presencial. La nostra professió és una tasca que està estretament lligada a la relació interpersonal i és normal que sentim que no hi ha res com la proximitat de la interacció cara a cara. No obstant això, es coneix que l'efectivitat de la teràpia en línia és la mateixa que la que es pot tenir en un procés terapèutic tradicional. De fet, aquesta efectivitat es manté en totes les orientacions teòriques i per a una gran varietat de trastorns (Ierardi et al., 2022; Karyotaki et al., 2021; Probst et al., 2021). Però, com és possible que es mantingui l’efectivitat, tot i no disposar de tots els elements comunicacionals tradicionals? Doncs bé, per una banda, és important que el terapeuta sigui capaç de manejar les expectatives de la persona atesa (Poletti et al., 2020). I, per altra banda, la creació d’una aliança terapèutica de qualitat és imprescindible per a la millora de la persona atesa quan treballem en la modalitat virtual.

La importància de l’aliança terapèutica a la teràpia en línia

Molts estudis suggereixen que a la psicoteràpia en línia és possible establir una aliança terapèutica amb la mateixa intensitat que en la psicoteràpia tradicional, sempre que la persona atesa tingui predisposició per treballar en aquesta modalitat (Casari & Stefanini, 2020). Habitualment, les persones que formen part d’aquest procés terapèutic ja saben que serà virtual i no hi tindran cap inconvenient. No obstant això, tenim el deure d’informar aquells que no ho sàpiguen per poder oferir un millor servei de salut mental i facilitat la correcta adhesió al tractament psicoterapèutic.

La creació d’un vincle d’aliança terapèutica a la psicoteràpia virtual s’ha demostrat com un predictor de millora simptomatològica eficaç per tractar trastorns com la depressió, l’ansietat, els trastorns psicòtics i els trastorns de la son, entre d’altres (Tremain et al., 2020; Watts et al., 2020; Wehmann et al., 2020). De fet, hi ha alguns estudis que suggereixen que el vincle terapèutic que es pot arribar a crear en la modalitat virtual és més intens que el que es pot crear de manera presencial (Watts et al., 2020). Tanmateix, això està molt condicionat a les característiques i preferències de cada persona. Les persones que experimenten un millor vincle terapèutic és perquè senten que és un espai on hi ha oportunitats millorades d'expressió, connexió i intimitat a causa de fer la teràpia en un espai més neutre (Simpson et al., 2021). Aquest, és un fenomen semblant al que succeeix en el procés de creació d’amistats en línia en els videojocs, on hi ha persones que senten que tenen més llibertat per crear noves amistats i parlar temes importants amb els seus amics i amigues en línia, ja que senten que no seran jutjats (Vella et al., 2016)

En la psicoteràpia en línia és possible establir una aliança terapèutica amb la mateixa intensitat que en la psicoteràpia tradicional, sempre que la persona atesa tingui predisposició per treballar en aquesta modalitat

Amb això, és important que els professionals ens formem de la millor manera possible per assolir l’objectiu d’una bona aliança terapèutica i puguem dur a terme la nostra tasca professional de manera efectiva i responsable en aquest nou mitjà que cada cop és més present (Mercadal & Cabré, 2022). Per a la millora d’aquesta praxi, és recomanable fer la lectura de l’article de Geller (2021), en què parla sobre com els psicòlegs podem treballar la presència terapèutica en el desenvolupament de la nostra tasca quan ho fem en línia. En ell ens parla del setting, la distància envers la pantalla, la llum, la vestimenta... Així com de les demandes que li podem fer a la persona perquè tingui el seu espai, com ara tenir mocadors sobre la taula, enviar guies escrites, assegurar-se que estan en un espai privat… Tot aquest seguit de qüestions ens ajudaran a crear un espai centrat a enfortir el vincle entre el terapeuta i la persona atesa.

Com sabem si estem establint una bona aliança terapèutica en línia?

Un fet interessant és que, normalment, en les teràpies en línia hi ha una preocupació més gran per part dels professionals a l’hora de crear l’aliança terapèutica que no pas per part de les persones ateses. Per tant, és important que siguem els professionals qui constantment revisem aquesta aliança per tal donar un millor servei a les persones (López et al., 2019). Això ho podem fer avaluant l’aliança mitjançant instruments psicomètrics. Hi ha qüestionaris que avaluen l’aliança terapèutica presencial, com ara el Working Alliance Inventory Short (WAI-S) (Hatcher & Gillapsy, 2007), que tenen la seva adaptació per a les teràpies en línia, com el Working Alliance Inventory for Online Interventions-Short Form (WAI-TECH-SF) (Herrero et al., 2020). La utilització d’aquests instruments ens pot ajudar a mesurar si estem fent passos en la direcció correcta per crear un vincle significatiu que permeti una millora perceptible en les persones que atenem.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 14 de desembre de 2023
Darrera modificació 14 de desembre de 2023
Arnau Carmona

