Pregunta a l'expert

Crisi d’ansietat: què és i com cal actuar

Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Infermer especialista en salut mental. Centre de Salut Mental d'Adults. Esplugues de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Infermera especialista en salut mental. Unitat d'Ansietat
Parc de Salut Mar
Experts
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Infermer especialista en salut mental. Centre de Salut Mental d'Adults. Esplugues de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Infermera especialista en salut mental. Unitat d'Ansietat
Parc de Salut Mar

Consulta les respostes!

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Primer de tot, cal dir que d'ansietat en tenim tots, encara que de maneres diferents. De fet, una mica d'ansietat ens pot ser útil perquè ens estimula, ens fa estar alerta i rendir molt més. Per exemple, s'ha vist que les persones més ansioses davant de situacions difícils solen resoldre el problema abans que els altres, o treuen millors notes, etc. Però, de vegades, quan aquesta ansietat és massa intensa o apareix quan no toca, pot resultar molt limitant.

En el cas d'un atac de pànic, és a dir, una ansietat que ve de cop i amb molta intensitat, com més volem controlar els símptomes més ens adonem que no podem, i això pot augmentar l'ansietat. És a dir, com més fem per controlar-la, més pendents n'estem, i això pot generar encara més ansietat.

Les persones més ansioses tendeixen a necessitar tenir-ho tot sota control. Però quan l'ansietat apareix en forma d'atac de pànic precisament costa molt de controlar. El que sí que podem controlar és com afrontem la por que ens provoca perquè no ens limiti la vida i puguem prevenir així que torni a passar. De vegades no es tracta tant de controlar-la sinó d'aconseguir centrar-se en allò que s'està fent i deixar-la passar, però això no és tan fàcil a la pràctica; podríem dir que és com un entrenament. Segur que heu sentit dir «si tens un atac, asseu-te i respira», però això no sempre funciona en el moment i, en tot cas, no serveix per perdre la por a llarg termini. Potser no hem d'aprendre tant a controlar, sinó aprendre a controlar menys.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Moltes vegades, el que desencadena una crisi és una situació que ja hem identificat com a «perillosa». És a dir, per exemple, si tinc una crisi al metro puc identificar el metro com un possible desencadenant, i això em pot portar a evitar anar en metro o que reaparegui una nova crisi si ho faig. Per això, altres vegades el desencadenant és el pensament. El simple fet de pensar «i si em passa?» ja torna a connectar les alarmes.

Podríem dir que tenim l'alarma del perill massa fina, és a dir, que aquesta resposta que ens pot ser útil per salvar la vida davant d'un perill apareix quan no toca o és massa intensa, de manera que ja no ens és útil i ens pot limitar molt la vida.

L'ansietat tendeix sempre a anticipar un futur catastròfic, encara que mai no s'hagi complert. Altres vegades, en canvi, a la persona li costa identificar un desencadenant, i és el que anomenem «crisis inesperades». En aquestes ocasions, el desencadenant sol ser una sensació física. Per exemple, quan algú no ha dormit bé i té el cos estrany, o si una dona té la menstruació, o si estem refredats, o si sentim un soroll fort, o davant de situacions emocionals (pel·lícules, etc.). Tot això ens altera el cos i també pot fer saltar l'alarma.

Per això és tan difícil controlar un atac (ve quan vol). De fet, moltes vegades, com més ho intentem, més nerviosos ens posem perquè és molt difícil, i com més pendents dels símptomes estem, més ansietat ens provoca. El que sí que podem controlar és la manera com afrontem la por perquè no ens limiti la vida.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Els símptomes d'una crisi d'ansietat poden variar segons la persona i, de vegades, segons el moment en una mateixa persona, però generalment són molt semblants i estan ben descrits. Sabem que un atac de pànic, o crisi d'ansietat, és una resposta adaptativa del nostre cos davant d'una situació de perill, és a dir, és una resposta que ens pot ser útil davant d'un perill perquè ens prepara per lluitar o fugir-ne, però en el cas d'una crisi, la resposta salta «quan no toca» i de manera desproporcionada, per això ens espanta. Cal que quedi ben clar que, malgrat que els símptomes són molt desagradables, no són perillosos perquè estan programats per salvar-nos la vida davant d'un perill real.

