www.som360.org/ca
Blog

Crisis d'ansietat: causes, símptomes i com actuar davant d'elles

Principals dubtes i recomanacions per prevenir-les i afrontar-les
Manel Montserrat

Manel Montserrat Martínez

Infermer especialista en salut mental. Centre de Salut Mental d'Adults. Esplugues de Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Silvia Rosado Figuerola

Sílvia Rosado Figuerola

Infermera especialista en salut mental. Unitat d'Ansietat
Parc de Salut Mar
Crisis de ansiedad

Resum

Una crisi d'ansietat és una sensació abrupta de por extrema amb símptomes físics intensos que poden ser difícils de controlar. Les causes poden ser diverses, des de situacions o pensaments identificats com a perillosos a desencadenants físics com la falta de son o l'estrès emocional. Els símptomes inclouen taquicàrdia, hiperventilació i alteracions de la visió, mentre que entre les tècniques d'afrontament s'inclouen aconseguir tolerar els símptomes i concentrar-se en activitats en lloc de tractar de controlar l'ansietat amb medicació. Per prevenir crisi d'ansietat es recomana tenir un estil de vida saludable, amb alimentació equilibrada, exercici regular i un bon descans. En els infants, l'ansietat pot presentar símptomes similars als adults, i és vital proporcionar suport familiar i entorns estables.
Llegir mésmenys

Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. Però, què és una crisi d'ansietat?, es poden tractar?, es poden evitar?, els infants també poden tenir-les?, com podem actuar quan apareixen?

Per què ens costa tant controlar l'ansietat?

Primer de tot, cal dir que d'ansietat en tenim tots, encara que de maneres diferents. De fet, una mica d'ansietat ens pot ser útil perquè ens estimula, ens fa estar alerta i rendir molt més. Per exemple, s'ha vist que les persones més ansioses davant de situacions difícils solen resoldre el problema abans que els altres, o treuen millors notes, etc. Però, de vegades, quan aquesta ansietat és massa intensa o apareix quan no toca, pot resultar molt limitant.

En el cas d'un atac de pànic, és a dir, una ansietat que ve de cop i amb molta intensitat, com més volem controlar els símptomes més ens adonem que no podem, i això pot augmentar l'ansietat. És a dir, com més fem per controlar-la, més pendents n'estem, i això pot generar encara més ansietat.

Les persones més ansioses tendeixen a necessitar tenir-ho tot sota control. Però quan l'ansietat apareix en forma d'atac de pànic precisament costa molt de controlar. El que sí que podem controlar és com afrontem la por que ens provoca perquè no ens limiti la vida i puguem prevenir així que torni a passar. De vegades no es tracta tant de controlar-la sinó d'aconseguir centrar-se en allò que s'està fent i deixar-la passar, però això no és tan fàcil a la pràctica; podríem dir que és com un entrenament. Segur que heu sentit dir «si tens un atac, asseu-te i respira», però això no sempre funciona en el moment i, en tot cas, no serveix per perdre la por a llarg termini. Potser no hem d'aprendre tant a controlar, sinó aprendre a controlar menys.

Quin és el desencadenant d'una crisi d'ansietat

Moltes vegades, el que desencadena una crisi és una situació que ja hem identificat com a «perillosa». És a dir, per exemple, si tinc una crisi al metro puc identificar el metro com un possible desencadenant, i això em pot portar a evitar anar en metro o que reaparegui una nova crisi si ho faig. Per això, altres vegades el desencadenant és el pensament. El simple fet de pensar «i si em passa?» ja torna a connectar les alarmes.

Podríem dir que tenim l'alarma del perill massa fina, és a dir, que aquesta resposta que ens pot ser útil per salvar la vida davant d'un perill apareix quan no toca o és massa intensa, de manera que ja no ens és útil i ens pot limitar molt la vida.

Com més intentem controlar l'ansietat, més nerviosos ens posem, i com més pendents dels símptomes estem, més ansietat ens provoca. El que sí que podem controlar és com afrontem la por perquè no ens limiti la vida.

L'ansietat tendeix sempre a anticipar un futur catastròfic, encara que mai no s'hagi complert. Altres vegades, en canvi, a la persona li costa identificar un desencadenant, i és el que anomenem «crisis inesperades». En aquestes ocasions, el desencadenant sol ser una sensació física. Per exemple, quan algú no ha dormit bé i té el cos estrany, o si una dona té la menstruació, o si estem refredats, o si sentim un soroll fort, o davant de situacions emocionals (pel·lícules, etc.). Tot això ens altera el cos i també pot fer saltar l'alarma.

