www.som360.org/ca

Conceptes clau de la depressió

Més de 300 milions de persones al món pateixen depressió i es preveu que aquesta serà la principal causa de discapacitat l’any 2030. Es pot tractar i es pot superar.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cristina Pou Matarranz
Cristina Pou Matarranz
Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Dia Europeo de la Depresión

El primer dijous d’octubre se celebra el Dia Europeu de la Depressió. Aquesta iniciativa sorgeix l’any 2004 a proposta de la European Depression Association amb l’objectiu de crear consciència sobre la depressió a tot el continent europeu. També es pretén promoure una millor comprensió de l’impacte de la depressió en la vida de les persones per fer front a l’estigma i la discriminació, i per a donar veu a les persones afectades.

Segons dades de la Organització Mundial de la Salut, la depressió afecta a més de 300 milions de persones al món.

Què és la depressió?

La depressió és el resultat d’interaccions complexes entre factors biològics, psicològics i socials. És més freqüent en dones que en homes. Entre els factors biològics que poden predisposar a la seva aparició s’hi troben els canvis hormonals, alteracions en els neurotransmissors cerebrals i components genètics. Els problemes de salut física poden relacionar-se amb la depressió, agreujant la mateixa i al revés.

No s’ha de confondre aquest trastorn amb les variacions habituals de l’estat d’ànim i de les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana. La tristesa o les preocupacions davant situacions adverses o complicades formen part de la normalitat i la seva presència, per sí mateixa, no constitueix un trastorn depressiu. La depressió no és un signe de debilitat.

La depressió pot arribar a ser un problema de salut important quan és de llarga durada o de gran intensitat i incapacita la persona per a les activitats habituals en tots els àmbits.

Pot arribar a ser crònica o recurrent i dificultar considerablement les aptituds a la feina o a l’escola i la capacitat d’afrontar la vida diària. En la seva forma més greu pot conduir al suïcidi. 

Quins són els símptomes?

És important tenir en compte que no totes les persones que pateixen trastorns depressius manifesten els mateixos símptomes. La gravetat, la freqüència i la durada d’aquests poden variar segons la persona i el seu trastorn concret. A més, els símptomes es poden expressar de manera diferent segons el context cultural.

Els símptomes principals de la depressió són:

  • Pèrdua d’interès o de plaer, tristesa i fins i tot pensaments suïcides.
  • Sentiments d’inutilitat, d’odi cap a un mateix i de culpa.
  • Dificultat per concentrar-se i irritabilitat.
  • Malestar general, sensació de cansament i manca d’energia.
  • Dolor o malestar, mal de cap o problemes digestius.
  • Dificultat per agafar el son o excés de son.
  • Desinterès per sortir de casa o fins i tot del llit.
  • Augment o pèrdua de pes.

Quin és el tractament de la depressió?

L’objectiu principal del tractament és aconseguir que remetin els símptomes i que la persona recuperi el seu funcionament en els diferents àmbits de la vida familiar, social i laboral o educativa.

Hi ha diferents vies d’abordatge des dels vessants psicològic, psicosocial i mèdic. El tractament s’ha d'individualitzar segons l’edat i les necessitats de cada persona. Si és lleu, la depressió es pot tractar sense necessitat de medicaments, però quan és de caràcter moderat o greu pot necessitar intervencions d’una altra mena, inclosa l’hospitalització en casos molt greus.

Prevenció

Finalment, cal tenir en compte una sèrie de recomanacions preventives que ajuden a promoure el benestar personal: 

  • Expressar els sentiments.
  • Buscar suport en familiars i amics.
  • Practicar exercici regularment.
  • Establir unes rutines diàries i marcar-se uns objectius.
  • Mantenir una alimentació saludable.
  • Evitar el consum d’alcohol i drogues.
  • Practicar activitats que ens facin sentir millor.
  • Positivitzar els pensaments i desenvolupar l’autoestima.
  • Aprendre tècniques de relaxació.
  • Evitar l’automedicació.
  • Demanar ajuda als professionals sanitaris quan sigui necessari.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de octubre de 2020
Darrera modificació 1 de octubre de 2020
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cristina Pou Matarranz

Cristina Pou Matarranz

Psiquiatra
Parc Sanitari Sant Joan de Déu