Així, per exemple, se'ns activa tot el necessari per salvar la vida, com el cor (per això podem tenir taquicàrdia, palpitacions, pujada de la tensió arterial), la respiració s'accelera (boca seca, hiperventilació, que ens pot portar al mareig), la tensió muscular augmenta (de vegades causa tremolors, inquietud, rigidesa), apareix la visió borrosa o sensació d'irrealitat (les pupil·les es dilaten per centrar l'atenció en el perill), i es desactiva allò que no cal en aquest moment, com per exemple la digestió (de vegades es pot tenir la sensació de nàusees o diarrea).

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Quan parlem de la presència d'una crisi d'ansietat, ens referim a episodis o estats d'alt nivell o d'extrema ansietat. En molts casos, aquests episodis poden produir-se de manera abrupta sense un desencadenant concret, encara que en moltes altres ocasions sí que es produeixen per la presència d'un factor d'estrès o una situació ambiental concreta.

En línies generals, una bona manera de prevenir una crisi d'ansietat seria fer una bona prevenció de la pròpia presència d'ansietat.

Consells bàsics per tenir uns hàbits i un estil de vida saludable:

  • Manteniu una alimentació equilibrada, rica en vitamines, minerals, antioxidants, triptòfan i omega-3, entre d'altres productes, que ajuden a mantenir una millor salut física i mental.
  • Feu activitat física de manera regular.
  • Manteniu un son reparador dunes 7-8 hores.
  • No consumiu alcohol ni tòxics en general.
  • Manteniu una bona xarxa social.
  • Feu exercicis bàsics de relaxació, com podria ser la respiració abdominal.
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Depèn moltes vegades de la situació, o de si el que volem és una solució temporal o a llarg termini.

Per exemple, moltes vegades ens diuen que «si tens un atac, asseu-te i respira». Tot i que és una solució que pot funcionar, en alguns casos ens pot posar encara més ansiosos en adonar-nos que ens costa molt «controlar» la situació.

Una altra opció és, per exemple, prendre un ansiolític, però això és un pegat puntual que pot ser útil en el moment, però que, a la llarga, no ens està traient la por, sinó que la manté i no ens ajuda a llarg termini.

Sabem que les sensacions espanten i que la por es manté quan l'evitem o en fugim, de manera que, a llarg termini, hauríem d'aconseguir afrontar aquests símptomes i situacions d'una altra manera. Així que no es tractaria tant de controlar els símptomes, sinó de centrar-se en l'activitat que sestà fent i deixar passar les sensacions. De vegades, com més fem, més pendents n'estem i més la fem durar.

A banda de saber afrontar el moment de crisi, haurem de fer una sèrie de coses per mantenir estabilitzats el nostre ànim i la nostra ansietat basal. Això ens ajudarà a prevenir altres atacs.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Els símptomes poden variar entre persones i de vegades ser diferents en el temps en la mateixa persona, però si coneixem tots els símptomes que pot produir un atac de pànic (que són ben coneguts i estan ben descrits), això ens ajudarà a identificar-los si n'apareixen més.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Quan una persona té un atac de pànic, el primer que intenta fer és controlar els símptomes i ja hem vist que això pot ser molt difícil. El més important és aprendre, a poc a poc, a tolerar aquests símptomes perquè els anem perdent la por i cada cop apareguin de forma més lleu o no apareguin. Com més por tinguem de tenir una crisi, més probabilitat hi ha de tenir-la. El més important és no deixar que ens limiti la vida i, de mica en mica, anar afrontant aquestes pors.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Generalment, davant d'un atac de pànic, les persones no solen autolesionar-se. Si això passa com un mecanisme per «desconnectar de l'ansietat», hem de considerar que hi ha algun problema de personalitat de base que ens interfereix en aquest maneig de l'ansietat.

En aquests casos, cal valorar la necessitat de sol·licitar atenció especialitzada per tenir algunes eines que ens ajudin a controlar aquests impulsos que ens poden fer mal.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Primer hem de tenir clar que un atac és desagradable però no perillós, així que no ens hem d'espantar, hem de mantenir la calma i simplement acompanyar la persona i oferir-li allò que necessiti. Per exemple, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables però no perilloses, que durarà una estona i l'ansietat baixarà, i que hi sou. Hi ha persones que us demanaran contacte, mentre que d'altres us diran que les deixeu soles. En aquell moment cal respectar el que necessiti i, quan l'atac passi, podeu parlar del que ha passat. No ajuda el fet de ser massa sobreprotectors, però tampoc ho fa ser massa rígids o obligar la persona a actuar de determinada manera.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Encara que l'ansietat estigui present en el nostre dia a dia, és evident que en molts casos els factors d'estrès ambientals o altres esdeveniments vitals poden augmentar el nivell d'ansietat i, alhora, la dificultat de gestionar-la. Encara que aquests aspectes ambientals són fonamentals a l'hora d'entendre l'aparició de clínica ansiosa o d'un altre malestar emocional, també cal tenir en compte altres factors.

