El desenvolupament socioemocional en l’adolescència

Durant l’adolescència continua el desenvolupament socioemocional, un procés a través del qual les persones aprenen a entendre i gestionar les seves emocions, marcar-se i assolir objectius positius, sentir i mostrar empatia vers els altres, establir relacions positives i prendre decisions de forma responsable. Es considera que el desenvolupament socioemocional té diverses àrees: consciència emocional, autoestima i autoconeixement, regulació emocional, consciència social/empatia i habilitats de relació i solució de conflictes.

• La consciència emocional consisteix en conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres.
• L’autoestima és el punt de referència per a valorar-se a un mateix i es relaciona amb la necessitat de ser apreciat i valorat. Les persones amb alta autoestima solen mostrar més seguretat i confiança en elles mateixes i en els altres.
• La regulació emocional es refereix a donar una resposta apropiada a les emocions que experimentem, afavorint les positives i gestionant de forma adequada altres emocions com la ràbia, la por o la tristesa.
• L’empatia és la capacitat de reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions dels altres. Ens permet comprendre el món des de la perspectiva d’una altra persona i això és clau per establir bones relacions amb els altres.
• Les habilitats de relació estan relacionades amb habilitats d’interacció i comunicació adequada amb l’entorn. Algunes habilitats socials són: iniciar, mantenir i acabar una conversa, saber esperar el torn, escoltar els altres, expressar els sentiments de forma adequada, demanar ajuda quan sigui necessari, saber dir “no”, expressar-se de forma assertiva, formular i respondre a una queixa, demostrar esportivitat d’un joc/saber perdre, fer front a la pressió grupal i resoldre conflictes interpersonals. 

Hi ha algunes diferències per sexe/gènere en el desenvolupament socioemocional. Es considera que en general, les nenes desenvolupen una habilitat més primerenca per reconèixer rostres i expressions facials, identificar emocions i el malestar aliè. De la mateixa manera, desenvoluparien més aviat una conducta prosocial (interès pel que els passa als altres, oferir ajuda), així com en el reconeixement de components no verbals de la comunicació.

Altres aspectes diferencials són una capacitat més primerenca per oferir mostres d’empatia i entendre perspectives alienes. També sabem que hi ha diferències en les normes socioculturals pel què fa a l’expressió de les emocions en funció del gènere: l’enuig, la ràbia i l’externalització són més acceptades en el gènere masculí, realitzant les nenes un aprenentatge de no expressar aquests sentiments des d’edats molt primerenques.

D’altra banda, les nenes tendeixen a una socialització en diades (dues noies juntes) més que en grups grans en etapes preescolars i escolars i realitzen més joc basat en el llenguatge. Els nens tendeixen a activitats en grups, sobretot esportives. El component socioambiental o biològic d’aquestes diferències, encara no està del tot aclarit.

La timidesa i l’ansietat social en l’adolescència

La timidesa es caracteritza per la vivència d’incomoditat en situacions socials noves o en les situacions en què s’anticipa l’avaluació social. Això comporta sovint sensació d’inseguretat en situacions que impliquen entrar en contacte o relacionar-se amb altres persones. La timidesa en l’adolescència pot ser molt habitual a causa de que l’adolescent ha d’aprendre nous rols i expectatives socials, a més d’adaptar-se i acceptar els canvis corporals, hormonals i emocionals propis de l’etapa vital. Tot això pot resultar en una certa falta de confiança cap a si mateix i cap a les pròpies habilitats socials. 

Els adolescents tímids poden preocupar-se excessivament sobre l’opinió de la resta, temen una crítica negativa o fer el ridícul, i per això poden tenir dificultats per iniciar o acabar converses, expressar sentiments o parlar en públic. Quan la timidesa és elevada, sovint s’eviten les situacions socials, la qual cosa genera un impacte negatiu en la vida de la persona.

Així doncs, la timidesa excessiva s’associa amb problemes d’ajust social, com ara el retraïment o inhibició social i la reticència social, la qual cosa deriva en una disminució important en el nombre i la qualitat de les amistats. Quan la timidesa és molt elevada l’adolescent pot acabar desenvolupant un quadre de fòbia social que requereix ser atès per serveis especialitzats.

Sabem que la timidesa pot estar associada a problemes en el desenvolupament de les habilitats socials. Els adolescents amb habilitats socials escasses se solen sentir més insegurs en entorns socials. Alhora, aquesta inseguretat fa que, sovint, evitin situacions socials que són necessàries per al desenvolupament de les habilitats socials, amb la qual cosa es dificulta el desenvolupament de les mateixes. En aquest cas serà important ajudar a l’adolescent de manera específica en la millora de les habilitats socials.

Aquest és un article original de FAROS. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»