Pregunta a l'expert

Tot i que algunes vegades la presentació és clara i resulta fàcil discernir-lo, la demència és el dubte diagnòstic principal per a la depressió. Així, en ambdós casos es pot observar pèrdua d’interès i il·lusió, canvis respecte a la cosa personal prèvia, errades de memòria i alteracions de la son i la gana. Per poder diferenciar-les és necessària una exploració completa que en moltes ocasions requerirà proves complementàries i molt probablement d’una valoració longitudinal.

Deixar d’autolesionar-se és possible. Quan la conducta és recurrent, és recomanable consultar un expert. La majoria de les persones que duen a terme un tractament específic per a l’autolesió deixen d’autolesionar-se i milloren el seu benestar emocional.

Lamento la situació que comenta. Segurament la seva mare està patint els efectes de la pandèmia, com bé diu, entre els quals hi ha l’important impacte emocional. Tot i que també les consultes telefòniques a distància han suposat una eina que ha pogut ajudar en molts casos a mantenir el contacte entre les persones i els professionals de la salut, en el cas que comenta crec que s’hauria de seguir intentant aconseguir com més aviat millor una visita presencial per valorar la situació de la seva mare.

Primer hem de tenir clar que un atac és desagradable però no perillós, així que no ens hem d'espantar, hem de mantenir la calma i simplement acompanyar la persona i oferir-li allò que necessiti. Per exemple, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables però no perilloses, que durarà una estona i l'ansietat baixarà, i que hi sou. Hi ha persones que us demanaran contacte, mentre que d'altres us diran que les deixeu soles. En aquell moment cal respectar el que necessiti i, quan l'atac passi, podeu parlar del que ha passat.

Els processos terapèutics solen voler un temps (com a mínim uns mesos) i les recaigudes no són gens estranyes. És important que, conjuntament amb el professional, i amb la persona afectada, els pares col·laborin en la identificació i, en la mesura del possible, la modificació d’aquells factors o variables que influeixen en aquestes recaigudes, i això forma part del mateix procés de teràpia.

La fòbia social és un trastorn d'ansietat que de vegades pot causar crisis d'ansietat en situacions socials. Per exemple, podeu notar taquicàrdia, rubor, hiperinflació, tartamudeig, tremolor o altres sensacions típiques d'un atac de pànic en situacions socials com ara en parlar en públic, conèixer gent, ser el centre d'atenció, estar en grups grans o petits, demanar en un restaurant o botiga, parlar per telèfon davant de gent…

No sempre. En casos de depressió lleu, de fet, s’aconsella inicialment un abordatge centrat en els factors psicosocials de la persona i es pot optar per un abordatge psicoterapèutic. No obstant això, la pedra angular del tractament és el farmacològic (concretament antidepressius).

És recomanable que a cada centre educatiu hi hagi un protocol d’actuació davant d’un cas d’autolesió.  Aquest protocol hauria de contenir punts sobre com identificar aquests casos, qui i com ha d’avaluar l’alumne que s’ha autolesionat, com i quan cal contactar amb els pares, i com evitar el contagi social a la resta dels alumnes.

Avui en dia no hi ha cap predictor per saber-ho. No obstant això, de la mateixa manera que hi ha factors de risc de patir una depressió (consum de tòxics, estressors vitals, de personalitat…) n’hi ha alguns que són més propis de la població gran. Així, els principals factors de risc de presentar un episodi depressiu en gent gran serien haver presentat episodis previs, l’aïllament social, el deteriorament cognitiu, el deteriorament funcional i comorbiditats somàtiques.  

Encara que l'ansietat estigui present en el nostre dia a dia, és evident que en molts casos els factors d'estrès ambientals o altres esdeveniments vitals poden augmentar el nivell d'ansietat i, alhora, la dificultat de gestionar-la. Encara que aquests aspectes ambientals són fonamentals a l'hora d'entendre l'aparició de clínica ansiosa o d'un altre malestar emocional, també cal tenir en compte altres factors.