www.som360.org/ca
Trastorns depressius

No. De la mateixa manera que passa amb la resta de la població, la presentació dels símptomes és molt variable. Per exemple, algunes persones poden presentar major inquietud, mentre que altres poden trobar-se més apàtiques i lentes; algunes persones poden estar preocupades per molèsties físiques i d’altres, en canvi, per exemple, poden sentir preocupació per la seva situació econòmica. Per això, és necessària una bona exploració de la persona (i a ser possible del seu entorn) de manera individualitzada.

Mercedes Álvarez Herranz
Autolesions

Normalment, les autolesions es fan als braços. Aquesta és la topografia corporal més habitual dels talls (als avantbraços). No obstant això, també són freqüents a les cames i a l’abdomen. Es poden detectar a través d’algunes conductes estranyes com dur màniga llarga o cobrir excessivament el cos a l’estiu, no voler anar a la piscina, al gimnàs, no canviar-se als vestuaris, etc. A més a més, és freqüent que s’observin taques de sang a la roba, en tovalloles o llençols.

Anna Sintes
Ansietat

Quan els professionals de la salut estem davant d'un atac d'ansietat, pot ser que ens faci sentir ansiosos a nosaltres mateixos per la dificultat de tolerar el malestar de l'altre, per això tendim a «córrer». No ens hem d'alarmar, si estem segurs que es tracta d'una crisi d'ansietat, ens hem de mostrar tranquils, simplement acompanyar i recordar-li que és desagradable però no perillós i que passarà. Un altre error freqüent és pensar que la persona «ho pot controlar».

Silvia Rosado Figuerola
Trastorns depressius

De la mateixa manera que passa en persones no grans, el tractament en depressió major resistent consisteix bàsicament en l’associació d’antidepressius i potenciació amb altres psicofàrmacs (sobretot antipsicòtics i liti). A més, la Teràpia Electroconvulsiva (TEC) és una altra de les opcions, particularment aconsellable en persones amb elevada comorbiditat, necessitat de resposta urgent o mala tolerància al tractament farmacològic.

Mercedes Álvarez Herranz
Ansietat

Primer de tot, cal dir que d'ansietat en tenim tots, encara que de maneres diferents. De fet, una mica d'ansietat ens pot ser útil perquè ens estimula, ens fa estar alerta i rendir molt més. Per exemple, s'ha vist que les persones més ansioses davant de situacions difícils solen resoldre el problema abans que els altres, o treuen millors notes, etc. Però, de vegades, quan aquesta ansietat és massa intensa o apareix quan no toca, pot resultar molt limitant.

Silvia Rosado Figuerola
Autolesions

És habitual que les adolescents que s’autolesionen, en un primer moment, no vulguin parlar del tema. En aquests casos convé tenir paciència i aproximar-se de manera indirecta, flexible, cautelosa.  Si després d’això, l’adolescent no vol parlar, es pot demanar ajuda a algun familiar proper, amb qui la noia tingui confiança, per exemple, una tieta, una cosina gran, etc. Si el problema s’està agreujant i segueix sense voler parlar, llavors és necessari sol·licitar ajuda a un professional.

Anna Sintes
Ansietat

L'ansietat en nens és força comuna. Parlem d'una etapa amb molts canvis i molta indefensió, amb inseguretats, pors i preocupacions. Si a tot això se li sumen altres circumstàncies com ara problemes familiars, pèrdues, problemes a l'escola, possibles experiències o esdeveniments traumàtics… els quadres potencials d'ansietat es poden agreujar.

Manel Montserrat
Trastorns depressius

En la majoria dels estudis que s’han dut a terme per analitzar la prevalença de depressió en persones grans, s’ha pogut demostrar que és més freqüent en dones que en homes. Com a factors de risc s’han pogut trobar, entre altres, la viudetat, l’aïllament, la pobresa i el fet d’estar institucionalitzat en una residència.

Juan Manuel Mendive
Autolesions

Durant molt de temps, a les classificacions diagnòstiques, l’autolesió només apareixia com un símptoma del trastorn límit de la personalitat (TLP). En el context clínic, la realitat és que l’autolesió és un fenomen transdiagnòstic molt freqüent, que està present en diferents problemes de salut mental (per exemple, trastorns de la conducta alimentària, trastorns depressius).

Dr. Daniel Vega Moreno
Ansietat

Els professionals de la salut ens trobem cada cop més amb situacions en què la persona atesa presenta a la consulta ambulatòria o al dispositiu d'urgències un alt nivell d'ansietat o, moltes vegades, una clara crisi d'ansietat.

En aquestes situacions és important primer de tot mantenir i transmetre calma, control i seguretat. La persona ha de sentir-se acompanyada en tot moment, per afavorir la seva seguretat, i alhora ha de poder tenir el seu propi espai vital.

Manel Montserrat
Combatir el insomnio
Dormir bé és imprescindible per al bon funcionament del cos, la ment i per sentir-se bé. L'insomni engloba diferents dificultats: agafar el son, mantenir el son durant la nit o despertar-se massa d'hora al matí, i té múltiples causes com l'estrès a la feina, situacions traumàtiques, conflictes familiars, el consum de cafeïna, alcohol o tabac, o alguns tractaments farmacològics, entre d'altres. L'insomni sol comportar dificultats durant el dia: manca d'energia, somnolència, irritabilitat, depressió, ansietat o problemes de concentració i de memòria. Com podem dormir millor i prevenir l'insomni? Quan demanar ajuda professional? Quins tractaments i intervencions hi ha per a l'insomni? Envia'ns la teva pregunta!
Alejandro Pastor
Alejandro Pastor Campo
Depressió
El trastorn depressiu és un trastorn mental comú. Implica un estat d’ànim deprimit o pèrdua de plaer o interès per les activitats durant períodes llargs. La depressió és diferent de tenir canvis d'humor habituals i dels sentiments sobre la vida quotidiana. Pot afectar tots els aspectes de la vida: la relació amb la família, les amistats i amb la comunitat, o el funcionament en els estudis o la feina. Pot aparèixer a qualsevol edat i gènere, sent les dones més propenses, i pot manifestar-se de forma diferent en cada persona. Hi ha diferents factors de risc en l'aparició d'una depressió com són patir esdeveniments estressants i traumàtics, factors hormonals i factors socials, com ara l'aïllament i la solitud no desitjada, o les dificultats econòmiques. Què fer per prevenir-la? De quina manera podem evitar tenir una recaiguda? Com ajudar algú que s'està recuperant de la depressió per prevenir futures recaigudes? Envia'ns la teva pregunta!
Dra. Sara Siddi
Dra. Sara Siddi
Emilio José Pérez
Emilio José Pérez
Ansietat
Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorns depressius
Malgrat ser un problema freqüent entre les persones grans, la depressió sovint no es diagnostica ni rep tractament ja que alguns símptomes són diferents als que es manifesten en altres etapes de la vida.
Es tracta d’un trastorn infradiagnosticat que, en qualsevol cas, no ha de ser considerat com un procés normal en l’envelliment.
Com podem identificar la depressió en una persona gran? Quines necessitats té? Com podem ajudar-la?
Mercedes Álvarez Herranz
Mercedes Álvarez Herranz
Juan Manuel Mendive
Dr. Juan Manuel Mendive Arbeloa