D'una banda, hi ha evidència científica que els factors hereditaris o genètics poden predisposar una persona a manifestar més símptomes en l'esfera ansiós-depressiva. Tanmateix, aquesta predisposició no vol dir que aquesta persona hagi de desenvolupar aquest trastorn.

D'altra banda, els trets o tipus de personalitat concrets poden afavorir més la presència d'una clínica de característica ansiosa. En general, les persones que anomenaríem «evitatives» o «dependents» presenten un alt nivell d'ansietat perquè generalment presenten una baixa autoestima i inseguretats.

Altres personalitats propenses a presentar més ansietat i malestar emocional són les persones amb un alt nivell d'exigència, autorresponsabilitat i, en molts casos, amb trets obsessius i controladors. Moltes vegades, aquestes personalitats porten una baixa tolerància a la frustració i altes dificultats per afrontar canvis en el seu dia a dia.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Si som capaços de mantenir un nivell d'ansietat normal no incapacitant i ens cuidem, podem ajudar a prevenir l'aparició de les crisis. Per exemple, l'activitat física és una de les millors maneres per prevenir atacs, ja que segreguem serotonina (entre altres coses), que millora l'ansietat i l'ànim i, per altra banda, ens ajuda a fer front a algunes sensacions que de vegades ens espanten, i alhora descarreguem tensions acumulades.

A banda de l'exercici, també pot ser útil aprendre a parar i adquirir l'hàbit de fer alguna tècnica de relaxació, no tant en el moment de la crisi sinó per a l'ansietat basal. També és fonamental mantenir una alimentació saludable i les hores de son necessàries per reparar el nostre cos i la nostra ment, alhora que cal evitar alguns factors de risc que empitjoren l'ansietat (com el consum de drogues, etc.). També ens ajudarà el fet de gestionar el temps de manera que ens centrem en l'aquí i l'ara, distreure'ns amb activitats que ens agradin, relacionar-nos...

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

L'ansietat en nens és força comuna. Parlem d'una etapa amb molts canvis i molta indefensió, amb inseguretats, pors i preocupacions. Si a tot això se li sumen altres circumstàncies com ara problemes familiars, pèrdues, problemes a l'escola, possibles experiències o esdeveniments traumàtics… els quadres potencials d'ansietat es poden agreujar.

Tot això pot comportar la presència de certs comportaments o símptomes com ara, entre d'altres, irritabilitat, tristesa, alteracions del son, molèsties físiques (dolor abdominal de vegades acompanyat de pèrdua de la gana, cefalea, fatiga), baix rendiment acadèmic i aïllament social.

En la gran majoria de casos, un bon suport familiar i de l'entorn més proper, que permeti expressar els sentiments, i la recerca de solucions permetran reconduir la situació. Establir unes rutines diàries saludables, tranquil·les, amb espais tant de lleure com escolars, ajudarà a millorar aquestes situacions de malestar. També és important establir rutines a l'hora de dormir.

En qualsevol cas, és recomanable informar del malestar al pediatre referent perquè conegui bé el cas i també pugui valorar la necessitat de derivar-lo a l'equip especialista de salut mental de la xarxa infantojuvenil.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

L'ansietat a la infància i adolescència ve generalment manifestada per símptomes cognitius, com pors, pensaments negatius o desagradables, o símptomes més corporals, com malestar gastrointestinal (dolor abdominal, vòmits, diarrees, pèrdua o excés de gana), quan no poden posar paraules o identificar el malestar. Per tant, és molt important primer que els pares puguin detectar aquest malestar emocional.

Davant d'un episodi de crisi seria important acompanyar l'adolescent anomenant cadascun dels símptomes físics que apareixen i vinculant-los amb un possible malestar psicològic (preocupació, inquietud, ansietat). Cal fer això de manera oberta. Si l'adolescent està molt sobrepassat, se'l pot ajudar a respirar profundament, focalitzant l'atenció en el recorregut de la respiració.