Arnau Carmona Feliu

Psicòleg i investigador en addiccions comportamentals i a substàncies
FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Bibliografía
Baier, A. L. , Kline, A. C. & Feeny, N. C. (2020). Therapeutic alliance as a mediator of change: A systematic review and evaluation of research. Clinical psychology review , 82 , 101921. https://doi.org/10.1016/j.cpr.2020.101921
Casari, L. M. & Stefanini, F. D. (2020). Alianza Terapéutica en tiempos de COVID-19: Perspectiva de Pacientes de Argentina. Subjetividad y Procesos Cognitivos , 24(2) , 198-211.
Corbella, S. & Botella, L. (2003). La alianza terapéutica: historia, investigación y evaluación. Anales de Psicología , 19(2) , 205-221.
Geller, S. (2021). Cultivating online therapeutic presence: Strengthening therapeutic relationships in teletherapy sessions. Counseling Psychology Quarterly , 34(3-4) , 687-703. https://doi.org/10.1080/09515070.2020.1787348
Hatcher, R. L. & Gillaspy, J. A. (2006). Development and validation of a revised short version of the Working Alliance Inventory. Psychotherapy research , 16(1) , 12-25. https://doi.org/10.1080/10503300500352500
Herrero, R. , Vara, M. D. , Miragall, M. , Botella, C. , García-Palacios, A. , Riper, H. & Baños, R. M. (2020). Working alliance inventory for online interventions-short form (Wai-tech-sf): The role of the therapeutic alliance between patient and online program in therapeutic outcomes.. International journal of environmental research and public health , 17(17) , 6169. https://doi.org/10.3390/ijerph17176169
Machluf, R. , Abba Daleski, M. , Shahar, B. , Kula, O. & Bar‐Kalifa, E. (2022). Couples therapists’ attitudes toward online therapy during the covid‐19 crisis. Family process , 61(1) , 146-154. https://doi.org/10.1111/famp.12647
Mercadal, J. & Cabré, V. (2022). Therapeutic alliance in online and face-to-face psychological treatment: comparative study. JMIR Mental Health , 9(5 , e36775. https://doi.org/10.2196/36775
Muriel, J. G. V. (2012). Reflexión sobre cómo los psicólogos perciben las intervenciones psicológicas online. Revista virtual Universidad católica del Norte , (35) , 346-365.
Lopez, A. , Schwenk, S. , Schneck, C. D. , Griffin, R. J. & Mishkind, M. C. (2019). Technology-based mental health treatment and the impact on the therapeutic alliance. Current Psychiatry Reports , 21 , 1-7. https://doi.org/10.1007/s11920-019-1055-7
Okamoto, A. , Dattilio, F. M. , Dobson, K. S. & Kazantzis, N. (2019). The therapeutic relationship in cognitive–behavioral therapy: Essential features and common challenges. Practice Innovations , 4(2) , 112. https://doi.org/10.1037/pri0000088
Probst, T. , Haid, B. , Schimböck, W. , Reisinger, A. , Gasser, M. , Eichberger‐Heckmann, H. & Pieh, C. (2021). Therapeutic interventions in in‐person and remote psychotherapy: Survey with psychotherapists and patients experiencing in‐person and remote psychotherapy during COVID‐19. Clinical Psychology & Psychotherapy , 28(4) , 988-1000. https://doi.org/10.1002/cpp.2553
Poletti, B. , Tagini, S. , Brugnera, A. , Parolin, L. , Pievani, L. , Ferrucci, R. & Silani, V. (2021). Telepsychotherapy: A leaflet for psychotherapists in the age of COVID-19. A review of the evidence. Counseling Psychology Quarterly , 34(3-4) , 352-367. https://doi.org/10.1080/09515070.2020.1769557
Simpson, S. , Richardson, L. , Pietrabissa, G. , Castelnuovo, G. & Reid, C. (2021). Videotherapy and therapeutic alliance in the age of COVID‐19. Clinical psychology & psychotherapy , 28(2) , 409-421. https://doi.org/10.1002/cpp.2521
Tremain, H. , McEnery, C. , Fletcher, K. & Murray, G. (2020). The therapeutic alliance in digital mental health interventions for serious mental illnesses: narrative review.. JMIR mental health , 7(8) , e17204. https://doi.org/10.2196/17204
Vella, K. , Johnson, D. & Mitchell, J. (2016). Playing support: Social connectedness amongst male video game players. CHI PLAY 2016 - Proceedings of the Annual Symposium on Computer-Human Interaction in Play Companion , 343–350. https://doi.org/10.1145/2968120.2987734
Watts, S. , Marchand, A. , Bouchard, S. , Gosselin, P. , Langlois, F. , Belleville, G. & Dugas, M. J. (2020). Telepsychotherapy for generalized anxiety disorder: Impact on the working alliance. Journal of Psychotherapy Integration , 30(2) , 208. https://doi.org/10.1037/int0000223
Wehmann, E. , Köhnen, M. , Härter, M. & Liebherz, S. (2020). Therapeutic alliance in technology-based interventions for the treatment of depression: Systematic review. Journal of Medical Internet Research , 22(6) , 17195. https://doi.org/10.2196/17195