Senyals d'alarma del trastorn de l'espectre de l'autisme

La detecció precoç permet fer la valoració de l’infant amb un alt risc de patir TEA i iniciar les intervencions més adequades per al tractament de les seves dificultats. Per garantir que aquesta detecció es faci tan aviat com sigui possible, és fonamental que els professionals que atenen els infants coneguin els senyals d’alarma.

Senyals d’alarma

Els infants amb TEA presenten una alteració qualitativa en l’adquisició d’algunes habilitats específiques, pe això cal valorar-ne els paràmetres de desenvolupament sociocomunicatiu.

6 mesos

• Utilitzen menys el contacte visual.
• Presten més atenció als objectes que a les persones (visual i auditiva).
• Absència de somriure social en els intercanvis amb el cuidador o la cuidadora.

9 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors)

• No segueixen amb la mirada un objecte familiar quan el cuidador o la cuidadora els l’assenyala (“mira el...”).
• No hi ha intercanvis relacionals amb el cuidador o la cuidadora (sons, gestos, “joc del cucut”, el nadó no respon al cuidador o la cuidadora).
• No estenen els braços anticipatòriament quan algú els pren a coll.

12 mesos (a més de qualsevol dels ítems anteriors)

• No balbotegen.
• No imiten gestos (com fer adéu amb la mà, picar de mans).
• No assenyalen amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast o mostren objectes per cridar l’atenció del cuidador o la cuidadora ni hi estableixen un contacte visual.
• Presenten patrons de moviment estranys (estereotípies), fan activitats en solitari (jocs de mans o dits davant dels ulls, balanceig).
• A vegades sembla que no hi sentin, o bé es mostren hipersensibles a alguns sons.
• Presenten particularitats motrius (hipotonia/hipertonia, hipoactivitat/excitació).

15 mesos (a més dels ítems anteriors)

• No estableixen contacte visual quan parlen amb algú o algú els parla.
• No mostren atenció compartida (compartir l’interès per un objecte, activitat o les altres persones).
• No responen de manera consistent al seu nom.
• No responen a ordres senzilles.
• No diuen “papa” i “mama” amb sentit.
• No diuen altres paraules amb valor propositiu (16 mesos).
• Presenten particularitats en el desenvolupament de la reacció a les persones desconegudes (retardada o atípica: reaccions absents o pobres en les situacions de separació o retrobament).   

18 mesos (a més dels ítems anteriors)

• No diuen cap paraula amb valor propositiu (16 mesos).
• No saben fer jocs simbòlics amb les joguines (donar de menjar als ninots, parlar per telèfon).
• Absència de joc imaginatiu.
• No responen quan l’observador assenyala un objecte (mirant, verbalitzant, compartint el plaer).
• No assenyalen objectes, verbalitzen ni estableixen contacte visual alternativament entre l’objecte i el cuidador o la cuidadora amb l’única intenció de dirigir l’atenció de l’adult cap a l’objecte (acció protodeclarativa).
• No porten objectes als adults per mostrar-los-els.   

24 mesos (a més dels ítems anteriors)

• No fan frases de dos elements (no ecolàliques).
• No mostren interès pels altres infants.
• Presenten una marxa i/o una motricitat peculiar (caminar de puntetes, girs).
• Presenten conductes autolesives (mossegar-se, donar-se cops).
• Fan rebequeries amb molta freqüència, es resisteixen als canvis ambientals.
• Es mostren molt hiperactius, rebels, irritables, difícils de consolar.
• Prefereixen jugar sols/de manera autosuficient/són molt independents

A partir dels 36 mesos

Com que la detecció és més tardana, convé detectar la presència d’alteracions en les àrees següents:

Comunicació i llenguatge:

• Comprensió i aspectes comunicatius afectats en diferents graus.
• Comunicació no verbal deficient.
• Resposta pobre o inexistent al seu nom.
• Argot sense valor comunicatiu. Ecolàlies immediates/diferides.
• Llenguatge empobrit, agramatical i escàs. Inversió pronominal (l’infant es refereix a si mateix com “tu, ell o ella”, parla en tercera persona).
• Llenguatge fluent: literal, repetitiu, perseverant en determinats tòpics. Alteració prosòdica (melodia inadequada, entonació monòtona).
• Regressió o pèrdua.

