Seqüeles emocionals en persones amb afectació pulmonar postcovid

El 31 de gener del 2020 es va diagnosticar el primer cas d’infecció per SARS-COV2 o malaltia per coronavirus (COVID-19) a Espanya, seguit de milers de casos més. D’aquests milers de persones afectades, un 20% va patir una pneumònia bilateral i va necessitar ingressar als hospitals, col·lapsant tots els hospitals del territori.

Ara sabem que la malaltia per coronavirus deixa seqüeles físiques que encara no acabem de saber com evolucionaran. Algunes de les més importants afecten els pulmons. Ens trobem casos lleus com bronquiolitis, que és la inflamació dels bronquis més petits, o casos més greus com la fibrosi pulmonar, que és l’enduriment del teixit pulmonar.

Aquestes seqüeles físiques, però, són molt més perquè porten associades conseqüències emocionals que ja van aparèixer des de l’inici de la pandèmia, amb la pèrdua de relacions socials pel confinament i les restriccions socials, patir la pròpia malaltia o la pèrdua d’un ésser estimat, sovint sense poder fer un acomiadament adequat.

Les seqüeles físiques de la COVID-19, ni que siguin lleus, són emocionalment perjudicials. Les persones que les pateixen, tot i no haver necessitat un llarg ingrés hospitalari, es troben que ara tenen una fatiga molt important i, sobretot, molt ofec i tos que els dificulta fer una vida normal. La majoria d’aquestes persones són joves, d’entre 40 a 65 anys, i estan actives tan personal com laboralment. L’aparició d’aquesta fatiga, ofec i tos els ha impactat fortament en el seu benestar emocional al no poder fer amb normalitat les seves activitats diàries.

L’impacte emocional de dependre de l’oxigen per viure

Aquest impacte emocional es multiplica quan parlem de la seqüela respiratòria més greu, la fibrosi pulmonar postcovid. Es tracta d’una afectació encara desconeguda en la pneumologia i de la qual no sabem encara com evolucionarà. La recerca que s’està fent arreu, segur que ens donarà respostes amb el temps.

El que sí sabem és que l’aparició de la fibrosi no depèn de la gravetat de la pròpia malaltia, ja que hi ha persones que van necessitar respiració per ventilació i que no han tingut seqüeles físiques mentre que n’hi ha que varen estar menys greus però que han desenvolupat aquesta fibrosi pulmonar.

Amb una fibrosi pulmonar postcovid, la vida canvia del tot. Es passa de tenir una vida normalitzada a tenir una insuficiència respiratòria i amb la dependència d’una font d’oxigen. Acceptar aquesta realitat inesperada, especialment en persones sanes, i adaptar l’entorn i la pròpia activitat a aquesta malaltia no és procés fàcil ni curt.

Al cap i a la fi, es tracta d’una malaltia altament discapacitant que fa replantejar-se aspectes vitals, des del propi habitatge, que potser no té les condicions adequades, al propi projecte de vida.

Es tracta, doncs, d’un impacte enorme sobre la vida de les persones i que els diferents professionals anem copsant en els nostres seguiments i controls.

S’obren davant nostre molts reptes, no només de coneixement de la pròpia malaltia i la seva evolució sinó també per aconseguir acompanyar aquestes persones en el seu procés de recuperació.

Les afectacions postcovid poden ser múltiples, des de lleus a greus, però totes elles comporten un component d’afectació emocional que, de vegades, pot ser difícil de gestionar quan no tenim totes les respostes.

Es tracta d’un repte compartit per tots els professionals de la salut però també pels professionals de l’àmbit social. Entre tots, en les nostres diverses especialitats, hem de treballar plegats per garantir, amb sensibilitat i comprensió, que aquestes persones se senten acompanyades en aquest procés que ens implica a tots.