Quan la lactància ja està instaurada i si no hi ha símptomes d’ansietat al respecte, donar el pit por representar una experiència agradable i satisfactòria tant per la mare com pel nadó, potenciant aspectes de vinculació entres tots dos i aportant seguretat en la relació. Així mateix, alguns estudis suggereixen que les hormones responsables de la lactància, l’oxitocina i la prolactina, poden tenir un efecte positiu en l’estat d’ànim i també en la regulació de l’estrès matern.

Sabem també que les dificultats en la lactància materna existeixen i que acostumen a ser un dels aspectes que genera preocupació entre les mares, especialment entre aquelles amb símptomes de depressió postpart. Podríem dir que existeix una relació bidireccional entre les dificultats en la lactància i la depressió postpart i no sempre queda clar si les dificultats en la lactància són un símptoma de depressió o si la depressió és la que està afectant negativament a la lactància.  

En general, les mares que aconsegueixen una lactància materna exitosa tendeixen a reportar major energia, una millor qualitat del son i millor estat en general. És important recordar que no existeix una única causa per a la depressió postpart i tampoc hi ha un únic factor de protecció. La recomanació general seria la d’intentar una lactància materna ja que, si aconsegueixes una lactància materna exitosa i agradable, en principi aquesta pot actuar com un factor de protecció per a la depressió postpart. Però la realitat és que en el postpart influiran molts altres factors, la lactància no serà l’únic, i és important que la resta d’aspectes també funcionin bé per poder transitar el postpart de la millor forma possible.