Per això és tan difícil controlar un atac (ve quan vol). De fet, moltes vegades, com més ho intentem, més nerviosos ens posem perquè és molt difícil, i com més pendents dels símptomes estem, més ansietat ens provoca. El que sí que podem controlar és la manera com afrontem la por perquè no ens limiti la vida

Salma BeHenka

Salma Hussain Mendoza

Participant a BeHenka. Activista
Obertament

Quins són els primers símptomes?

Els símptomes d'una crisi d'ansietat poden variar segons la persona i, de vegades, segons el moment en una mateixa persona, però generalment són molt semblants i estan ben descrits. Sabem que un atac de pànic, o crisi d'ansietat, és una resposta adaptativa del nostre cos davant d'una situació de perill, és a dir, és una resposta que ens pot ser útil davant d'un perill perquè ens prepara per lluitar o fugir-ne, però en el cas d'una crisi, la resposta salta «quan no toca» i de manera desproporcionada, per això ens espanta. Cal que quedi ben clar que, malgrat que els símptomes són molt desagradables, no són perillosos perquè estan programats per salvar-nos la vida davant d'un perill real.

Així, per exemple, se'ns activa tot el necessari per salvar la vida, com:

  • El cor (per això podem tenir taquicàrdia, palpitacions, pujada de la tensió arterial).
  • La respiració s'accelera (boca seca, hiperventilació, que ens pot portar al mareig).
  • La tensió muscular augmenta (de vegades causa tremolors, inquietud, rigidesa).
  • Apareix la visió borrosa o sensació d'irrealitat (les pupil·les es dilaten per centrar l'atenció en el perill).
  • Es desactiva allò que no cal en aquest moment, com per exemple la digestió (de vegades es pot tenir la sensació de nàusees o diarrea).

Què hem de fer si comencem a notar els primers símptomes?

Depèn moltes vegades de la situació, o de si el que volem és una solució temporal o a llarg termini. Per exemple, moltes vegades ens diuen que «si tens un atac, asseu-te i respira». Tot i que és una solució que pot funcionar, en alguns casos ens pot posar encara més ansiosos en adonar-nos que ens costa molt «controlar» la situació.

Una altra opció és, per exemple, prendre un ansiolític, però això és un pegat puntual que pot ser útil en el moment, però que, a la llarga, no ens està traient la por, sinó que la manté i no ens ajuda a llarg termini.

És important aprendre, a poc a poc, a tolerar aquests símptomes perquè els perdem la por i cada vegada apareguin de manera més lleu o no apareguin.

Sabem que les sensacions espanten i que la por es manté quan l'evitem o en fugim, de manera que, a llarg termini, hauríem d'aconseguir afrontar aquests símptomes i situacions d'una altra manera. Així que no es tractaria tant de controlar els símptomes, sinó de centrar-se en l'activitat que s'està fent i deixar passar les sensacions. De vegades, com més fem, més pendents n'estem i més la fem durar.

Què hem d'evitar fer si estem patint una crisi d'ansietat?

Quan una persona té un atac de pànic, el primer que intenta fer és controlar els símptomes i ja hem vist que això pot ser molt difícil. El més important és aprendre, a poc a poc, a tolerar aquests símptomes perquè els anem perdent la por i cada cop apareguin de forma més lleu o no apareguin. Com més por tinguem de tenir una crisi, més probabilitat hi ha de tenir-la. El més important és no deixar que ens limiti la vida i, de mica en mica, anar afrontant aquestes pors.

Es pot prevenir una crisi d'ansietat?

Quan parlem de la presència d'una crisi d'ansietat, ens referim a episodis o estats d'alt nivell o d'extrema ansietat. En molts casos, aquests episodis poden produir-se de manera abrupta sense un desencadenant concret, encara que en moltes altres ocasions sí que es produeixen per la presència d'un factor d'estrès o una situació ambiental concreta.

En línies generals, una bona manera de prevenir una crisi d'ansietat seria fer una bona prevenció de la pròpia presència d'ansietat.

