«Necessitem canviar actituds i mentalitats sobre la salut mental en tots els àmbits»

«El gran repte que tenim a nivell mundial és la lluita contra l’estigma i la discriminació. Les persones amb problemes de salut mental són reticents a parlar-ne per por de ser jutjades en tots els aspectes, fins i tot en la seva capacitat de gestionar la seva vida. El nivell d'estigma i discriminació és molt alt a tot el món. En alguns països, per exemple, si tens un diagnòstic de salut mental no pots accedir a una feina a l'administració pública o no pots contractar una assegurança de salut, cosa que és enormement discriminatòria.

Hem de superar aquesta situació i això significa canviar actituds i mentalitats en tots els àmbits, tant a la societat com en el disseny de les polítiques públiques. És per això que a l'OMS el nostre camp d'acció per al canvi es troba a diferents àmbits. Un no es pot donar sense l'altre. Si no canvies la mentalitat, no canviaràs la política, així que hem de fer un esforç perquè el canvi es produeixi en tots els sectors de la societat i perquè l'abordatge de l'estigma i la discriminació sigui realment comprensible.

Per exemple, en el cas dels cossos policials, si tenen una mentalitat negativa cap a algú que pot tenir un trastorn de salut mental i estan intervenint en una crisi, és més probable que usin la violència o un excés de força a causa d'aquestes idees preconcebudes. O, en el cas d'un nen amb un problema de salut mental, potser a l'escola consideren que és menys capaç de contribuir, menys capaç d'estudiar i, a causa d'aquestes idees preconcebudes, no posen el mateix esforç en l’adaptació que posarien si es tractés d'un alumne amb un bon exercici general.

L'estigma i la discriminació poden ser molt subtils o poden estar fins i tot escrits en les polítiques públiques, per això ho hem d'abordar des dels diferents àmbits: canviar actituds i mentalitats, introduir capacitació i programes en diferents sectors i canviar polítiques en tots els àmbits.»

«Doncs crec que és un enfocament interessant per descriure el que està passant. La societat està travessant molts canvis i transformacions com la sensibilització sobre el canvi climàtic, l'interès per viure en una societat més sostenible, el compromís de molt jovent per crear un futur diferent i, amb tot això, ha arribat també el consens general sobre la importància de la salut mental, que ha estat una preocupació central per l'impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 i contra el qual moltes persones continuen lluitant avui dia.

Això és rellevant perquè subratlla com n’ha estat d'important la salut mental per a les persones aquests darrers dos anys, tinguessis o no un diagnòstic, i el paper crucial que ha tingut la comunitat.

Crec que la situació viscuda ha ajudat a millorar-ne la comprensió, a augmentar l'empatia davant de problemes de salut mental, però no podem oblidar que la crisi està portant un augment de determinants socials desfavorables que posen moltes persones en risc de tenir un problema de salut mental o de que empitjori, i que ens posen en la tessitura de veure com abordarem aquesta situació.»

«Quality Rights està treballant en totes aquestes àrees diferents. A través del desenvolupament de capacitats, l'avaluació de serveis, la participació de la societat civil i la reforma de polítiques, aquest projecte ofereix un enfocament integral per posar fi a la coerció i promoure un enfocament de recuperació, amb l’objectiu de deixar un llegat durador de respecte pels drets humans.

La formació la pot fer tothom: professionals de la salut, de l'àmbit social i educatiu, dels cossos de seguretat, de l'àmbit legal, ONG, així com la població general.  És realment una capacitació perquè tots els grups diferents transformin actituds, mentalitats i pràctiques amb un programa efectiu demostrat amb evidència i amb el qual hem vist canvis dràstics en l'estigma i la discriminació.

La iniciativa cerca també < strong>transformar els serveis de salut mental i de suport amb què les persones entren en contacte. Estem passant de la institucionalització a serveis comunitaris, que no només estan ubicats a la comunitat, sinó que també promouen realment la inclusió comunitària fent servir un enfocament de recuperació.

En comptes del model tradicional biomèdic, promovem serveis de salut mental basats en la recuperació, en què la persona pot explicar els seus problemes, en què hi ha algú que està escoltant amb atenció, en què es consensua un pla de suport i s'aborden les diferents àrees de la vida d'aquella persona en què necessiti suport. En aquest sentit, estem invertint en centres de salut mental comunitària en què el model de cura s'allunya del model tradicional, en atenció domiciliària, etc.

A més de reformar la política, l'estratègia i la planificació dels països, volem reforçar un cert model d'atenció i garantir que les persones amb experiència pròpia en salut mental siguin el centre i liderin totes les accions en diferents àmbits.»

«És importantíssim. Sé, per la meva experiència i la dels meus col·legues, que aquest canvi no s'hagués produït sense les associacions de primera persona. De fet, jo mateixa en soc un clar exemple. Quan vaig entrar a formar part de l'OMS, fa més de 20 anys, la meva mentalitat era biomèdica, per la formació que havia rebut. Va ser a través del diàleg i de l'intercanvi amb les persones amb experiència pròpia en salut mental, persones que havien estat dins el sistema, que vaig canviar la meva mentalitat. En aquest sentit, la feina que he estat fent els últims 15 anys ha canviat dràsticament.

En realitat, això és gràcies al moviment associatiu i a tot el que han aportat en aquesta àrea. El fet que fossin capaços d'aconseguir l'aprovació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és una fita importantíssima, per la seva dimensió i perquè els legitima. És una eina de drets humans de l'Organització de les Nacions Unides que té implicacions legals per als països adherits. Va ser un pas enorme i un referent al qual sempre pots tornar perquè és un estàndard en matèria de drets humans internacionals.