Tot i que veure patir els fills pot provocar en els pares la recerca d'una solució ràpida, és important que sàpiguen transmetre un missatge de tranquil·litat, que els expliquin que aquests episodis van remetent, que es quedin amb ells en tot moment, amb una postura de confiança i seguretat. No convé sobrereaccionar a aquest malestar, ni intentar buscar una solució ràpida.

En qualsevol cas, és important contactar amb el professional de salut de referència (pediatre, si és menor de 15 anys, o metge de capçalera, a partir dels 15 anys) per tal de valorar quin tipus d'intervenció s'hauria de dur a terme.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

En el cas d'una persona que ja hagi tingut episodis previs de crisi d'ansietat, és important que intenti recordar que això ja li ha passat i que encara que és desagradable, no és perillós i sempre passa. D'altra banda, també cal tenir en compte que, moltes vegades, els símptomes ansiosos es poden repetir en el temps. La persona podrà reconèixer el malestar en els moments inicials i podrà actuar abans que el quadre ansiós arribi a nivells elevats.

És veritat que utilitzar mentalment paraules clau com «tranquil·litat», «relaxació», o bé un discurs del tipus «vaig agafant l'aire i expulsant-lo tranquil·lament pel nas o la boca», mentre es fa una respiració abdominal profunda, pot ajudar no només a reforçar l'exercici respiratori que es fa, sinó també a distreure la ment i evitar la presència de pensaments intrusius negatius o catastrofistes que, en certa manera, podrien accelerar i augmentar els nivells d'ansietat. Però això no sempre funciona al moment de la crisi quan és molt intensa.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Deixant de banda factors tan importants a l'hora de presentar quadres o crisis d'ansietat com els factors d'estrès ambientals, situacions traumàtiques, canvis vitals o els factors genètics mateixos, és evident que els trets de personalitat poden afavorir que una persona sigui més propensa a tenir ansietat.

En general, persones amb algun problema d'addicció, excessivament responsables o amb trets de la personalitat evitativa, dependent i obsessiva presenten alts nivells d'ansietat i de malestar emocional.

També s'ha vist que té més probabilitats de tenir ansietat la persona que ja l'ha patida abans i té por de la recurrència. Aleshores, si una persona ha patit una crisi en una situació, és habitual que tingui por que se li torni a produir en aquesta mateixa situació si la repeteix.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Sí, la crisi d'ansietat pot afavorir un augment de la tensió arterial (TA), però no pas d'una manera perillosa. Tot i això, sí que hem d'estar més atents si la persona té un problema d'hipertensió a més d'ansietat.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Tot i que trobarem informació de tota mena, no està demostrada una relació clara entre problemes cardíacs i ansietat. Per exemple, el fet que una persona faci esport amb assiduïtat i posi el cor al límit regularment no es relaciona amb problemes cardíacs. És cert que l'ansietat produeix taquicàrdia i palpitacions, però no pas d'una manera «més perillosa» que fent esport. La majoria de les persones que han tingut un infart no el relacionen amb l'ansietat, encara que una persona que té ansietat sol tenir molta por de patir un infart quan té una crisi. Una persona amb molta ansietat de base sí que pot veure que la seva tensió arterial augmenta.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

La presència d'una malaltia o procés somàtic físic pot portar la presència associada d'ansietat. Aquesta ansietat ve donada, en molts casos, per la presència del propi malestar o dolor físic que comporta el quadre mèdic o per la pròpia angoixa situacional que porta un procés mèdic, el diagnòstic i la incertesa de la seva evolució a curt o llarg termini.

Però de la mateixa manera que una patologia somàtica pot portar la persona a presentar clínica ansiosa o depressiva, la pròpia presència d'ansietat pot afectar directament el nostre cos.

La presència d'estrès o ansietat sobretot de manera continuada pot afectar l'aparició de complicacions, per exemple cutànies, del sistema digestiu, muscular, respiratori i immunitari, entre d'altres.

