Tractament i evolució dels trastorns depressius
L'objectiu principal del tractament és aconseguir la remissió dels símptomes i que la persona aconsegueixi la recuperació del seu funcionament en els diferents àmbits de la vida: familiar, social i laboral o educatiu.
Hi ha diferents abordatges en l'àmbit psicològic, psicosocial i mèdic, i tractaments eficaços per a la depressió lleu, moderada i greu. El tractament s'ha d'individualitzar segons l'edat i les necessitats de cada persona. Si és lleu, la depressió es pot tractar sense recórrer a medicaments, però quan té caràcter moderat o greu es poden necessitar un altre tipus d'intervencions, incloent l'hospitalització en casos molt severs.
La majoria de les vegades, els quadres depressius es tracten a nivell ambulatori: el 70-75% dels casos a l'Atenció Primària; el 20-25% en centres especialitzats de Salut Mental; i només un petit percentatge de persones, entre el 5 i el 10%, necessita un ingrés hospitalari per la gravetat de la depressió. Aquest últim grup de pacients que requereix atenció hospitalària tenen normalment trastorns greus, resistents al tractament, amb un risc alt de suïcidi i/o amb una deterioració important de l'autocura. En aquest sentit, és important assegurar-se que la persona afectada està seguint el tractament de manera correcta abans de considerar una depressió com a «resistent al tractament».
Tractament amb fàrmacs
El tractament amb fàrmacs antidepressius es recomana especialment en casos de depressió moderada o greu. Alguns dels fàrmacs antidepressius més utilitzats són els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS), com la fluoxetina, la sertralina, el citalopram o el escitalopram, així com també els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN), com la venlafaxina i la duloxetina, o els antidepressius tricíclics, com la clomipramina. Sovint poden ser necessaris tractaments associats si apareixen també símptomes d'ansietat o insomni, amb fàrmacs ansiolítics o hipnòtics. En cas de depressió bipolar, és important associar un tractament amb estabilitzadors de l'ànim, com el liti o el valproato, o amb antipsicòtics atípics. Aquests medicaments també poden ser d'utilitat en casos de depressió més greu o resistent. A més, pot ser beneficiós utilitzar un tractament combinat amb psicoteràpia individual o grupal. En alguns casos de gravetat, la teràpia electroconvulsiva (TEC) pot ser de gran utilitat.
En el cas dels infants i adolescents, els únics fàrmacs antidepressius recomanables en el tractament inicial de la depressió són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), entre els quals la fluoxetina és el fàrmac amb més assajos clínics que donen suport al seu ús en pacients a partir dels 8 anys.
Com tots els medicaments, els antidepressius poden tenir efectes secundaris, que depenen del mecanisme d'acció de cada fàrmac. Si la persona no tolera els efectes adversos, es pot plantejar un canvi de tractament.
La medicació no s'ha d'interrompre sense la supervisió d'un professional. Els antidepressius no es poden deixar de manera brusca perquè poden aparèixer símptomes de retirada (ansietat, diarrea, somnis vívids). Aquests efectes es poden evitar reduint lentament la dosi abans de deixar-los completament. La durada del tractament l'ha de determinar un professional segons la condició clínica de cada persona.
