Pregunta a l'expert

És el terme clàssic amb el qual es fa referència a les depressions que es presenten com un deteriorament cognitiu, millorant tanmateix, els símptomes cognitius en millorar la clínica depressiva perquè no es tracta realment d’una demència.

Moltes vegades, el que desencadena una crisi és una situació que ja hem identificat com a «perillosa». És a dir, per exemple, si tinc una crisi al metro puc identificar el metro com un possible desencadenant, i això em pot portar a evitar anar en metro o que reaparegui una nova crisi si ho faig. Per això, altres vegades el desencadenant és el pensament. El simple fet de pensar «i si em passa?» ja torna a connectar les alarmes.

La revisió directa del cos per comprovar l’existència de noves autolesions és quelcom que pot ser molt intimidant o estressant per a l’adolescent que s’autolesiona. Algunes vegades és necessari i inevitable, com quan les persones que s’autolesionen estan hospitalitzades o ateses en un context clínic- assistencial. Aquestes observacions s’enquadren en les cures d’infermeria i les duen a terme professionals sanitaris.

L'ansietat a la infància i adolescència ve generalment manifestada per símptomes cognitius, com pors, pensaments negatius o desagradables, o símptomes més corporals, com malestar gastrointestinal (dolor abdominal, vòmits, diarrees, pèrdua o excés de gana), quan no poden posar paraules o identificar el malestar. Per tant, és molt important primer que els pares puguin detectar aquest malestar emocional.

En primer lloc, el més important és explicar a la persona que sabem el que li passa i que entenem el patiment que pateix. Aquest primer pas d’empatia resulta fonamental per poder ajudar. En molts casos, la persona gran amb depressió pot fins i tot, no ser conscient del problema que pateix, ja que el diagnòstic pot ser difícil. Mostrar clarament aquesta disposició a ajudar és fonamental. És molt important també mostrar la seguretat en una recuperació i la confiança en el tractament que s’indiqui per superar la depressió.

Probablement, es deu a diversos motius. Un d’ells té a veure amb el canvi en la manera de relacionar-nos en les últimes dècades. L’ús de xarxes socials com a instrument de socialització pot ajudar a la propagació de l’autolesió entre els joves. També, en els darrers anys, l’autolesió ha estat més freqüent en sèries de televisió i cançons dirigides als joves, la qual cosa pot haver contribuït a una certa normalització d’aquest tipus de conductes.

L’abordatge psicoterapèutic amb major evidència científica és la teràpia cognitiva-conductual seguida per la teràpia interpersonal, tot i que es realitza també un altre tipus d’intervencions psicològiques. Pel que fa al paper de la família en la intervenció psicològica, aquest és bàsicament de suport a la persona que el rep, malgrat que hi ha alguns bordatges que requereixen la intervenció de la família i de la participació en aquesta teràpia.

Els símptomes d'una crisi d'ansietat poden variar segons la persona i, de vegades, segons el moment en una mateixa persona, però generalment són molt semblants i estan ben descrits. Sabem que un atac de pànic, o crisi d'ansietat, és una resposta adaptativa del nostre cos davant d'una situació de perill, és a dir, és una resposta que ens pot ser útil davant d'un perill perquè ens prepara per lluitar o fugir-ne, però en el cas d'una crisi, la resposta salta «quan no toca» i de manera desproporcionada, per això ens espanta.

Descobrir que la teva filla o fill s’autolesiona pot ser quelcom molt difícil de digerir i d’entendre. A l’hora de parlar-ne, és recomanable que puguis explicar-li com et fa sentir això, que ho facis de la manera més tranquil·la possible (intenta no discutir o culpabilitzar) i que intentis saber com se sent el teu fill o filla amb l’autolesió (com se sent abans i després de fer-ho). Darrere de l’autolesió pot haver-hi cert malestar o també dificultats emocionals, per la qual cosa és important que li facis saber que no està sol.

En el cas d'una persona que ja hagi tingut episodis previs de crisi d'ansietat, és important que intenti recordar que això ja li ha passat i que encara que és desagradable, no és perillós i sempre passa. D'altra banda, també cal tenir en compte que, moltes vegades, els símptomes ansiosos es poden repetir en el temps. La persona podrà reconèixer el malestar en els moments inicials i podrà actuar abans que el quadre ansiós arribi a nivells elevats.