Atendre les persones amb trastorns mentals greus en el seu entorn

La Lucía y la Patricia arriben a casa el Víctor, un noi de vint anys que ha tingut un primer episodi psicòtic i que viu amb la seva família. 

«Una visita en una casa equival a cinc en un centre de salut mental», asseguren les dues professionals. A casa poden veure algunes coses importants de la persona atesa i del seu comportament quotidià: «Si es vesteix o no per rebre’ns; si té les persianes baixades; amb qui viu i com s’hi relaciona; si té coherència el que ens explica amb la manera de viure; etc.». 

Amb cada persona atesa, a través de les visites setmanals de les diferents professionals, es treballen diversos aspectes clínics, de psicoeducació i d’ajut social: la medicació i l’adherència al tractament; l’evolució clínica; els hàbits saludables; la relaxació i el control de l’ansietat; les necessitats de suport; l’acompanyament per fer tràmits i gestions; la vinculació als recursos de la comunitat; etc. I també es treballa amb la família, una peça clau en la recuperació. 

Aquesta és la primera visita del matí, però els espera una jornada enfeinada, amb dues persones més programades. 

La resta de l’equip també ha anat a fer les seves visites, tres o quatre cadascuna, depenent del dia. En moltes ocasions, serà important sortir de casa per poder treballar l’activació conductual i física amb la persona afectada. Passejar, seure en un banc per parlar, acompanyar-la a fer alguna gestió, vincular-la als recursos de la comunitat, etc.. «Al carrer, es poden treballar problemes d’angoixa i pors amb persones que els costa sortir de casa, o tractar idees delirants, per exemple», ens expliquen. «Ens permet normalitzar les situacions quotidianes, estar amb la persona i simplement tractar com se sent, com afronta aquestes situacions, quins són els símptomes que experimenta...».

Totes han fet avui intervencions a casa i sortides al carrer. En el cas de la Sandra Monfort, la treballadora social, una de les seves tasques és la d’indagar quines són les necessitats que té la persona i acompanyar-la, si cal, a fer alguna gestió o algun tràmit. És important empoderar les persones ateses perquè puguin fer servir els recursos de la comunitat, creïn xarxa i es puguin desenvolupar de manera autònoma.

Un cop les visites estan fetes, només falta enregistrar el treball de tota la jornada, una feina que comporta una bona estona. Les cinc professionals es connecten a través d’un ordinador portàtil des d’allà on els és més pràctic fer-ho, sortint de l’última visita.  També és el moment de coordinar-se telemàticament amb altres professionals o serveis i de contestar correus.

La jornada no acaba aquí, però, perquè sempre hi ha alguna consulta a través del WhatsApp, algun dubte que atenen o alguna gestió que cal fer per tenir-ho tot preparat per a l’endemà. 

Cada dia és diferent per aquest equip de professionals que estan acostumades a adaptar-se per garantir la millor atenció a persones que es troben en un moment molt vulnerable de la seva vida.