Com ajudar quan una persona amb TCA se sent culpable als àpats?

La culpabilitat és una emoció molt present en les persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària (TCA) i cal fer un treball terapèutic per superar aquesta emoció i tot el patiment que comporta el trastorn. És important recordar que aquesta culpabilitat és producte dels pensaments negatius que sovint emergeixen amb el trastorn i que la teràpia ajudarà a controlar.

És molt habitual que les persones amb un TCA se sentin culpables abans, durant o després dels àpats, ja que han establert una classificació entre aliments «bons» i «dolents». Així que podem trobar persones amb un alt sentiment de culpabilitat quan mengen alguna cosa que per a ells és «dolenta» o consideren que no és saludable. Cap aliment és dolent o bo en si mateix, però la persona amb TCA els hi dóna aquests atributs en funció de les creences que ha anat construint des de la mentalitat d'una dieta i una alimentació restrictiva.

Hi ha, a més, una culpabilitat relacionada amb la baixa autoestima que condueix la persona amb un TCA a dubtar sobre allò que fa, diu o sent, entrant en un nou bucle de sentiments negatius.

Com podem ajudar a rebaixar el sentiment de culpa?

Quan una persona amb un TCA se sent malament abans, durant o després d'algun menjar és important que el seu entorn estigui serè i que no es deixi portar pels nervis o la impotència. Perdre la calma quan la persona pateix o no vol menjar només dificulta la situació.

• Quan la persona amb TCA mostra aquest malestar, cal acompanyar i entendre com se sent emocionalment. Escoltar de manera activa ajuda la persona a expressar els seus sentiments i a sentir-se recolzada. Algunes frases adequades podrien ser: «Com et sents?», «Què puc fer per ajudar-te?» o «Entenc com et sents».
• També pot ser útil valorar l’esforç que està fent, i animar la persona a connectar amb les seves motivacions i plans de futur.
• Es recomana no instar la persona a menjar o no menjar, tret que això sigui part del pla terapèutic indicat pels professionals que l'atenen.
• Evita fer comparacions amb altres persones, cada persona és única i no hi ha dos cossos iguals.
• No deixis que la persona amb TCA controli la situació ni negociïs amb el seu comportament. Recorda que qui parla és el trastorn.

Quines coses no ajuden a una persona que sent culpable per menjar?

Com ja sabem, un TCA no és només un problema relacionat amb el menjar, sinó que va molt més enllà. Aspectes com l’autoestima o el perfeccionisme tenen un pes específic en el desenvolupament d’un TCA. És per això que hi ha certs comportaments i frases que impacten directament a la persona que sent culpabilitat per menjar.

• Parlar de menjars bons (saludables) i dolents (no saludables).
• Qüestionar perquè fa tants àpats.
• Estranyar-nos per la quantitat que menja.
• Parlar del pes o el cos.
• Comentaris de l'estil: «No et preocupis, un dia és un dia».
• Parlar de calories o dietes.
• Insistir que provi una cosa que no vol provar.
• Parlar de compensar calories.

Quan ens relacionem amb una persona amb un trastorn de la conducta alimentària no hem d'oblidar que aquesta persona està vivint en una realitat distorsionada i patint, per tant serà molt més susceptible a qualsevol comentari. Per això, és important evitar controlar-la, fomentar el diàleg, no angoixar-la i fer-li sentir que està recolzada i compresa.

La culpabilitat no dura per sempre

A mesura que la persona es va recuperant, els sentiments de culpabilitat van disminuint. Això no obstant, cal tenir en compte que, en moments de molt estrès, la culpabilitat pot tornar a aparèixer.

Si observem que torna aquest pensament, podem ajudar-la a analitzar com la fan sentir aquests pensaments i quina influència tenen sobre el seu comportament amb preguntes tipus: «Què aconsegueixes amb aquest pensament?», «Com et fa sentir?», «És real en comparació del que tens al teu voltant?», «Què seria el que és lògic?», ​​com et vols sentir?».

El tractament terapèutic ajuda la persona a desviar els pensaments negatius, inclosa la culpa. Ensenyen a tenir un autoconcepte més realista i a treballar una autoestima sana. Per això, quan la persona es recupera ho veu tot amb més perspectiva i no l'envaeix la culpabilitat de manera recurrent.

Una persona recuperada no hauria d'experimentar de manera habitual aquesta sensació de culpabilitat amb els menjars i, encara menys, patir per això o actuar en funció d'aquests sentiments. Si condicionen la seva conducta o el fan patir cal demanar ajuda als professionals especialitzats.