www.som360.org/ca
Article

EvalDepApps, eina que avalua les apps de salut per a la gestió de la depressió

Fem una anàlisi detallada dels criteris actuals d'avaluació d'apps
Aïna Fuster Casanovas

Aïna Fuster Casanovas

Farmacèutica. Tècnica de Recerca i Innovació. Unitat de Recerca i Innovació ICS Central
Institut Català de la Salut (ICS)
Carme Carrion Ribes

Dra. Carme Carrion Ribes

Doctora en Bioquímica Molecular i Biologia. Investigadora principal de l'eHealth Lab Research Group
Universitat Oberta de Catalunya
Apps de salud mental

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2023), el 5% de la població mundial te una depressió, un problema de salut amb gran prevalença i que té un fort impacte en la qualitat de vida i social de les persones. L’any 2012, l’OMS va alertar sobre la greu càrrega que representa la depressió, ja que és considerada la principal causa de discapacitat a nivell global, en termes de la quantitat total d'anys de vida saludable perduts a causa d'aquesta afectació (World Federation for Mental Health, 2012). En aquest context, les aplicacions de salut (apps) esdevenen eines útils que poden contribuir tant en la prevenció i detecció precoç com en el tractament d’aquests trastorns. No obstant això, actualment, la majoria de les apps de salut mental dissenyades per tractar la depressió no estan basades en una sòlida validació científica, la qual cosa pot resultar en la manca d'efectivitat per a les persones que les utilitzen.

Així, és de suma importància que les persones usuàries puguin disposar de dades fiables i en temps real per tal de prendre decisions informades sobre les aplicacions més adequades a l’hora de tenir cura de la seva salut mental.

Davant d’aquesta necessitat, des del grup de recerca eHealth Lab de la Universitat Oberta de Catalunya s'ha impulsat el projecte EvalDepApps, que pretén crear una eina d’avaluació que permeti identificar les apps de salut que ajuden a gestionar millor la depressió.

Aplicacions per a la depressió: què funciona realment?

Les aplicacions mòbils suposen una revolució en l’àmbit de la salut, i la salut mental no n’és una excepció. Avui dia, s'estima que existeixen aproximadament 10.000 apps relacionades amb la salut mental, de les quals, segons alguns estudis, 250 estan enfocades al tractament o monitoratge de la depressió, i el seu ús està en constant creixement. Aquestes eines són ràpides, versàtils i generalment fàcils d’utilitzar, el que significa que poden contribuir a l’empoderament de les persones ateses i professionals en la gestió de la salut, fent possible un mapeig i seguiment de la salut més acurat i immediat, diagnòstics més precisos, i tractaments més personalitzats, entre d’altres.

A més de fomentar l’autocura de les persones usuàries, les aplicacions de salut també donen atenció les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, la qual cosa pot propiciar que les persones ateses se sentin més inclinades a compartir les seves inquietuds obertament a través d'una aplicació en lloc de fer-ho en persona o cara a cara. En aquest sentit, i després de la pandèmia de la COVID-19, caracteritzada per l’aïllament de les persones i un impacte indiscutible en la seva salut mental, les apps s’han vist com un recurs capaç d’atenuar la simptomatologia i contribuir a una millor qualitat de vida d’aquestes persones.

apps

La salut mental al teu telèfon

No obstant això, i malgrat que la regulació europea actual exigeix que les aplicacions siguin considerades productes sanitaris, la majoria d’aquestes no compleixen aquest requisit i es poden descarregar fàcilment a través dels repositoris habituals dels nostres telèfons mòbils. Això planteja un repte important, ja que, a banda dels riscos a nivell de protecció de dades i seguretat, en l’àmbit concret de la salut mental, les apps de salut no validades poden implicar un dany addicional si la intervenció o atenció que brinden no és l’apropiada. Tot plegat ens porta a preguntar-nos com podem saber quines aplicacions són realment efectives, funcionen bé i si han estat o no validades científicament.

Així mateix, cal dir que per regla general són aplicacions dirigides a la població en general, la qual cosa significa que no tenen en compte les particularitats de grups específics, i sovint no estan basades en fonaments científics sòlids. Com a resultat, trobem que són apps poc fiables a l’hora de prescriure una intervenció personalitzada orientada a tractar la depressió.

Així, esdevé clau comptar amb un instrument d’avaluació que permeti discernir i determinar quines són les millors aplicacions pel maneig de la depressió, tant per al professional que prescriu l’app com per la persona que en fa ús.

