Pregunta a l'expert

En aquests casos és lògic que les noies considerin que és normal, ja que una cosa que fan moltes persones se sol considerar normal. No obstant això, i malgrat que existeixi un grup, i que hi hagi hagut un efecte contagi clar, els casos s’han de tractar de manera individual.

Els motius pels quals una adolescent s’autolesiona poden ser diversos i poden canviar al llarg del temps. Els experts divideixen aquestes «motivacions» en interpersonals i intrapersonals. Les primeres tenen a veure amb la relació amb els altres (evitar un esdeveniment social indesitjat, demanar ajuda a un familiar que es percebi com a desconeixedor d’aquest malestar, etc.). Les segones tenen a veure amb la gestió de les mateixes emocions o estats mentals (disminuir l’ansietat, sentir-se viva, calmar o contrarestar sentiments de culpa, etc.).

Si som capaços de mantenir un nivell d'ansietat normal no incapacitant i ens cuidem, podem ajudar a prevenir l'aparició de les crisis. Per exemple, l'activitat física és una de les millors maneres per prevenir atacs, ja que segreguem serotonina (entre altres coses), que millora l'ansietat i l'ànim i, per altra banda, ens ajuda a fer front a algunes sensacions que de vegades ens espanten, i alhora descarreguem tensions acumulades.

No. De la mateixa manera que passa amb la resta de la població, la presentació dels símptomes és molt variable. Per exemple, algunes persones poden presentar major inquietud, mentre que altres poden trobar-se més apàtiques i lentes; algunes persones poden estar preocupades per molèsties físiques i d’altres, en canvi, per exemple, poden sentir preocupació per la seva situació econòmica. Per això, és necessària una bona exploració de la persona (i a ser possible del seu entorn) de manera individualitzada.

Avui en dia no hi ha cap predictor per saber-ho. No obstant això, de la mateixa manera que hi ha factors de risc de patir una depressió (consum de tòxics, estressors vitals, de personalitat…) n’hi ha alguns que són més propis de la població gran. Així, els principals factors de risc de presentar un episodi depressiu en gent gran serien haver presentat episodis previs, l’aïllament social, el deteriorament cognitiu, el deteriorament funcional i comorbiditats somàtiques.  

Encara que l'ansietat estigui present en el nostre dia a dia, és evident que en molts casos els factors d'estrès ambientals o altres esdeveniments vitals poden augmentar el nivell d'ansietat i, alhora, la dificultat de gestionar-la. Encara que aquests aspectes ambientals són fonamentals a l'hora d'entendre l'aparició de clínica ansiosa o d'un altre malestar emocional, també cal tenir en compte altres factors.

La depressió en persones grans és molt més freqüent que aparegui en forma d’irritabilitat, ansietat, inquietud i, fins i tot, símptomes i molèsties físiques. A més, també és més prevalent la presència d’idees de mort i de clínica delirant i, en canvi, menys que expliquin sensació de tristesa.

No, una autolesió és un dany corporal autoinfligit, sobre la superfície corporal. Solen ser talls, cremades, rascades que provoquen lesions, arrencar-se crostes o no deixar que cicatritzin les ferides, cremades, cops, etc. En el cas que s’exposa, és cert que es tracta d’una conducta que pot ser nociva per a la salut, i que es duu a terme amb l’objectiu d’evitar una situació temuda o que provoca ansietat (i en això s’assemblaria a les autolesions no suïcides) però no es considera autolesió segons les conceptualitzacions actuals.

Dependrà, evidentment, del servei on es trobin i de si volem una actuació ràpida o més a llarg termini. Per exemple, en un servei d'urgències haurem d'actuar ràpid i no tenim gaire temps, així que un ansiolític pautat pot ajudar, o fins i tot alguna tècnica per restar-hi atenció. En un servei comunitari, podem fer un abordatge més ampli de cara a perdre la por d'aquestes sensacions i situacions a llarg termini.

La veritat és que parlar de la mort a la nostra societat ha estat sempre un cert tabú. La persona gran pot tenir por quan veu que el pas dels anys és inexorable i que la mort s’acosta. La sensació de por és molt humana pel desconeixement més enllà de la mort. En cas que la persona gran tingui sentiments religiosos poden servir d’ajuda i alleugeriment. En qualsevol cas, val la pena fer-los veure que la seva vida ha tingut molt sentit per a nosaltres i ressaltar els molts aspectes positius d’una vida plena que serà recordada.

En aquests casos és lògic que les noies considerin que és normal, ja que una cosa que fan moltes persones se sol considerar normal. No obstant això, i malgrat que existeixi un grup, i que hi hagi hagut un efecte contagi clar, els casos s’han de tractar de manera individual.

Els motius pels quals una adolescent s’autolesiona poden ser diversos i poden canviar al llarg del temps. Els experts divideixen aquestes «motivacions» en interpersonals i intrapersonals. Les primeres tenen a veure amb la relació amb els altres (evitar un esdeveniment social indesitjat, demanar ajuda a un familiar que es percebi com a desconeixedor d’aquest malestar, etc.). Les segones tenen a veure amb la gestió de les mateixes emocions o estats mentals (disminuir l’ansietat, sentir-se viva, calmar o contrarestar sentiments de culpa, etc.).

Si som capaços de mantenir un nivell d'ansietat normal no incapacitant i ens cuidem, podem ajudar a prevenir l'aparició de les crisis. Per exemple, l'activitat física és una de les millors maneres per prevenir atacs, ja que segreguem serotonina (entre altres coses), que millora l'ansietat i l'ànim i, per altra banda, ens ajuda a fer front a algunes sensacions que de vegades ens espanten, i alhora descarreguem tensions acumulades.

No. De la mateixa manera que passa amb la resta de la població, la presentació dels símptomes és molt variable. Per exemple, algunes persones poden presentar major inquietud, mentre que altres poden trobar-se més apàtiques i lentes; algunes persones poden estar preocupades per molèsties físiques i d’altres, en canvi, per exemple, poden sentir preocupació per la seva situació econòmica. Per això, és necessària una bona exploració de la persona (i a ser possible del seu entorn) de manera individualitzada.