Es pot mesurar el risc de depressió amb la freqüència cardíaca?

El trastorn depressiu major és un trastorn mental molt comú, que afecta globalment aproximadament 265 milions de persones de totes les edats (James et al. 2018). Diversos estudis han trobat una alta prevalença de malalties cardiovasculars en pacients amb trastorn de depressió major (Correll et al., 2017; Penninx i cols 2017). Les malalties cardiovasculars constitueixen un desafiament global en termes de salut pública, amb un impacte significatiu en termes de mortalitat, hospitalitzacions, disminució de la qualitat de vida, incapacitat laboral, disminució de la productivitat i augment dels costos per al sistema sanitari. Actualment, tant la depressió com les malalties cardiovasculars es reconeixen com les dues causes més prevalents de discapacitat a països de rendes altes, i es preveu que aquesta tendència també s'estengui a altres països de tot el món . 

En particular, les dones semblen les més afectades. Les dones tenen una protecció relativa contra la malaltia cardíaca isquèmica fins a la menopausa, cosa que es reflecteix en una menor incidència de problemes coronaris aguts durant l'edat fèrtil. Però en entrar a l'etapa postmenopàusica, hi ha una major associació entre símptomes depressius i el risc de desenllaços cardiovasculars, incloent-hi una taxa de mortalitat cardiovascular més elevada (Veloza et al., 2019).

Nombrosos estudis han demostrat que el trastorn de depressió major i les malalties cardiovasculars comparteixen potencialment alteracions fisiopatològiques subjacents, com la inflamació sistèmica, la disfunció autonòmica de l'eix hipotalàmic-hipofisari-suparrenal (Angermann i Ertl, 2018) i la desregulació del sistema immunitari (Halaris, 2017). Per tant, és essencial promoure una consciència més gran sobre l'alteració cardíaca en persones amb depressió. Els paràmetres de la freqüència cardíaca poden ser útils per diagnosticar i predir la severitat de la depressió.

Freqüència cardíaca i variabilitat en la depressió 

Diverses investigacions s'han centrat en l'estudi de la freqüència cardíaca i la variabilitat de la freqüència cardíaca en el trastorn de depressió major. La freqüència cardíaca sol ser més alta durant l’activitat física i disminueix durant el descans. La variabilitat de la freqüència cardíaca es defineix com les fluctuacions en el temps entre els batecs consecutius del cor, coneguts com a intervals entre batecs (Shaffer i Ginsberg el 2017). La freqüència cardíaca i la variabilitat de la freqüència cardíaca són inversament proporcionals; com més baixa és la freqüència cardíaca, més alta serà la variabilitat. 

Aquesta variabilitat és el resultat de la influència del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic al cor. El sistema simpàtic activa el cos perquè busqui els recursos i intervingui en situacions d'estrès, mentre que el sistema parasimpàtic té la funció de restablir l'equilibri un cop el cos ha reaccionat davant de la situació d'emergència, després de l'activació del sistema simpàtic.

Les persones amb depressió tendeixen a tenir alts nivells de freqüència cardíaca, fins i tot durant les fases de descans, i nivells baixos de variabilitat de la freqüència cardíaca.

En termes generals, la variabilitat de la freqüència cardíaca es considera una mesura que reflecteix la capacitat del cos per utilitzar de manera eficaç els recursos cognitius i emocionals necessaris per adaptar-se a diversos entorns i a reaccionar a esdeveniments estressants.

Específicament, una variabilitat de la freqüència cardíaca més alta s'ha relacionat més directament amb una bona capacitat de regulació emocional (Williams et al, 2015), habilitats socials més sòlides i una menor tendència al rumiament (Rottenberg i cols., 2007). Mentrestant, diferents investigacions han observat que les persones amb depressió tendeixen a tenir el contrari: alts nivells de freqüència cardíaca (Carney i cols, 2008), fins i tot durant les fases de descans i nivells baixos de variabilitat de la freqüència cardíaca (Harmann i cols, 2019), a causa d'una menor activitat del sistema nerviós parasimpàtic. Això implicaria una menor capacitat per fer front a esdeveniments estressants. Per tant, l'alteració de la freqüència cardíaca s'hauria de considerar un possible factor per diagnosticar i preveure les recaigudes en la depressió (Carnevali et al., 2018). 

