La tornada a la rutina després d'un episodi psicòtic

Després d'un episodi psicòtic, hi ha alguns aspectes que fan que la tornada a la rutina no sigui fàcil:

• Gran part de la medicació antipsicòtica té efectes secundaris (alenteix el pensament, aplana emocionalment, baixa la libido, etc.), cosa que tampoc facilita la tornada a la rutina amb normalitat.
• A més, et pots sentir malament per actes, paraules o fins i tot pensaments desenvolupats durant el brot que dificulten tornar a relacionar-se amb les persones que vam tenir a prop durant la crisi.
• Un cop la persona està diagnosticada, toca enfrontar-se amb l'estigma social i treballar l'autoestigma, és a dir, que no ens creguem nosaltres mateixos els estereotips que recauen sobre la salut mental (perillositat, incompetència, inconstància, impulsivitat, etc.) sentint vergonya, culpa, compadint-nos o autolimitant-nos.

És probable que immediatament després del brot no puguis reprendre directament tot el que feies abans, però segurament a poc a poc podràs reprendre moltes de les coses que feies i et feien sentir bé.

Cada procés de recuperació és diferent i necessita el seu temps. Pel que fa a la gestió de les expectatives, pensem que és millor posar-nos objectius o metes fàcils a curt termini, per pujar l'autoestima, i anar-les ampliant a mitjà i llarg termini.

L'objectiu és tenir un projecte de vida que et satisfaci i tingui sentit.

El primer que hem de saber és que no hi ha cap disposició legal que t'obligui a dir que has passat per un brot psicòtic.

La decisió d'explicar-ho o no és tota teva.

L'important és que quan consideris si explicar o no la teva experiència en aquest àmbit, ho facis tenint en compte els pros i els contres que aquesta obertura pot comportar, ja que és una experiència que encara està estigmatitzada socialment i en explicar-ho ens podem exposar a més discriminacions.

Pros:

• Relacionar-se amb els altres des de l'honestedat (no haver d'amagar-se o mentir).
• Descobrir que, com tu, hi ha moltes més persones que han patit malestar psicològic.
• La possibilitat de trobar suports en el grup.
• Aconseguir adaptacions raonables al lloc de treball.

Contres:

• La possibilitat de rebre discriminacions diverses: allunyament, mobbing, relegació a tasques menors, degradació o acomiadament al·legant motius diferents del problema de salut mental.

La decisió d'explicar-ho o no és tota teva.

L'important en prendre la decisió és tenir en compte els pros i contres que aquesta obertura pot comportar, ja que és una experiència que encara està estigmatitzada socialment i en explicar-ho ens podem exposar a més discriminacions.

Explicar-ho als companys i companyes pot tenir avantatges:

• Relacionar-se amb els altres des de l’honestedat (no haver d'amagar-se o mentir).
• Descobrir que, com tu, hi ha moltes més persones que han patit malestar psicològic.
• La possibilitat de trobar suports al grup.

Però també desavantatges per l'estigma social i desconeixement que encara existeix. 

En el cas de les persones menors d'edat hem de tenir en compte que son els pares o tutors legals els que acabaran decidint si ho expliquen o no al professorat.

El que no recomanaríem és el consum de substàncies psicoactives. Per la resta, reprendre la vida és positiu i molt aconsellable.

Sí, les relacions socials són molt beneficioses, tant per proporcionar suport com per donar sentit de pertinença i arrelament (que prevenen l'aïllament).

Fer exercici físic o fer alguna activitat que et diverteixi, i mantenir una dieta ordenada i equilibrada, també són hàbits que ajuden a prevenir nous episodis psicòtics.

Amb una certa flexibilitat, una rutina que ens agradi genera estabilitat perquè ens ajuda a organitzar el dia.

Una rutina sana hauria d'incloure temps per a les activitats laborals i de lleure, amb unes metes realistes i uns bons hàbits alimentaris i de son.

No és fàcil acompanyar una persona estimada en moments de patiment, però hi ha algunes pautes que ens poden ajudar:

• Mantenir relacions familiars emocionals estretes, coherents i recíproques.
• Posar atenció a la crítica, la sobreprotecció i l'hostilitat.
• Mantenir una organització familiar clara (normes, rols).
• Tenir una comunicació clara sobre el trastorn i la seva gestió.
• Assumir que els processos de recuperació necessiten el seu temps i no són lineals.
• Transmetre esperança.
• Escoltar.
• Acompanyar sense decidir per l'altra persona.

Durant l'adolescència i la joventut, els grups d'iguals són els referents principals i, per tant, tenen un paper fonamental. En aquest sentit, el fet de comptar amb el seu suport afavoreix una bona evolució.

Algunes pautes per acompanyar les nostres amistats que estiguin en procés de recuperació són:

• Mantenir relacions afectives estretes, coherents i recíproques.
• Posar atenció a la crítica, la sobreprotecció i l'hostilitat.
• Tenir una comunicació clara sobre el trastorn i la seva gestió amb les amistats més properes.
• Assumir que els processos de recuperació necessiten el seu temps i no són lineals.
• Transmetre esperança.
• Escoltar.
• Acompanyar sense decidir per l'altra persona.

Depèn de cada cas concret, hi haurà alumnat que ho necessiti i altres que no.

Algunes propostes d'adaptació que es poden dur a terme al centre educatiu són:

• Tenir flexibilitat horària.
• Adaptar el currículum (contingut) o la metodologia (temps, tipus d'exercicis, etc.).
• Poder sortir de la classe si ho necessita.