El projecte EvalDepApps busca desenvolupar i pilotar una eina d’avaluació que permeti examinar les apps de salut dedicades al tractament, seguiment i suport social de persones amb depressió tot identificant aquelles que són realment útils i aporten valor en funció dels objectius que es persegueixen en cada cas.

Apps de salut al mercat: una anàlisi detallada dels criteris d'avaluació

Avui dia, existeixen diverses iniciatives globals que han anat sorgint durant els últims anys i que el seu objectiu és avançar en el disseny d’una metodologia d’avaluació d’apps de salut adequada. Algunes d’aquestes iniciatives son la Mobile Health evidence reporting and assessment (mERA)(Agarwal et al., 2016), el marc AQuAS-UOC (Bradway et al., 2017), les eines Mobile App Rating Scale (MARS) (Stoyanov et al., 2015) i Quality of Expirence in mHealth Applications (QoE) (Martínez-Pérez et al., 2013).

Així mateix, han anat apareixent progressivament altres models més acotats, dirigits a avaluar les aplicacions que tenen un objectiu específic. En el context més pròxim, les iniciatives institucionals en la regulació d’apps de salut provenen de Catalunya i Andalusia. A Catalunya, l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de Tic Salut Social que depèn del Departament de Salut posa a disposició dels usuaris un servei de certificació d’apps de salut (Seguí et al., 2018). A Andalusia, amb l’objectiu de garantir la seguretat i la fiabilitat, l’Agència de Qualitat Sanitària d’Andalusia va dissenyar fa uns anys el distintiu AppSaludable per aquelles eines que compleixen criteris d’usabilitat, qualitat, seguretat i privacitat (Ferrero, 2013).

Malgrat el sorgiment d’algunes iniciatives, avui dia no existeix regulació oficial ni consens entorn de les dimensions i ítems que s’han d’avaluar per considerar que una app de salut sigui suficientment segura i efectiva. Per contra, tal i com s’ha mencionat anteriorment, i com destaquen els marcs teòrics, és més necessari que mai comptar amb eines i metodologies estandarditzades que permetin avaluar els diferents aspectes de les apps, sense limitar-se únicament a aspectes parcials, com ho fan la majoria d’iniciatives vigents avui dia.

En aquest sentit, EvalDepApps pretén omplir aquest buit, tot abordant la totalitat de criteris i dimensions que s’han de tenir en compte per tal d’identificar les apps de salut òptimes pel maneig de la depressió. La iniciativa ha estat finançada per l’Instituto de Salud Carlos III a través del Ministeri de Ciència i Innovació en el marc de la convocatòria del Fondo de Investigaciones Sanitarias (FIS). Així mateix, està compost per experts i expertes procedents de diferents universitats i centres de recerca de referència internacional: la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servicio Canario de Salud, ALTHAIA, IDIAP Jordi Gol, el Hospital Costa del Sol, el Hospital de Denia, l’Hospital Germans Trias i Pujol i el Instituto de Asistencia Sanitaria.

Actualment, el projecte es troba en fase de desenvolupament: s’ha dut a terme una exhaustiva revisió de les aplicacions de salut disponibles al mercat recolzades per evidència científica, i s’ha fet una minuciosa avaluació de la seva efectivitat a través d’una metanàlisi tenint en compte les dades de les llistes d’espera, les intervencions mínimes i la pràctica clínica habitual. Els resultats obtinguts mostren que aquelles intervencions que fan ús d’un format híbrid, és a dir, que combinen l’ús d’apps de salut amb la presencialitat, són les que es posicionen com les més efectives en front de l’atenció clínica convencional.

Posteriorment, es va aplicar la metodologia Delphi amb el propòsit de consensuar els criteris essencials que s’havien d’incorporar a l’eina d’avaluació. Aquest procés va involucrar desenvolupadors de tecnologia, professionals clínics i persones usuàries amb diagnòstic de depressió. Tot i això, aquest mètode no contemplava la interacció entre els i les participants. Per aquest motiu, el pròxim pas del projecte inclou la realització de tallers de co-disseny amb aquests grups per crear una primera versió de l'eina i avançar en el camí de la seva validació. L’objectiu final de l’eina és que els i les professionals tinguin millors dades per receptar correctament aplicacions de salut a persones amb depressió, així com que les persones usuàries puguin trobar les millors aplicacions en els repositoris habituals.