Preguntes i respostes

És cert que es creu que la depressió en persones grans està infradiagnosticada (sobretot tenint en compte que s’estima que gairebé un 40% de persones grans poden presentar símptomes depressius).

La família ha de mostrar suport i comprensió. D’entrada, s’ha d’intentar evitar la banalització del problema. Amb les ganes d’ajudar es pot perjudicar amb expressions com «això no és res» o «el que has de fer és animar-te».

En primer lloc, el més important és explicar a la persona que sabem el que li passa i que entenem el patiment que pateix. Aquest primer pas d’empatia resulta fonamental per poder ajudar.

Algunes persones milloren sense haver rebut ajuda, però el procés pot allargar-se més de sis mesos. Si una persona necessita tractament i no accedeixi a ell, pot ser que la depressió empitjori o que es faci crònica.

Els amics formen part de la xarxa social de suport de la persona que té una depressió. La seva ajuda serà molt important, ja que poden aportar acompanyament emocional i presencial en tot el procés. 

Comparteix el malestar amb el teu entorn proper de confiança (família, amistats) i consulta al teu metge de capçalera, perquè valori la teva situació i et pugui orientar.