Per nosaltres, l'estratègia i els objectius dels Quality Rights no només són positius, sinó que representen més que això. Es tracta de complir uns estàndards de drets humans que els països han subscrit.»

«Quality Rights és una capacitació per a la comunitat, per a tots els diferents sectors, independentment del nivell previ de coneixement sobre el tema. Bàsicament, aquesta capacitació donarà a la gent una millor comprensió del que són els problemes de salut mental, de com donar suport a algú que té un problema de salut mental, així com d’ajudar-se a si mateixos, amb els seus propis problemes de salut mental, de quins són els factors de risc i del que significa la recuperació.

Ens estem enfocant en un model basat en la comprensió del que les persones són a les seves vides , ajudant-los a abordar les seves principals preocupacions, que tenen a veure amb les relacions, amb les connexions significatives, amb tenir una feina, amb aconseguir un millor habitatge, amb gestionar la discriminació que potser han experimentat a les seves vides. I prenem un enfocament molt més holístic.

Aquesta formació també ajuda les persones a reconsiderar el model de salut mental que tenen al cap. Necessitem entendre que aquesta és la manera com les persones han estat educades en els últims 30 anys a través dels mitjans de comunicació o de la cultura audiovisual. La majoria de les persones encara pensen que la salut mental és un problema cerebral, només un problema de neurotransmissors que cal corregir. Així és com la població veu la salut mental.

Per tant, aquesta formació vol corregir aquesta mentalitat i fer entendre que és un problema social i que cadascú de nosaltres pot ajudar les persones amb problemes de salut mental: connectant-hi, parlant-hi, donant-los suport, estant presents, assessorant-les, ajudant-les i resolent problemes.

Més enllà de l’àmbit personal i professional, la formació també contempla els serveis de salut mental. El missatge és que les coses es poden fer de manera diferent, donant suport a la capacitat jurídica de les persones. A més, sabem que donant suport a les persones i les seves eleccions sobre el que volen fer amb les seves vides i amb el seu tractament, obtindrem millors resultats a mitjà i llarg termini que no pas amb un abordatge tradicional en què els diem què han de fer.»

«Els estudis que estem fent ens revelen un 40 % de millora en actituds i pràctiques en relació amb les discriminacions registrades. Les dades les tenim i es basen en milers de persones que han fet la formació. En termes d'experiències concretes, les persones formades ens traslladen que els ha canviat completament la seva vida professional en aspectes com la coacció en els tractaments, la capacitat d'escolta i respecte cap a les persones ateses, cap a una presa de decisions consensuada de veritat amb la persona.

On tenim més experiències és en països com Ghana, Kènia, Turquia, República Txeca, Filipines i diversos països europeus. Molta gent es pregunta com és possible que el programa funcioni a llocs tan diferents. La veritat és que s'estan formant persones de tot el món i la resposta que tenim sempre és semblant, independentment del país.

Això és així perquè des del començament vam dissenyar el programa pensant en una formació d'àmbit mundial. Això t'obliga a tenir molt clars els principis i valors i a escollir molt bé els exemples i com els expliques perquè funcionin a qualsevol lloc del món, que siguin flexibles i variables. Has de permetre que l'alumnat faci servir la imaginació per poder identificar aquests exemples als seus països.

És difícil i probablement millorable, però el més interessant és que les experiències de les persones amb problemes de salut mental són similars a tot el món. Tant si ets una persona a qui apliquen contencions mecàniques a Ghana o a Espanya, el que sentiràs és el mateix. És un tema de reacció humana sigui on siguis, això és comú. Passa el mateix quan se't “desempodera”, quan no pots decidir sobre el teu tractament o el teu futur, aquí, a França o a Kènia, o quan algú comença a prendre decisions per tu, només perquè t'han diagnosticat un problema de salut mental. Són temes universals, de drets humans i el sentir i ser de les persones.»

El programa funciona per aquesta universalitat de la resposta humana davant de certes situacions i perquè estem intentant connectar amb les persones emocionalment. Sense aquesta emocionalitat no aconsegueixes el compromís i, per tant, no aconsegueixes el canvi. És així com hem dissenyat la formació.

«Estem tenint molt bona resposta. L'OMS és una organització mundial, però tenim un compromís particular de donar suport especialment als països d’ingressos mitjans-baixos i baixos, però treballem a tot el món, això mai no ho perdem de vista. Al principi comencem amb els països d'ingressos mitjans-baixos i baixos, però ara estem treballant també amb els països d'ingressos alts i mitjans-alts, per la qual cosa, en el llançament d'abril, vam tenir l'anunci del compromís de països com França, que farà un llançament nacional, Portugal, Eslovènia, Itàlia, etc. Sempre passa que quan els països d'ingressos alts i mitjans-alts es comprometen, tot comença a rodar.»

«L'objectiu és tenir 5 milions de persones acreditades a finals del 2024 i penso que és possible si les persones, les organitzacions i els governs es comprometen de debò. Només pensa en quantes persones es dediquen a l'àmbit de la salut, l’àmbit social, els cossos policials, educació, tècnics o associacions a cada país… Es tracta de posar en valor aquesta capacitació i encoratjar que facin la formació. Per fer-ho, hi ha moltes estratègies. A Itàlia, per exemple, ho estan oferint com a part de la formació contínua professional i aporta punts a les borses de treball.»