Principals efectes secundaris dels antidepressius

L'objectiu principal del tractament en els trastorns depressius és aconseguir la remissió dels símptomes i que la persona recuperi el funcionament en els diferents àmbits de la vida: familiar, social i laboral o educatiu.

Hi ha diferents tractaments psicològics, psicosocials i farmacològics per abordar la depressió. El tractament amb fàrmacs antidepressius es recomana especialment en casos de depressió moderada o greu, i s'ha d'individualitzar segons l'edat i les necessitats de cada persona; així doncs, ha d'estar sempre prescrit i supervisat per professionals de la salut.

La intervenció psicològica en la depressió

Ir al artículo

Els antidepressius, encara que siguin efectius, no produeixen resultats immediats, i generalment es requereix de dos a tres setmanes per notar millores en l'estat d'ànim. Per tant, és possible que els primers dies o setmanes només siguin visibles els possibles efectes secundaris.

Classes d'antidepressius 

Hi ha diverses classes d'antidepressius, tots ells amb evidència científica:

• Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina, sertralina, citalopram, escitalopram, paroxetina, fluvoxamina.
• Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN): venlafaxina, duloxetina.
• Inhibidors selectius de la recaptació de noradrenalina (IRNA): reboxetina.
• Noradrenèrgics i serotoninèrgics específics (NaSSA): mirtazapina.
• Antidepressius tricíclics: clomipramina, nortriptilina, amitriptilina, imipramina, desipramina.
• Inhibidors de la monoaminooxidassa (IMAO).
• Inhibidors de la recaptació de noradrenalina i dopamina (IRND).

Els ISRS són els que se solen pescriure més habitualment, i també els ISRSN i els antidepressius tricíclics. A vegades, es complementa el tractament amb ansiolítics o hipnòtics per tractar símptomes d'ansietat o insomni. 

Els resultats dels antidepressius no són immediats, i és possible que els primers dies o setmanes només siguin visibles els possibles efectes secundaris.

La durada del tractament l'ha determinarà el professional de la salut, que ha de considerar la condició clínica de la persona. Com a norma general, es recomana mantenir la pauta farmacològica un mínim de quatre a sis mesos després de la millora en un primer episodi, i fins a dos anys en episodis recurrents.

La interrupció del tractament antidepressiu s'ha de fer sempre sota supervisió mèdica. La suspensió abrupta pot desencadenar símptomes d'abstinència, com ara ansietat, diarrea o somnis vívids. Per evitar aquests efectes, la dosi ha de reduir-se gradualment.

Efectes secundaris dels antidepressius

Els antidepressius, com la gran majoria de medicaments, poden causar efectes adversos o secundaris, sobretot els primers dies d'administració. Una mica més de la meitat de les persones que segueixen un tractament amb antidepressius pot presentar algun efecte secundari al llarg del tractament. Si la persona no tolera els efectes adversos, es pot plantejar un canvi de fàrmac.

En general, els efectes secundaris més importants que poden produir els antidepressius són lleus en la seva intensitat i desapareixen als pocs dies de prendre'ls. Davant de qualsevol dubte, és important consultar sempre amb els professionals referents de salut.

Els principals efectes secundaris són:

Afectació en el sistema digestiu

- Nàusees. En general, les nàusees poden aparèixer quan es comença aprendre l'antidepressiu. En la majoria de casos desapareix una vegada el cos s'ha adaptat o ha tolerat al fàrmac.

Recomanacions:

• Prendre l'antidepressiu amb aliments o durant els àpats. 
• Si és possible, repartir els àpats durant el dia, evitant ingestes excessives en una presa.
• Beure bastant líquid, sobretot aigua.

- Diarrea. Igual que les nàusees, generalment apareix quan es comença a prendre l'antidepressiu i desapareix una vegada el cos ha tolerat el fàrmac a nivell gastrointestinal.

Recomanacions:

• Prendre aigua, infusions i brous.
• Aigua d'arròs: bullir un litre d'aigua amb un grapat d'arròs durant 20-30 minuts. Colar i deixar refredar abans de prendre. (Conservació: 24h a la nevera).
• Aigua de pastanaga: preparació semblant a la d'arròs. (Conservació: 24h a la nevera).
• Prendre sèrum oral.
• Prendre llet, preferiblement en forma de iogurt natural.
• No consumir begudes alcohòliques o amb gas.

