Sacsegem-nos els uns als altres i explorem la cultura des d’altres indrets

Que l’art i la cultura són un refugi, una eina transformadora, un termòmetre que mesura l’estat de bona salut (o no) de la nostra societat ho sabem tots i totes. Assumim que qualsevol forma d’expressió artística ens fa créixer, ens fa pensar, ens fa sentir, xalar, vibrar i, en el millor dels casos, fins i tot ens pot arribar a fer volar. I si no, ja ho deia Dario Grandinetti a la mítica pel·lícula El lado oscuro del corazón d’Eliseo Subiela: «Si no saben volar, pierden el tiempo conmigo». Aquestes ànsies de volar constantment resumeix molt bé la nostra exigència a l’hora de consumir. És una premissa que sovint ens porta a un consum estressant, impulsiu i sincopat, a cop de clic. És igual el que veiem, l’important és veure-ho tot i fer-ho ja.

I així consumim cultura a tort i a dret a través d’absolutament tot el que ens envolta i cada cop ho fem més de pressa per poder ser els primers a comentar-ho, a inundar les xarxes socials amb tot el que consumim, a dir als quatre vents que hem vist l’última sèrie de Filmin, l’última obra del Nil Cardoner o que hem ballat tota la nit amb el concert de l’enèsim grup de moda. Som capaços de comprar entrades a festivals de música a un any vista (inclús sense conèixer-ne el cartell), però som incapaços de recordar com es deia l’obra de teatre que vam veure abans-d’ahir.

Potser a poc a poc hem perdut la capacitat de gaudir de l’art i la cultura a un altre ritme. D’anar al teatre a deixar-nos seduir, perquè ens enamorin. Que s’apaguin els llums i ens expliquin una història, sentir l’instant únic i màgic que és compartir una sala, la que sigui, amb altres persones, i sentir com si fossin teus les respiracions, els riures, els plors o els gemecs aliens. Entregar-nos a una proposta artística que fa visibles coses invisibles i perdre’ns en tot allò que ens pot passar quan obrim les nostres comportes i senzillament deixem que passi.

Un dels poders més potents que té l’art és el de transformar, el de remoure’ns tant que estem dies ancorats en aquella obra de teatre o en aquella seqüència, i ens hi volem quedar a viure. I no només això, sinó que, d’alguna manera, ens modifica.

No saps com ha passat, però ha passat, i tens la certesa que després d’aquella experiència artística ja no ets igual. L’art fa visible allò que no sempre ho és i ho fa disparant allà on toca per remoure i sacsejar.

Donar veu i protagonisme a les persones que viuen situacions de vulnerabilitat

I sacsejar és el que volem fer amb el Festival Sacseig, la nova proposta d’arts escèniques per a la inclusió social, que neix de la mà de l’Obra Social de Sant Joan de Déu i uTOpia, i que podreu conèixer de l’11 al 14 de maig en diferents espais de Barcelona.

El Festival Sacseig dona veu i protagonisme a les persones que viuen situacions de vulnerabilitat, i ho fa no només perquè les arts escèniques són una bona eina d’empoderament i inclusió social, sinó per reivindicar que tothom té coses a dir i que la cultura ens pertany a tots i totes. Aquest festival està protagonitzat principalment per persones en situació de vulnerabilitat, és un espai per erradicar les narratives socials que redueixen les persones a determinades etiquetes identitàries que els són imposades. Sacseig és l’espai on trencar barreres per democratitzar la cultura impulsant diferents propostes de qualitat artística amb consciència social.

Amb aquest festival volem sacsejar les persones que hi actuen, perquè puguin definir-se des d’altres llocs, però també volem sacsejar el públic que s’ho mira, perquè es deixi seduir per fer seves les vulnerabilitats que ens toquen a tots. Volem sacsejar els equipaments, els programadors i els creadors i creadores perquè s’atreveixin a acostar-se indrets poc explorats encara. Volem sacsejar institucions i mitjans de comunicació per convidar-los a capgirar-ho tot i que gosin canviar el relat del que ens envolta. Volem sacsejar estructures socials establertes per qüestionar-les, debatre-les i transformar-les.

En definitiva, volem sacsejar-te a tu, perquè t’atreveixis a pensar i creure que una manera diferent de fer i de consumir cultura és possible i va més enllà del que passa a les teves xarxes socials. El Festival Sacseig té a veure amb tot el que passi dins teu quan coneguis la nova proposta cultural i social de Barcelona.

Aquest article s’ha publicat originalment a social.cat