Pregunta a l'expert

Per accedir a l’atenció d’un o una psicòloga clínica de la sanitat pública, primer cal consultar el pediatre o el metge de capçalera, que és qui farà la derivació als serveis de salut mental especialitzada (centres de salut mental infantojuvenil). Algunes vegades, segons el territori, hi ha la possibilitat de rebre l’atenció per part d’un psicòleg clínic al mateix centre d’atenció primària. A Catalunya, és a través del Programa de Suport a la Primària (PSP), format per professionals especialitzats en salut mental que assessoren i col·laboren amb els pediatres en la prevenció secundària.

En un partit o una competició, els tècnics primer han de descartar qualsevol problema físic, i un cop descartat, han d'actuar sense alarmar-se. Sabem que una crisi d'ansietat és desagradable però no perillosa, així que hauran de deixar passar els símptomes i en uns minuts s'haurà acabat.

Tot i que algunes vegades la presentació és clara i resulta fàcil discernir-lo, la demència és el dubte diagnòstic principal per a la depressió. Així, en ambdós casos es pot observar pèrdua d’interès i il·lusió, canvis respecte a la cosa personal prèvia, errades de memòria i alteracions de la son i la gana. Per poder diferenciar-les és necessària una exploració completa que en moltes ocasions requerirà proves complementàries i molt probablement d’una valoració longitudinal.

Deixar d’autolesionar-se és possible. Quan la conducta és recurrent, és recomanable consultar un expert. La majoria de les persones que duen a terme un tractament específic per a l’autolesió deixen d’autolesionar-se i milloren el seu benestar emocional.

És important conèixer amb detall quins són els factors que disparen la idea d’autolesionar-se i quines són les conseqüències d’aquesta conducta per a cada persona. La majoria dels joves expliquen que s’autolesionen per «alleujar» una emoció, pensament o sensació desagradable. Malgrat que pugui costar d’entendre, l’autolesió pot provocar aquest alleujament a curt termini i, per això, és més probable que es repeteixi en un futur.

La presència d'una malaltia o procés somàtic físic pot portar la presència associada d'ansietat. Aquesta ansietat ve donada, en molts casos, per la presència del propi malestar o dolor físic que comporta el quadre mèdic o per la pròpia angoixa situacional que porta un procés mèdic, el diagnòstic i la incertesa de la seva evolució a curt o llarg termini.

Però de la mateixa manera que una patologia somàtica pot portar la persona a presentar clínica ansiosa o depressiva, la pròpia presència d'ansietat pot afectar directament el nostre cos.

El millor és anar al centre de salut de referència. El seu metge de família és probable que el conegui per haver-lo atès per altres problemes de salut i, en qualsevol cas, és la persona indicada per poder realitzar aquest diagnòstic tan aviat com es pugui. El metge podrà fer el diagnòstic i posar el tractament més convenient. També podrà fer el seguiment necessari per observar l’evolució i valorar en cas que sigui necessària una derivació a un especialista en salut mental.

El suïcidi i l’autolesió són fenòmens diferents. L’autolesió és un fenomen, que, per definició, implica l’absència d’una intencionalitat suïcida. No obstant això, les persones que s’autolesionen són més vulnerables a experimentar idees de suïcidi si aquesta conducta és persistent.

La depressió és una malaltia que té uns criteris diagnòstics ben definits. En qualsevol cas, a l’hora de valorar els símptomes de la persona amb depressió cal tenir en compte la interpretació que pugui fer-ne el professional que fa el diagnòstic. La relació assistencial entre el metge i la persona atesa és fonamental per una bona evolució. Li suggereixo que parli amb franquesa amb el seu metge de família i li expliqui els dubtes que comenta perquè pugui aclarir-li els conceptes que necessiti.

Generalment, davant d'un atac de pànic, les persones no solen autolesionar-se. Si això passa com un mecanisme per «desconnectar de l'ansietat», hem de considerar que hi ha algun problema de personalitat de base que ens interfereix en aquest maneig de l'ansietat.

En aquests casos, cal valorar la necessitat de sol·licitar atenció especialitzada per tenir algunes eines que ens ajudin a controlar aquests impulsos que ens poden fer mal.

Per accedir a l’atenció d’un o una psicòloga clínica de la sanitat pública, primer cal consultar el pediatre o el metge de capçalera, que és qui farà la derivació als serveis de salut mental especialitzada (centres de salut mental infantojuvenil). Algunes vegades, segons el territori, hi ha la possibilitat de rebre l’atenció per part d’un psicòleg clínic al mateix centre d’atenció primària. A Catalunya, és a través del Programa de Suport a la Primària (PSP), format per professionals especialitzats en salut mental que assessoren i col·laboren amb els pediatres en la prevenció secundària.

En un partit o una competició, els tècnics primer han de descartar qualsevol problema físic, i un cop descartat, han d'actuar sense alarmar-se. Sabem que una crisi d'ansietat és desagradable però no perillosa, així que hauran de deixar passar els símptomes i en uns minuts s'haurà acabat.

Tot i que algunes vegades la presentació és clara i resulta fàcil discernir-lo, la demència és el dubte diagnòstic principal per a la depressió. Així, en ambdós casos es pot observar pèrdua d’interès i il·lusió, canvis respecte a la cosa personal prèvia, errades de memòria i alteracions de la son i la gana. Per poder diferenciar-les és necessària una exploració completa que en moltes ocasions requerirà proves complementàries i molt probablement d’una valoració longitudinal.

Deixar d’autolesionar-se és possible. Quan la conducta és recurrent, és recomanable consultar un expert. La majoria de les persones que duen a terme un tractament específic per a l’autolesió deixen d’autolesionar-se i milloren el seu benestar emocional.