- Restrenyiment. S'associa el restrenyiment amb els antidepressius tricíclics, perquè interrompen el funcionament normal del tracte digestiu i d'altres sistemes orgànics. Però altres antidepressius també poden causar restrenyiment.

Recomanacions:

• Beure molta aigua.
• Menjar aliments rics en fibra, com ara fruites i verdures fresques, segó i cereals integrals.
• Fer exercici diàriament.

Els antidepressius poden causar alguns efectes adversos com ara diarrees, restrenyiment o nàusees, que es poden minimitzar seguint algunes pautes alimentàries. 

Augment de pes

L'augment de pes pot ser un efecte advers relativament comú en els antidepressius. Aquest problema pot derivar potencialment en la presència de patologies com ara l'obesitat, la diabetis mellitus, la dislipèmia i la síndrome metabòlica, tots ells factors de risc cardiovascular.

Recomanacions:

• Mantenir una alimentació equilibrada, rica en fruita i verdura, i evitar els greixos trans i saturats.
• Evitar el consum de begudes amb sucre o amb alcohol.
• Fer activitat física regular: seria ideal dur a terme sessions de 30 o 40 minuts d'intensitat moderada entre tres i cinc vegades per setmana.

Fatiga i somnolència

La fatiga i la somnolència són comunes, especialment durant les primeres setmanes de tractament amb un antidepressiu.

Recomanacions:

• Fer activitat física diàriament, com ara caminar uns 30 minuts.
• Evita conduir i utilitzar maquinària pesada o perillosa fins que passi la sensació de fatiga i la somnolència.
• Prendre el tractament antidepressiu a la nit, si no hi ha cap inconveniència terapèutica.

Insomni

Alguns antidepressius poden causar insomni, és a dir una dificultat persistent en l'inici o en la conciliació del son, en la durada, en el manteniment o en la qualitat.

Recomanacions:

• Prendre l'antidepressiu al matí, si no hi ha cap inconveniència terapèutica.
• Evitar prendre alcohol, nicotina, cafeïna i altres estimulants a última hora de la tarda i de la nit.
• Evitar fer migdiada durant el dia o disminuir la seva durada a no més de 20-30 minuts. 
• Utilitzar despertador, si és necessari.
• Mantenir un horari regular de son.
• Mantenir rutines flexibles a l'hora d'anar a dormir i d'aixecar-se.
• Procurar que el dormitori sigui confortable, fosc, estigui ben ventilat i poc sorollós.
• Utilitzar roba neta i còmoda per dormir. 
• Fer un bany o una dutxa i prendre un got de llet temperada o alguna infusió sedant (til·la, valeriana) abans d'anar al llit.
• Evitar sopars copiosos i deixar un espai de temps d'entre una hora i mitja i dues hores des que acabem de sopar fins que anem a dormir.
• Aprendre tècniques senzilles de relaxació (respiració abdominal, visualització.).

Pautes per combatre l’insomni

Llegeix més

Sequedat de boca

La sequedat de boca és un efecte secundari comú de molts antidepressius i de la majoria de psicofàrmacs.

Recomanacions:

• Beure aigua regularment.
• Prendre aigua amb llimona natural; hidrata i activa la secreció de saliva.
• Mastegar xiclet o caramels sense sucre. 
• Evitar el tabac, l'alcohol i les begudes amb cafeïna, perquè poden augmentar la sensació de sequedat bucal.
• Respirar pel nas, no per la boca.
• Raspallar-se les dents dues vegades al dia com a mínim, usar fil dental diàriament i visita el dentista regularment. 
• Tenir la boca seca és un factor de risc per tenir càries.
• Lubrificar els llavis amb protector labial.

Quan es pren antidepressius per primera vegada, es pot experimentar un empitjorament temporal de la depressió i fins i tot es poden incrementar els pensaments autolítics o suïcides.

Mareig i inestabilitat

El mareig és més comú amb els antidepressius tricíclics i els inhibidors de la monoaminooxidassa (IMAO) que amb altres antidepressius. Aquests medicaments poden causar pressió arterial baixa, i això pot provocar marejos.