Mesurar la gravetat de la depressió mitjançant dispositius intel·ligents

L'estudi europeu RADAR-MDD, publicat a la revista Physological Medicine (Siddi, S. i cols), i liderat per l’ Àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), revela una connexió entre la gravetat de la depressió i els canvis en la freqüència cardíaca en persones amb antecedents de trastorn depressiu major recurrent. 

El projecte ha estudiat l'alteració de la freqüència cardíaca en 510 persones amb depressió major durant un temps màxim de dos anys. Aquestes persones portaven una polsera intel·ligent durant el dia i la nit i contestaven cada dues setmanes un qüestionari sobre el seu estat d'ànim. A través d'aquesta polsera es va poder estudiar la freqüència cardíaca durant les fases d'activitat física, mesurada pels passos, i durant les fases de repòs. El resultat clau d'aquest estudi és que la depressió més severa s'associa a una variació menor de la freqüència cardíaca en les fases de repòs/descans durant tot el dia i una freqüència cardíaca més alta durant les fases de repòs, a la nit. En altres paraules, les persones amb nivells més alts de depressió tenen tendència a tenir una alta freqüència cardíaca durant la nit i una menor variació de la freqüència cardíaca en repòs durant tot el dia.   

L'estudi europeu RADAR-MDD revela una connexió entre la  gravetat de la depressió i els canvis en la freqüència cardíaca.

A l'hora d'analitzar aquestes dades, es van tenir en compte diversos factors que hi poden influir, com el gènere, l'edat, l'índex de massa corporal i el consum d'alcohol o tabac, així com la presència d'altres malalties mèdiques associades a la depressió i a l’ús de medicaments antidepressius. Tot i això, altres factors que no es van tenir en compte podrien haver tingut un paper important en l'alteració de la freqüència cardíaca, com alguns dels símptomes propis de la depressió, com la dificultat del son (insomni i hipersòmnia) o els alts nivells d’ansietat i de sedentarisme. Per aquest motiu, en futures investigacions caldria explorar l'impacte d'aquests factors, entre d'altres, en l'associació entre la freqüència cardíaca i la gravetat de la depressió, a més de considerar les limitacions d'aquestes tecnologies

Les troballes d'aquest estudi, sumades a altres factors, permetran en un futur una detecció precoç de possibles episodis depressius i seran una alarma per rebre una atenció professional preventiva i personalitzada. 

Les persones amb nivells més alts de depressió tenen tendència a tenir una alta freqüència cardíaca durant la nit i una menor variació de la freqüència cardíaca en repòs durant tot el dia.

L'estudi RADAR-MDD forma part del projecte internacional Remote Assessment of Disease and Relapse in Central Nervous System Disorders (RADAR-CNS), que investiga noves formes de mesurar el trastorn depressiu major, l'epilèpsia i l'esclerosi múltiple mitjançant dispositius portàtils i tecnologia de telèfons intel·ligents. Aquest projecte pretén millorar la qualitat de vida de les persones que tenen aquestes patologies i canviar la manera de gestionar-les i tractar-les. Així, les dades recopilades a través de dispositius mòbils poden donar una imatge completa de l'estat d'una persona amb un nivell de detall que abans era impossible. Això ofereix la possibilitat de detectar canvis en el comportament, el son o l'estat d'ànim abans que la persona en sigui conscient. Podria ajudar-los a predir o fins i tot evitar una recaiguda. 

RADAR-CNS ha reunit clínics, investigadors, enginyers, informàtics i bioinformàtics de tot el món i 22 organitzacions d'Europa i els Estats Units.  

Agraïm a tots els participants d'aquest estudi la seva valuosa col·laboració, que ha estat fonamental per a l'avenç del coneixement en aquesta àrea.