Quin és el paper de la infermera en l'abordatge dels trastorns psicòtics?

Les persones amb experiències properes a la psicosi poden tenir contacte amb els serveis de salut en l'àmbit hospitalari, en el comunitari o en tots dos. Passar per aquestes experiències acostuma a tenir un impacte emocional i funcional per a la persona afectada i per al seu entorn.

La infermera està present en tots els àmbits assistencials i participa en els processos de cada persona, amb una missió clara que inclou dues funcions: cuidar i acompanyar. Per a això, és important establir una relació terapèutica, és a dir, un vincle de confiança perquè hi hagi una comunicació bidireccional, sincera i horitzontal.  Aquest vincle només es pot generar tenint una actitud oberta i mostrant tolerància i respecte per la persona i pels seus valors morals i ètics.

Un cop establerta aquesta relació, es treballen aspectes importants de la cura de les persones ateses. Una funció fonamental de la tasca de la infermera és la d'ajudar a entendre els símptomes, ja que el seu impacte afecta de manera significativa en la vida de qualsevol persona. Reflexionarem sobre quins són aquests símptomes i els treballarem per donar-hi un sentit.

Alguns dels símptomes relacionats amb l'esfera psíquica produeixen patiment; per això, el primer pas és poder empatitzar i intentar calmar l'angoixa. Per aconseguir-ho, cal mantenir una actitud d'escolta i proximitat, i, posteriorment, aportar informació per tal de gestionar aquests moments d'inquietud.

La presència de símptomes també pot produir canvis en el funcionament físic: fatiga, sensació de tensió, pèrdua o augment de pes, abandonament dels hàbits saludables, etc. Una de les funcions de la infermera és identificar, conjuntament amb la persona atesa, els canvis que ha experimentat i la seva causa. Així, podrem realitzar intervencions motivacionals per optimitzar la salut física.

Per empatitzar i intentar calmar l'angoixa de la persona atesa cal mantenir una actitud d'escolta i proximitat.

D'altra banda, tenint en compte que l'entorn és un factor fonamental, resulta crucial comptar amb persones de referència que puguin formar part del procés de recuperació de cada persona: família, amics, companys, veïns, etc. Amb ells, abordem aspectes importants per a una comunicació efectiva i solucionem dubtes que poden anar sorgint durant el procés.

En conjunt, amb l'equip assistencial, tractem temes relacionats amb la medicació, la manera en què s'utilitza i els efectes secundaris que pot produir. En aquest sentit, abordem aspectes molt diversos, des d'indicacions higièniques i dietètiques a seguir en uns certs tractaments, fins a problemes en el funcionament sexual o reproductiu.

La infermera també pot aportar informació i assessorament sobre tècniques de relaxació, comunicació assertiva, control d'impulsos, salut física o consum de drogues.

La infermera ha de ser accessible i tenir capacitat d'adaptació per gestionar els canvis que puguin sorgir.

En períodes en què els símptomes s'atenuen o desapareixen, es treballen els senyals d'alarma que la persona identifica, i s'estableix un pla conjunt basat en el respecte i en l'acord mutu, per poder posar en marxa mesures justes i consensuades si la situació canvia.

Tenint en compte que els processos vitals són únics en cada persona, la infermera ha de ser accessible i tenir capacitat d'adaptació per gestionar els canvis que puguin sorgir.

En conclusió, el veritable repte de la nostra professió és acompanyar les persones en totes les etapes de la vida, aportant calidesa i proximitat en moments d'estranyesa i solitud, però també compartint les satisfaccions i les fites aconseguides durant el camí.