Recomanacions:

• Aixecar-se lentament si estem asseguts o al llit.
• Fer els canvis de posició i moviment del cos de manera no brusca.
• Usar passamans, bastons o altres articles resistents com a suport, si és necessari.
• Evita conduir o operar maquinària pesant o perillosa.
• Evitar el consum de cafeïna, tabac i alcohol.
• Beure molt líquid, sobretot aigua.
• Prendre el tractament antidepressiu a la nit, si no hi ha cap inconveniència terapèutica.

Cefalea

En l'inici del tractament, podem tenir maldecaps puntuals. Encara que algunes vegades persisteix, en la majoria de persones desapareix en passar unes setmanes.

Recomanacions:

• Prendre qualsevol tipus d'analgèsic: paracetamol, ibuprofèn...
• Evitar fumar i consumir alcohol.
• Evitar l'exposició a estímuls intensos: llum, soroll, olors.
• Fer servir tècniques de relaxació.

Inquietud i ansietat

L'agitació motora, la irritabilitat o la mateixa ansietat poden ser el resultat de l'efecte estimulant d'uns certs antidepressius durant els primers dies o setmanes de prendre'ls.

Recomanacions:

• Fer exercici amb regularitat, practicar exercici aeròbic (caminar, anar amb bicicleta…).
• Fer exercicis de relaxació (respiració abdominal profunda, relaxació progressiva de Jacobson…).
• No consumir alcohol, cafeïnes o altres estimulants.Mantenir rutines i horaris organitzats.

Afectació en la sexualitat

Molts antidepressius causen efectes secundaris sexuals, com la disminució del desig sexual (libido), disfunció erèctil o dificultat per arribar a l'orgasme. Els inhibidors selectius de la receptació de serotonina (ISRS) tenen més probabilitats de causar efectes secundaris sexuals que altres antidepressius.

Recomanacions:

• Parlar del problema amb el metge o psiquiatre per valorar la possibilitat de canviar a un antidepressiu que pugui tenir menys efectes o d'ajustar la dosi del medicament per reduir o pal·liar el problema.
• Tenir present que aquest problema és bastant habitual i que es pot corregir. La disfunció sexual sol ser més severa al principi del tractament i disminuir després.
• Tractar el tema amb la parella per poder abordar les relacions sexuals de la millor manera i amb satisfacció.

Risc suïcida i antidepressius

Diferents estudis determinen un augment del risc suïcida en les primeres vuit setmanes de tractament, sobretot en persones menors de 25 anys. La causa és, possiblement, la disminució de factors inhibitoris de la conducta, que pot portar a la verbalització d'idees suïcides i a la realització de l'acte suïcida.

Quan es comencen a prendre antidepressius per primera vegada, es pot experimentar un empitjorament temporal de la depressió i, fins i tot, poden augmentar els pensaments autolítics o suïcides.

Recomanacions:

• Des del moment d'iniciar el tractament amb antidepressius, és important que hi hagi un seguiment exhaustiu i regular, sobretot les primeres setmanes, per part de l'equip sanitari (psiquiatre, metge o metgessa de família, infermeria...) per detectar possibles pensaments i comportaments suïcides. 
• Si la persona que pren el tractament antidepressiu o el seu entorn detecta un risc autolític o ideació suïcida, ha d'informar l'equip mèdic o anar al servei d'urgències de referència.

Senyals d'alarma:

• Pensaments o intents suïcides.
• Empitjorament clínic tant a nivell de clínica depressiva com ansiosa.
• Sensación o estat d'agitació motora, inquietud i agressivitat.
• Dificultat per dormir.
• Canvis bruscos en el comportament.

Principals conclusions

• Els tractaments antidepressius poden produir múltiples efectes adversos o secundaris, en la majoria de casos durant els primers dies i setmanes.
• En general, aquests efectes adversos van desapareixent una vegada l'organisme tolera el fàrmac.
• Davant de qualsevol dubte, efecte secundari persistent o empitjorament clínic no s'ha de deixar de prendre la medicació mai de manera sobtada ni sense informar l'equip mèdic o psiquiatre de referència.
• Una suspensió del fàrmac pot causar símptomes d'abstinència i empitjorar la clínica psicopatològica.