www.som360.org/ca
Blog

Quan les emocions ens desborden

Les persones cuidadores sovint viuen en una tempesta emocional
Dra. Antonia Pades Jiménez

Dra. Antonia Pades Jiménez

Infermera i Doctora en Psicologia. Professora titular.
Universitat de les Illes Balears
Gestionar emociones cuidadores

L’experiència de tenir cura d’un familiar proper que precisa de la nostra ajuda resulta una experiència satisfactòria i reconfortant, però també és esgotadora. La persona cuidadora pateix d’un gran cansament físic i emocional, sovint per la incertesa que apareix en el propi procés de cures. Aquest cansament està vinculat a la presència de la por, l’ansietat i l’estrès que desemboca en l’aparició de pensament negatius, fins i tot de tipus catastròfic. Uns pensaments negatius que conviuen, alhora, amb els positius, indispensables pel benestar emocional.

Quan la persona cuidadora experimenta pensaments negatius, irracionals o disfuncionals, és probable que gestioni malament les seves pròpies emocions, així com la presa de decisions encertades a l’hora de realitzar una tasca important. Apareixeran reaccions emocionals sobtades i descontrolades, com ara la ira o l’enuig, a les que se’ls sumarà la sensació de soledat que sovint acompanya la persona cuidadora. D’altra banda, es poden viure moments estressants derivats de la pròpia situació de la malaltia, duent-nos a un bloqueig mental i a tenir repercussions negatives per la salut física, psicològica i emocional.

El remolí d’emocions que s’experimenta en una situació de cures pot ser difícil de gestionar. Sentir-se així genera també un sentiment de culpa de la persona cuidadora.

Persona cuidadora

Pautes per a l’autocura de la persona cuidadora

No hi ha una fórmula màgica que ens permeti saber com reaccionar, però tenim algunes pautes generals a seguir per a gestionar aquesta tempesta emocional i no sentir-nos desbordats:​​​​​​​

  • Sigues conscient del teu estat emocional.
    Si sents enuig, ira o ràbia, analitza el perquè. De vegades, aquestes emocions apareixen per la interpretació que fem de la realitat que ens rodeja, d’allò que estem vivint. Aquesta realitat pot veure’s modificada o deteriorada per les nostres concepcions, valors i creences, pels nostres judicis de valor, les nostres històries prèvies amb aquesta o aquestes persones o bé pel nostre estat d’ànim. Prendre consciència del propi estat emocional és clau per poder posar en marxa eines eficaces o recursos que puguin ajudar a superar una situació angoixant o desbordant.
  • Demana ajuda de forma explícita.
    De vegades, per no molestar, no demanem ajuda a les persones properes, però tots necessitem moments de descans per poder continuar. Fer algun descans és una bona idea per mitigar els efectes del cansament del tenir cura. Es tracta d’analitzar quin és el millor moment i quina persona et pot donar un cop de mà.
    En l’entorn familiar, convé que el suport en les cures es demani de forma explícita. En cas d’haver-hi conflictes familiars, sempre és millor dialogar per trobar solucions que no enquistar ressentiments o malentesos. La col·laboració familiar és clau pel benestar de la persona cuidadora i de la que rep les cures. Serà de gran ajuda explorar i sol·licitar els recursos de suport que pot oferir-te la teva comunitat.
  • Expressa com et sents.
    Parlar sobre la nostra frustració, ressentiment, cansament o malestar pot ser un alleugeriment important. Sentir-nos escoltats i compresos ens ajudarà a racionalitzar el que ens passa i a afrontar-ho amb la calma necessària.
  • Intenta no donar tantes voltes al problema.
    Estar contínuament rumiant una situació difícil o un problema no ajuda a trobar solucions. Trobar l’espai i el moment oportú per poder pensar amb claredat, de forma objectiva, ajudarà a trobar formes de pal·liar aquesta situació.
  • Activa la teva autocura.
    ​​​​​​​Per poder tenir cura d’una altra persona és indispensable prestar atenció a la pròpia cura posant en pràctica estratègies que ens permetin estar en unes bones condicions físiques i emocionals. Es tracta de no deixar-se arrossegar pel cansament i la derrota, sinó ser conscient dels hàbits de vida i activitats que ens permetran estar en un millor punt de partida: seguir una dieta equilibrada, seguir unes pautes de son i descans, practicar una activitat física, dedicar temps a les activitats de lleure que t’agradin (escoltar música, llegir, veure pel·lícules, etc.) i cercar el suport socioemocional.

Ésser qui ofereix les cures no és tasca fàcil i requereix de certa consciència de les pròpies necessitats físiques i emocionals perquè els resultats de les nostres cures siguin valuosos i efectius per a la persona cuidada.