Falses creences sobre els TCA

L’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia de Catalunya) ha elaborat un document sobre les creences errònies dels trastorns de la conducta alimentària a la nostra societat actual.  

Tot i que actualment se saben més coses d’aquests trastorns que uns anys enrere, encara hi ha algunes falses creences que cal eliminar per aconseguir una bona comprensió d’aquestes malalties complexes:

L’anorèxia i la bulímia són els únics trastorns de la conducta alimentària

FALS. A més de l’anorèxia i la bulímia, existeixen altres TCA com el trastorn per afartament o el trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE), entre altres.

L’anorèxia és el trastorn més freqüent  

FALS. Tal com mostra la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària, elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, es diagnostiquen més casos de bulímia i trastorn de la conducta alimentària no especificat que d’anorèxia.

Sempre que algú té un trastorn de la conducta alimentària està molt prim

FALS. En molts casos l’aparença física de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima. Creure erròniament que tothom qui té un TCA està prim pot dificultar la detecció d’aquestes malalties.

Els TCA no es curen del tot mai

FALS. Tal com mostra la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària, elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, al voltant del 50-60% dels casos es recupera totalment, un 20-30% ho fa parcialment, i només en un 10-20% de les persones el trastorn es cronifica. El que és imprescindible per a la recuperació d’un TCA és la realització d’un tractament mèdic i psicològic especialitzat.

Algú que té un TCA el té perquè “s’ho ha buscat”

FALS. Els TCA són trastorns mentals que ningú escull patir-los. Són trastorns que provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Sempre tenen un origen multicausal en el qual hi intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social. El resultat final és que hi ha persones més o menys vulnerables a patir un TCA, mai persones que decideixen patir-lo.

Els TCA són cosa només de noies joves  

FALS. Malgrat que els TCA són més habituals en dones (9 de cada 10 casos són dones), afecten ambdós sexes. També es diagnostiquen en persones de totes les edats. El que sí que és habitual és que l’edat d’inici de la malaltia se situï en l’adolescència, i un cop ha aparegut, la malaltia acompanya la persona fins que aquesta es posa en tractament.

Els afartaments propis de la bulímia i el trastorn per afartament són un problema de força de voluntat

FALS. Quan parlem de bulímia i trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera és qüestió de falta de voluntat.