Consells bàsics per tenir uns hàbits i un estil de vida saludable:

  • Manteniu una alimentació equilibrada, rica en vitamines, minerals, antioxidants, triptòfan i omega-3, entre d'altres productes, que ajuden a mantenir una millor salut física i mental.
  • Feu activitat física de manera regular.
  • Manteniu un son reparador dunes 7-8 hores.
  • No consumiu alcohol ni tòxics en general.
  • Manteniu una bona xarxa social.
  • Feu exercicis bàsics de relaxació, com podria ser la respiració abdominal.
Eva Molina Arnaiz

Eva Molina Arnaiz

Persona afectada per depressió major i trastorn d'ansietat

Com podem ajudar una persona que té un atac d'ansietat?

Primer hem de tenir clar que un atac és desagradable però no perillós, així que no ens hem d'espantar, hem de mantenir la calma i simplement acompanyar la persona i oferir-li allò que necessiti. Per exemple, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables però no perilloses, que durarà una estona i l'ansietat baixarà, i que hi sou. Hi ha persones que us demanaran contacte, mentre que d'altres us diran que les deixeu soles. En aquell moment cal respectar el que necessiti i, quan l'atac passi, podeu parlar del que ha passat. No ajuda el fet de ser massa sobreprotectors, però tampoc ho fa ser massa rígids o obligar la persona a actuar de determinada manera.

Hi ha persones més propenses a tenir crisis d'ansietat?

Encara que l'ansietat estigui present en el nostre dia a dia, és evident que en molts casos els factors d'estrès ambientals o altres esdeveniments vitals poden augmentar el nivell d'ansietat i, alhora, la dificultat de gestionar-la. Encara que aquests aspectes ambientals són fonamentals a l'hora d'entendre l'aparició de clínica ansiosa o d'un altre malestar emocional, també cal tenir en compte altres factors.

D'una banda, hi ha evidència científica que els factors hereditaris o genètics poden predisposar una persona a manifestar més símptomes en l'esfera ansiós-depressiva. Tanmateix, aquesta predisposició no vol dir que aquesta persona hagi de desenvolupar aquest trastorn.

Per ajudar una persona que està tenint una crisi, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables, però no perilloses, que durarà una estona, que l'ansietat baixarà, i que sou aquí.

D'altra banda, els trets o tipus de personalitat concrets poden afavorir més la presència d'una clínica de característica ansiosa. En general, les persones que anomenaríem «evitatives» o «dependents» presenten un alt nivell d'ansietat perquè generalment presenten una baixa autoestima i inseguretats.

Altres personalitats propenses a presentar més ansietat i malestar emocional són les persones amb un alt nivell d'exigència, autorresponsabilitat i, en molts casos, amb trets obsessius i controladors. Moltes vegades, aquestes personalitats porten una baixa tolerància a la frustració i altes dificultats per afrontar canvis en el seu dia a dia.

Els símptomes d'una crisi d'ansietat en els infants són diferents dels d'una persona adulta?

L'ansietat en nens és força comuna. Parlem d'una etapa amb molts canvis i molta indefensió, amb inseguretats, pors i preocupacions. Si a tot això se li sumen altres circumstàncies com ara problemes familiars, pèrdues, problemes a l'escola, possibles experiències o esdeveniments traumàtics… els quadres potencials d'ansietat es poden agreujar.

Tot això pot comportar la presència de certs comportaments o símptomes, com ara:

  • Irritabilitat. 
  • Tristesa.
  • Alteracions del son. 
  • Molèsties físiques (dolor abdominal de vegades acompanyat de pèrdua de la gana, cefalea, fatiga).
  • Baix rendiment acadèmic.
  • Aïllament social.

En la gran majoria de casos, un bon suport familiar i de l'entorn més proper, que permeti expressar els sentiments, i la recerca de solucions permetran reconduir la situació. Establir unes rutines diàries saludables, tranquil·les, amb espais tant de lleure com escolars, ajudarà a millorar aquestes situacions de malestar. També és important establir rutines a l'hora de dormir.

En qualsevol cas, és recomanable informar del malestar al pediatre referent perquè conegui bé el cas i també pugui valorar la necessitat de derivar-lo a l'equip especialista de salut mental de la xarxa infantojuvenil.

Preguntes

La dona embarassada passa per un moment vital que sabem que és especialment sensible i de major vulnerabilitat per la salut mental. És un mite pensar que l’embaràs  és un protector de la salut mental. Haver tingut ansietat anteriorment augmenta les probabilitats de tenir-ne també durant l’emabràs.

Hi ha diferents coses que podem fer per controlar l'ansietat.

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.