Com va ser el tractament i la recuperació?
«Vaig estar hospitalitzat a la unitat d’aguts un mes i mig, molt per sobre de la mitjana en aquests casos, i llavors vaig passar a hospitalització parcial. Vaig anar millorant de mica en mica, gràcies sobretot a la medicació, però també amb un treball individual important. Al principi, vaig tenir molta ansietat i em va costar molt perdonar-me a mi mateix. L’estat en què em trobava feia que no pogués expressar les emocions, volia riure i no podia.
Em va ajudar també molt el Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) de Sant Joan de Déu, on vaig tenir converses molt profundes sobre la vida, vaig treballar el meu estat emocional i també em va ajudar a expressar els sentiments.
Quan vaig sortir de l’ingrés, vaig anar a casa dels meus pares. Llavors encara sentia converses que parlaven de mi, estava molt interpretatiu amb tot el que es deia al meu voltant i anava superant aquests reptes a poc a poc, sabent que el que percebia no era real. No és un procés fàcil ni ràpid. I encara ara segueixo amb el tractament i la medicació, tot i que amb una dosi molt baixa».
Ho passes fatal! És com si fossis el protagonista d’una pel·lícula de por! Els tres últims dies ja no podia ni dormir de la tensió que tenia.