També cal destacar la relació que hi ha entre l'ansietat persistent o l'estrès crònic i el risc de patir problemes cardiovasculars. En aquests casos, l'augment de les constants vitals com ara la tensió arterial (TA) o la freqüència cardíaca (FC) pot afavorir la presència d'una problemàtica al sistema orgànic esmentat.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

En un partit o una competició, els tècnics primer han de descartar qualsevol problema físic, i un cop descartat, han d'actuar sense alarmar-se. Sabem que una crisi d'ansietat és desagradable però no perillosa, així que hauran de deixar passar els símptomes i en uns minuts s'haurà acabat.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

La fòbia social és un trastorn d'ansietat que de vegades pot causar crisis d'ansietat en situacions socials. Per exemple, podeu notar taquicàrdia, rubor, hiperinflació, tartamudeig, tremolor o altres sensacions típiques d'un atac de pànic en situacions socials com ara en parlar en públic, conèixer gent, ser el centre d'atenció, estar en grups grans o petits, demanar en un restaurant o botiga, parlar per telèfon davant de gent…

Un altre trastorn molt freqüent que es produeix en persones que tenen atacs de pànic és l'agorafòbia. L'agorafòbia no és la por únicament als espais oberts com de vegades es pensa, es podria definir com a «por de la por», és a dir, que per por de tenir un atac deixo de fer certes coses o d'anar a certs llocs. Les situacions que s'eviten més freqüentment són sortir sol de casa, anar amb transport públic, anar a llocs amb molta gent, espais oberts, espais tancats o amb una escapatòria difícil, etc.

Moltes vegades també pot anar acompanyat d'una ansietat general elevada (estar preocupat per moltes coses amb anticipacions catastròfiques), insomni i fins i tot un estat d'ànim baix.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Dependrà, evidentment, del servei on es trobin i de si volem una actuació ràpida o més a llarg termini. Per exemple, en un servei d'urgències haurem d'actuar ràpid i no tenim gaire temps, així que un ansiolític pautat pot ajudar, o fins i tot alguna tècnica per restar-hi atenció. En un servei comunitari, podem fer un abordatge més ampli de cara a perdre la por d'aquestes sensacions i situacions a llarg termini.

A la consulta, quan a vegades algú té un atac, em demana si es pot estirar. Jo li acostumo a dir que intenti continuar fent l'activitat que estava fent i que intenti concentrar-se en el que estem fent, és a dir, que se centri a respondre les meves preguntes. Al cap de pocs minuts li sol passar l'atac, i això facilita que comprengui que l'ansietat puja i arriba a un punt en què ja no puja més, i llavors baixa. I com menys esforç faci per controlar-la, abans baixarà.

Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola

Quan els professionals de la salut estem davant d'un atac d'ansietat, pot ser que ens faci sentir ansiosos a nosaltres mateixos per la dificultat de tolerar el malestar de l'altre, per això tendim a «córrer». No ens hem d'alarmar, si estem segurs que es tracta d'una crisi d'ansietat, ens hem de mostrar tranquils, simplement acompanyar i recordar-li que és desagradable però no perillós i que passarà. Un altre error freqüent és pensar que la persona «ho pot controlar». De vegades ens costa entendre el que li està passant o creiem que aturar-ho està a les seves mans, i diem paraules com «calma't» o «relaxa't», que no ajuden.

Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez

Els professionals de la salut ens trobem cada cop més amb situacions en què la persona atesa presenta a la consulta ambulatòria o al dispositiu d'urgències un alt nivell d'ansietat o, moltes vegades, una clara crisi d'ansietat.

En aquestes situacions és important primer de tot mantenir i transmetre calma, control i seguretat. La persona ha de sentir-se acompanyada en tot moment, per afavorir la seva seguretat, i alhora ha de poder tenir el seu propi espai vital.

És important intentar condicionar l'espai (ventilar-lo, evitar sorolls) o, si cal o és possible, traslladar la persona a un espai més ben condicionat.

La persona atesa ha d'estar còmoda, ben asseguda o estirada.

Cal acompanyar-la amb paraules o frases senzilles que l'ajudin a fer un petit exercici de respiració abdominal per intentar reduir el nivell d'ansietat. Convé utilitzar un to de veu calmat i clar.

En aquests moments és important que la persona pugui mantenir una certa distracció mental que permeti evitar pensaments negatius, estar pendent dels símptomes o sensacions manifestades per l'ansietat, de manera que es vagi reduint el malestar.

Si calgués, s'oferiria tractament ansiolític de rescat d'absorció ràpida (sublingual).

Un cop reduït el malestar o la crisi, és important fer un bon acompanyament a la persona, buscar ajuda especialitzada per poder no només tenir més i millors eines personals per prevenir i gestionar potencials crisis d'ansietat, sinó també per entendre i millorar la seva salut mental.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de febrer de 2022
Darrera modificació 22 de març de 2022