Relació social:

• Imitació limitada.
• Manca de reciprocitat.
• Estan al seu món/no fan cas/van per lliure.
• Manca de reconeixement o resposta de felicitat o tristesa de les altres persones.
• Tendència a la soledat, manca d’habilitats socials, manca d’interès pels altres infants i per participar en jocs

Joc:

• Absència o manca de joc imaginatiu (poden fer petites imitacions diferides).
• El contingut simbòlic del joc se substitueix per les seves característiques personals, referit a un registre concret sense contingut representatiu (alineen o classifiquen les joguines d’alguna manera però no les fan servir per a la representació).
• Jocs o activitats que criden l’atenció perquè són molt repetitius, persistents, estereotipats, fins i tot obsessius.
• Fixació inusual per determinats objectes/joguines, que fan girar.

Patrons de conducta i interessos repetitius i restringits:

• Fascinació per alguna de les característiques físiques dels objectes.
• Resistència als canvis de rutines.
• Estereotípies (manuals, balanceig, giren sobre si mateixos, recorren una i una altra vegada el mateix espai, obren i tanquen portes).
• Alteracions sensorials (tolerància escassa a determinats sons, olors, gustos que afecten els hàbits de la vida com l’alimentació, el vestit).
• Comportament ritualista que s’assembla molt a la conducta del trastorn obsessiucompulsiu.

Senyals d’alarma a partir dels 4-5 anys:

Hi ha infants que no manifesten un TEA de manera clara fins que no es troben amb demandes socials més complexes. Els indicadors següents poden alertar els mestres i altres professionals de l’educació i de la salut de la possibilitat d’aquest tipus de trastorn.

Comunicació i llenguatge:

• Alteració del llenguatge. Melodia inadequada, entonació monòtona.
• Vocabulari inusual a l’edat cronològica o restrictiva a un tema d’interès.
• Llenguatge espontani escàs o reciprocitat escassa en la conversa.
• Ecolàlies (repetició diferida de frases o paraules).
• Interpretació escassa de llenguatge no verbal.

Relació social:

• Dificultat o interès escàs per jugar amb altres infants.
• Aproximacions inapropiades per jugar conjuntament (poden manifestar agressivitat, interès per un joc de manera obsessiva, conductes disruptives).
• Ansietat o incomoditat en situacions de canvi de rutines.
• Dificultats per interpretar les regles implícites del joc.
• Interpretació literal de dobles sentits o bromes.
• Contacte visual escàs.
• Mostren reaccions extremes davant de la invasió del seu espai personal o mental (resistència intensa quan se’ls pressiona amb consignes diferents al seu focus d’interès).
• Dificultat per entendre els diferents registres de l’expressió emocional.

Conducta, interessos i activitats:

• Reaccions desproporcionades davant de petits canvis (rigidesa).
• Absència de flexibilitat i joc imaginatiu cooperatiu, encara que poden crear sols escenaris imaginaris determinats (copiats dels vídeos o dibuixos animats).
• Joc solitari, repetitiu i amb la mateixa seqüència.

Altres àrees: Perfil inusual d’habilitats i deficiències cognitives (poden tenir bona memòria visual, vocabulari superior a la seva edat cronològica o dificultats en el raonament abstracte). Hipersensibilitat sensorial (ansietat davant d’algun soroll, peces de vestir, etc.).

Senyals d’alarma a l’adolescència

En els adolescents no diagnosticats prèviament, a l’educació secundària i/o batxillerat, s’ha de tenir en compte, a més de les anteriors, les característiques següents

En les relacions socials:

• Habilitats socials escasses per comprendre conductes al voltant de la sexualitat emergent.
• Dificultats o interès escàs per una orientació vocacional.
• Orientació vocacional restringida als seus interessos i poc compatible amb una activitat professional.
• No haver tingut mai amistats properes i no compartir els interessos dels nois i les noies de la seva edat (afectivitat, activitats socials, imatge).
• Interès excessiu per un tema o activitat fins al punt que presenten una falta de curiositat sorprenent per altres activitats.
• Falta de comprensió social sobre les necessitats relacionades amb la seva edat i el seu futur.
• Aïllament social per falta d’interès en les relacions pròpies de la seva edat o perquè no encaixen als grups o no n’entenen el funcionament.
• Comorbiditats emocionals (trastorns d’ansietat o depressius) freqüents en aquesta edat a causa de l’estrès relacionat amb l’increment de demandes socials i educatives.

Font: Pla director de salut mental i addiccions. Pla d’atenció integral a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA).