Ara ja sabem que la nostra filla té un TCA. Què fem?

En el moment del diagnòstic d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA) és normal que apareguin un sens fi de pors i dubtes. És un moment especialment crític perquè és la confirmació que els canvis físics, cognitius, emocionals i conductuals que notaves des de fa temps en la teva filla o fill són propis d'un TCA. A més d’aquest impacte inicial, és probable que estigueu lidiant amb el que coneixem com a baixa motivació per al canvi. És a dir, que el vostre fill o filla no és realment conscient del problema, no vegi la necessitat de canviar i, en conseqüència, rebutgi el tractament.

Quan es diagnostica una anorèxia nerviosa, una bulímia nerviosa o un trastorn per afartament en una persona adolescent o jove, acostuma a succeir que:

• Experimenteu una voràgine d'emocions com impotència, por, desesperança o frustració. Aquests sentiments s'aguditzen quan el fill o filla expressa aquesta resistència en l'inici del tractament. Cal assumir que aquest pensament estarà present durant un temps i és normal, es tracta d'una resistència que cal treballar en el tractament.
• Apareixen els sentiments de culpabilitat i certa obsessió per saber-ne les causes. És important recordar que ningú és culpable de tenir un TCA ni hi ha una única causa que comporti la seva aparició. Sentir culpabilitat i vergonya és comú en aquests casos, però són sentiments que no ajuden a la recuperació. En aquest sentit sempre expliquem a les famílies que és més important destinar energies en l'inici del tractament i la recuperació, en què la implicació de la família és fonamental, i no tant a buscar la causa del trastorn, a la qual ja arribarem.
• Comenceu a buscar tota la informació possible sobre el trastorn a Internet i les xarxes socials per la necessitat d'entendre millor què està succeint, per què o què fer, i intentar, en definitiva, dissipar a la incertesa que apareix en aquesta fase. És important que sapigueu distingir quin tipus d'informació és fiable i rigorosa entre tots els resultats que us apareixen en una cerca. El que us recomanem és prioritzar les informacions que darrere tenen fonts científiques, d'entitats d'atenció a la salut mental, així com les associacions de persones amb experiències viscudes en salut mental i familiars. I davant de qualsevol dubte, acudir sempre a l'equip terapèutic que estigui atenent el vostre fill o filla.

El tractament d'un trastorn de la conducta alimentària és llarg, complex, requereix l'atenció d'un equip interdisciplinari i la complicitat de tot el vostre entorn familiar.

Tant el vostre fill o filla, com la resta de la família passareu per diferents fases durant el tractament i la recuperació. En realitat, un mai està preparat per afrontar un problema greu de salut o de salut mental. No hi ha receptes màgiques, però sí alguns conceptes de partida que us poden ajudar a encarar una mica millor tot el que està per venir:

• No preteneu córrer ni obtenir resultats immediats del tractament. Com hem apuntat abans, la recuperació d'un TCA és una cursa de fons. En aquest sentit també necessiteu dosificar les vostres forces, aprendre a gestionar les vostres pròpies emocions, aprendre a treballar en coordinació amb l'equip terapèutic i entendre com acompanyar la vostra filla o fill per proporcionar-los un entorn de suport positiu i alentidor.
• Confieu en el procés. Els TCA tenen un origen multicausal, per això el tractament inclou endinsar-se en el desordre físic i en aspectes psicològics. Els TCA es poden curar, però no és una cursa de velocitat sinó de resistència per la qual cosa no existeix una solució immediata i definitiva a curt termini. És important tenir confiança en l'equip assistencial i en el procés del tractament.
• Enteneu que el vostre fill o filla actua i reacciona mediatitzada pel propi trastorn. Segur que heu escoltat l'expressió de «no parla la persona sinó el TCA». Amb aquesta frase ens referim a que és important filtrar les actituds i paraules del nostre fill o filla entenent les emocions i conductes que comporten un TCA i que són propis el trastorn, no de la personalitat de la persona. Tenir clar aquest concepte ajuda les famílies a processar i gestionar situacions tenses, com quan la persona amb TCA dirigeix la seva ira cap a les persones que li tenen cura, o quan parla del pes o del cos d'una manera obsessiva, o quan es nega a menjar, s'aïlla, no vol parlar amb ningú, posa excuses per no seguir les indicacions del tractament, qüestiona els professionals i no està d'acord amb el seguiment que està rebent. Aquests són clars exemples d'actituds i reaccions que són resultat del trastorn, no de com és en realitat el nostre fill o filla. En canvi, quan ens expressa el seu sofriment, quan es disculpa per parlar-nos malament, quan expressa sentiments positius cap a nosaltres i quan expressa plans de futur o desitjos de com voldria que fos el seu projecte vital, és quan el nostre fill o filla és capaç de prevaler el seu propi pensament sense la interferència del trastorn.

Amb aquest punt de partida, els professionals especialitzats que atenen el vostre fill o filla elaboraran un pla terapèutic amb les indicacions a seguir. Tot i que cada pla terapèutic està personalitzat i adaptat a cada cas, hi ha algunes pautes que són comunes per a totes les famílies i us ajudaran en aquests moments inicials:

Sigueu estrictes en la indicació que us donin sobre les pautes alimentàries. Les pautes estan dissenyades per l'equip de professionals especialitzats per assolir uns objectius terapèutics concrets.

• Intenteu adaptar els hàbits de la resta de la família per ser coherents amb les pautes proporcionades amb l'equip terapèutic.
•  Intenteu comprendre i ser empàtics amb les dificultats del vostre fill o filla.
• Eviteu la negociació amb temes relacionats amb l'alimentació.
• Eviteu comentaris o converses relacionades amb els aspectes que són crítics per al vostre fill o filla, com el cos, el menjar, el pes i la seva evolució.
• Practiqueu l'escolta activa, mostrant interès per conèixer com se senten emocionalment, què els angoixa o què els motiva, alhora que es respecta la dificultat que puguin tenir en compartir les seves emocions. De vegades, es requereix temps.
• Eviteu pressionar-los, jutjar-los o fer comentaris que el poden fer sentir culpable.
• Expressar-li de forma explícita que sempre tindrà el vostre suport i afecte, i que junts formeu un equip per poder superar el TCA.
• Valoreu els esforços que fa, per petits que siguin. Cada petit pas és un pas més i, entenent la dificultat que suposa per a ells dur-los a terme, és motiu de reconeixement.
• Sigueu sincers amb les vostres emocions i sentiments, però expresseu-los d'una forma respectuosa i calmada.
• Recordeu que per ajudar el vostre fill o filla també heu d'estar bé físicament i emocionalment. L'autocura us permetrà trobar espais de descans, de benestar emocional i de més control de les situacions. Ajudar un fill o filla amb un TCA no és gens fàcil, hi ha molts reptes a superar. 
  Llegir més

  Pautes d’autocura per a les famílies en casos de TCA
  Per això, si creus que necessites suport emocional, no dubtis a demanar ajuda tant professional com en els grups de suport de les associacions de familiars de persones amb TCA.