Una mirada des de la salut mental col·lectiva

En aquests moments en els quals encara no hem deixat enrere la pandèmia, tenir cura de la nostra salut mental és quelcom prioritari. Habitualment, en l’àmbit dels tractaments pel patiment psíquic, ens centrem en el patiment dels ciutadans de forma individualitzada amb la fi d’eradicar aquest malestar i promoure el benestar de la persona afectada.

Aquest prisma, malgrat pot ser beneficiós per a moltes persones, obvia moltes vegades l’impacte del context transversal (social, històric, polític, econòmic, cultural) en que s’esdevé el patiment dels individus i, per tant, de la comunitat.

És molt necessari obrir la mirada des de la persona cap a la societat on aquesta està immersa, per tal de poder alleugerir el sofriment mental de tota la comunitat.

La urgència d’abordar la salut mental amb una mirada infermera i comunitària

Ir al artículo

Cal, doncs, emprendre accions col·lectives, no només individuals, que contemplin la influència de les condicions estructurals que afecten al nostre benestar emocional.

La salut mental col·lectiva, com a disciplina, cerca promoure aquestes intervencions de caire col·lectiu tenint en compte l’impacte dels factors socioculturals en la subjectivitat. Aquest és ja un paradigma de llarg recorregut present a l’Amèrica Llatina, on s’ha estimulat la reforma psiquiàtrica. No obstant això, cal cercar els espais per a una salut col·lectiva possible en un context on encara és incipient: a Europa (Martínez-Hernáez, A., & Correa-Urquiza, M. 2017).

Per enfortir aquest corrent de pensament i acció és necessària la interacció entre diferents coneixements i pràctiques, enfortir els llaços entre població i professionals de la salut i l'apreciació dels valors socials i de la subjectivitat. A més, cal superar el model biomèdic hegemònic centrat en la malaltia i hospital centrista per passar a una mirada més comunitària, amb èmfasi en l’atenció integral i l'equitat en l’accés als serveis.

Les pràctiques en salut col·lectiva estan estretament articulades amb l'estructura de la societat i les forces dinàmiques dels seus grups socials. Un clar exemple de pràctiques comunitàries dins d’aquest marc són les accions d’ajuda i suport mutu, moltes de les quals s’estan donant actualment de forma virtual.

Aquestes pràctiques demostren que els vincles compartits son un mitjà potent a través del qual lluitar per fer front a problemes compartits. A més, generen contacte social en l’escenari actual.

D’acord amb el que hem exposat, el paradigma de la salut mental col·lectiva ens indica com n’és d’important recolzar i fomentar iniciatives que tinguin en el seu nucli el tenir cura comunitari.

En aquest escenari, les infermeres de salut mental estem compromeses amb el tenir cura de la societat respectant i sumant els nostres coneixements com a expertes, als coneixements de les persones expertes per experiència en primera persona.

És imprescindible generar espais d’aprenentatge en els quals, amb les eines d’usuaris i professionals, es fugi del paternalisme i es fomenti el diàleg i la reflexió de tota la comunitat i amb la construcció conjunta, es fomenti el benestar i es disminueixi el patiment psíquic.