Hi ha diverses senyals d'alarma que els equips docents poden detectar en la seva interrelació amb l'alumnat o en la interacció dins de l'aula:

• Dificultats per concentrar-se
• Disminució del rendiment acadèmic
• Impulsivitat
• Alteracions del pensament i de la percepció
• Pensaments confusos
• Desconfiança envers persones de l'entorn
• Canvis bruscos en l'estat d'ànim
• Aïllament social
• Somnolència a classe a causa de problemes per dormir
• Falta de cura o higiene personal
• Idees insòlites i excessivament intenses
• Sentiments estranys o absència de sentiments
• Problemes per expressar-se verbalment
• Dificultats per distingir la realitat de la fantasia
• Desorganització de la conducta
• Falta d'energia, de motivació, d'interès, etc., de manera extrema i involuntària

En el cas de detectar diversos d'aquests senyals, recomanem posar-vos en contacte amb la família o l’entorn proper de la persona per informar de la situació.

En cas de no poder contactar amb la família i si es tractés de senyals alarmants, truqueu al número de telèfon 061 o el telèfon d'urgències mèdiques de la teva zona.

Explicar o no que tens un trastorn psicòtic i quan explicar-ho és una decisió molt personal.

A més, aquesta decisió l'haurem de prendre repetides vegades al llarg de la vida i no ens hem de limitar a una sola resposta o estratègia, ja que cada context concret implica diferents expectatives i conseqüències (àmbit laboral, parella, amistats, etc.) i nosaltres no sempre ens trobarem en la mateixa situació personal. Entre l'opció de no explicar-ho i explicar-ho sempre, hi ha una escala de grisos que va des de l'ocultació absoluta, passa per la revelació selectiva, la revelació indiscriminada i arriba a l'activisme social.

Dit això, una opció és explicar-ho un cop ja et coneixen perquè els prejudicis no siguin un fre a l'hora d’iniciar la relació o per evitar que es relacionin amb tu de manera diferent (podria ser amb un deix de sobreprotecció, infantilització, infravaloració, control, etc.). Aquesta opció em sembla molt interessant en la majoria de situacions socials. Una altra opció és explicar-ho a l'inici d'una relació perquè el «cribratge natural» actuï, deixant fora de la teva vida les persones que et discriminin per aquest motiu.

Proposant-te objectius petits i mitjans que puguis aconseguir, valorant-ne la consecució i envoltant-te de persones que et valorin.

Recuperar les regnes del teu projecte de vida augmenta l'autoestima i genera benestar.

És important sentir que comptes amb persones de confiança que et donin suport i amb qui puguis parlar sobre les teves preocupacions. A més, la identitat es construeix en relació amb els altres, així que és molt important que l'entorn proper ens torni una imatge positiva de nosaltres mateixos; això ajudarà a pujar l'autoestima, en cas positiu, o baixar-la, en cas contrari.

Les recaigudes depenen de múltiples factors, la vida és plena de moments difícils o estressants. Des del nostre punt de vista, la persona més preparada per evitar les recaigudes o minimitzar-les és la que té el trastorn sent conscient de la seva situació i gestionant-la per conviure amb això tan bé com sigui possible. La sobreprotecció o el control extern no ajuda a fer que les persones amb problemes de salut mental es facin responsables de la seva pròpia vida.

Respecte a com saber si la persona està en crisi, hi ha diversos senyals d'alarma:

• Dificultats per concentrar-se
• Disminució del rendiment acadèmic
• Impulsivitat
• Alteracions del pensament i de la percepció
• Pensaments confusos
• Desconfiança envers persones de l'entorn
• Canvis bruscos en l'estat d'ànim
• Aïllament social
• Somnolència a classe a causa de problemes per dormir
• Falta de cura o higiene personal
• Idees insòlites i excessivament intenses
• Sentiments estranys o absència de sentiments
• Problemes per expressar-se verbalment
• Dificultats per distingir la realitat de la fantasia
• Desorganització de la conducta
• Falta d'energia, de motivació, d'interès, etc., de manera extrema i involuntària

La majoria de les persones amb trastorns psicòtics estan estables la major part del seu temps de vida, i això significa que les seves aptituds personals i laborals no s'han de veure gens afectades.

Com qualsevol altre treballador que torna d'una baixa laboral per malaltia, amb empatia i respecte. Les persones amb un diagnòstic de psicosi poden desenvolupar la seva feina com qualsevol altra persona.

Hi ha diferents opcions que et poden ajudar a recuperar rutines a poc a poc:

• Contacta amb associacions de persones amb trastorn de salut mental, també anomenades de «primera persona». Aquestes entitats a què et pots apuntar ofereixen activitats de lleure, culturals, de sensibilització, grups de suport mutu (GAM), defensa dels drets del col·lectiu, etc. És un espai on recuperar el ritme diari sense sentir-se jutjada.
• Contacta o inscriu-te a un club social. Pots sol·licitar-ho directament o pots consultar el teu professional de referència perquè tramiti una sol·licitud al club social.

Tant a les associacions com als clubs socials poden oferir-te suport per fer activitats del teu interès i anar recuperant, progressivament, la teva activitat prèvia.

El més important és que identifiquis quines són les activitats que et motiven més. Hi ha moltes opcions, a tall d'exemple:

• Tenir cura de les relacions socials, quedant amb amistats o familiars.
• Practicar aficions.
• Practicar activitat física o esports.
• Fer voluntariat.
• Fer cursos.